On anirà a parar aquest diari? Dies com avui en què un vent inhumà fa xiular totes les escletxes i em clava una migranya espantosa pens aquestes coses. Per a mi les meves divagacions, records, sentiments, sensacions i impressions que ocupen aquestes planes del dietari són un bàlsam de tendresa activa, un reservori de mi
SAL DE LA TERRA Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot: el descens de la llum entre les branques dels nervis ferits de no trobar entrellat, els silencis llarguíssims de la nit ocular que no en sap res d’esperes, grafits i sutges, els gemecs invisibles dels cossos plegats per cavorques ufanes de plers
Feia dies que em passejava dins el cap una frase de Mme. de Staël brunzint com una mosca vironera: Dans la vie il n’y a que commencements. I just quan l’acabava de dir em repetia: Jo m’estim més els recomençaments. Recomençar la vida és un exercici refrescant. Tenc la impressió de tornar cap enrere,
Els papers de Bárcenes mostren l’estat de misèria on vivim. Els papers d’Urdangarín cinc cèntim de misèria més. Esl papers de José Ramón Bauzá un femer. A Artà un home ha assassinat a ganivetades a una dona: la primera a Mallorca de l’any 2013. Quin dolor! Quina misèria també!Avui dematí he mirat la terra de