Que l’esquerra espanyola no està per brocs. De dret a decidir, res de res. Com a màxim, decidir continuar dins Espanya. I amén. Pels segles dels segles. Escolta en Rubalcaba, i la Chacón, i en Cayo Lara (nom de ressonàncies delibianes -El disputado voto del señor Cayo) i sortiràs de dubtes.El federalisme, el van enterrar
I les comissions d’investigació al Parlament? I el presumpte finançament il·legal de Convergència? I les retallades? I la condemna als valents periodistes de cafeambllet? -Per cert, què investigaven? Llàstima, home … Hi ha un expresident que ha fet unes declaracions indignes, des del seu retir daurat.Seguint la seva lògica, els referèndums franquistes eren legítims perquè
El periódico global en español va fent la seva feina.Ara filtra una carta de Viviane Reding sobre una hipotètica exclusió de la UE d’una Catalunya independent. La comissària es contradiu a si mateixa. Es veu que a la senyora Reding li han aplicat el tercer grau els mitjans diplomàtics i polítics espanyols.Però altres personalitats de
Algunes veus, socialistes i convergents, diuen que el desenllaç del procés sobiranista català podria ser un punt intermedi que doni la raó, en part, tant als plantejaments del PSC com als de CiU. Això implicaria una federalització de l’estat. Què us en sembla? S’hi avindrien els més decididament sobiranistes o independentistes? Comencen a rebaixar plantejaments
Aquest psiquiatre reusenc va ser un de tants talents que s’hagueren d’exiliar el 1939.El MACBA li dedica una secció dins de la seva col·lecció que és del millor que es pot veure aquests dies en el museu.(Imatge de kaosenlared) Una entrevista feta el 1985, nou anys abans de la seva mort, comentada per una filòsofa
Espero amb interès la pròxima publicació del darrer premi Andròmina.Josep-Lluís Carod-Rovira, a través dels seus articles de premsa, ha demostrat ser un bon escriptor, i l’aparició d’aquesta obra en pot ser la confirmació definitiva. També trobo interessant la temàtica i l’estructura del llibre, més aviat miscel·lani. La passió italiana està ben arrelada en molts catalans.
Em refereixo a la bandera hispanoborbònica, és clar. L’Armada espanyola vetlla per tots nosaltres! La pròxima vegada que els caces espanyols sobrevolin els nostres caps, que ho facin com a la festa del cel de la Mercè barcelonina!
Segons els càlculs d’un il.lustre demòcrata, en falten 55.018 (comptant-hi efectius de l’exèrcit i de la Guàrdia Civil, la que concecorà José Manuel Lara).Ja tenim una mesura pal.liativa de l’atur. Amb una mica d’inversió pública, això ho poden arreglar aviat.Qui és el maco que es vol federar amb aquesta colla? Sort que les paraules de
Em refereixo a la la majoria de catalans que, segons una enquesta de RAC1, pensen que acabarà imposant la coneguda estratègia del peix al cove. L’escepticisme de la gent és savi i prudent.
Insòlita dimissió -forçada- de l’eurodiputada Maria Badia per protestar davant les amenaces de Vidal Quadras.El PSOE defensa Catalunya o està d’acord amb Vidal Quadras?Quina capacitat d’intervenció té damunt els eurodiputats?Quina protesta ha fet davant les amenaces de Quadras? Queda algú amb dignitat al PSC?
Paraula impronunciable per al nostre President, però que està ben present en el seu magí. Artur Mas s’ha convertit, potser malgré lui, en el líder del procés sobiranista; però és també el campió de les retallades, aplicades, per cert, de comú acord amb el PP i, sovint, avançant-s’hi i tot -ara d’això se’n diu sentit
Darrerament, avions caces militars volen a baixa altura damunt els nostres caps amb certa freqüència.Deu ser perquè ens sentim segurs i protegits davant l’enemic exterior. Per això els paguem! Les ambaixades i la representació consular també vetllen pels nostres drets electorals. Amb serveis com aquests, gairebé sap greu marxar d’Espanya!
Com en les bromes tontes … Llàstima. Mai no és massa tard. Encara que, segons l’escriptor, hauria estat oportunista de part seva. I escriure només en castellà és oportunista? Hi ha oportunismes que valen la pena. De tota manera, el títol anunciat, Sentiments i centimets, ja feia veure de què hauria pogut anar la cosa.
Carofiglio és magistrat i actualment senador pel PD (Partito Democratico). L’advocat Guido Guerrieri té despatx a Bari, ciutat natal del seu creador, i sovint es veu embolicat en casos a resoldre a la manera d’un investigador privat. Aquesta vegada es troba investigant la desaparició d’una jove. Separat i una mica desenganyat de tot, advocat indolent,
Amb tots els respectes, com es diu ara, el Molt Honorable haurà d’assistir a un curs de logopèdia per aprendre a pronunciar aquests mots que se li resisteixen.