Plagueta de Bord

SAL DE LA TERRA

Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot:
el descens de la llum entre les branques
dels nervis ferits de no trobar entrellat,
els silencis llarguíssims de la nit ocular
que no en sap res d’esperes, grafits i sutges,
els gemecs invisibles dels cossos plegats
per cavorques ufanes de plers tendrorals,
l’asfíxia d’uns noms que no poden ser escrits
sense que tot calfredi dins la nit flamejant.
Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot:
cada absència serà un començ de dicció.