Etziba Balutxo...

Gràcies a la impagable feina de Josep Massot i Muntaner, l’any 2011 es publicà el darrer volum (el XXI) de Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1), Fins a la guerra civil, n’havien aparegut tres (el primer en dos fascicles) i, fins a l’any 1993 i 1994 (també en dos fascicles) no es publicà el volum IV. Des d’aleshores, la publicació s’ha enllestit ininterrompudament fins al reeixit desenllaç que brinda una aportació cultural de primer ordre.

En el volum VII de Materials s’inclou la Memòria de la missió de recerca a Mallorca, realitzada per Baltasar Samper i Ramon Morey entre el 4 d’agost i el 8 d’octubre de 1926. La recerca aporta músiques, gloses, cançons, danses i fotografies (2), recollides a Bunyola, Orient, Sineu, Petra, Manacor, Binissalem, Inca, Campanet, Llorito, Pina, Alaró… Tot el treball és d’un alt interès cultural, però vull referir-me a l’èmfasi dels investigadors sobre Felanitx i contrada.

***

“Els dies passats a Felanitx i la seva comarca foren per nosaltres dies de benedicció. Trobàrem a la simpàtica vila un bell estol d’amics devotíssims, persones per tots conceptes excel·lents, dels quals servem i servarem sempre els millors records.” Així comença l’elogiosa descripció del suport rebut, expressat al document escrit per Baltasar Samper, al llarg de la feinada de recollir, transcriure i enregistrar en un fonògraf les músiques populars i les cançons de Felanitx, Cas Concos, s’Horta i Calonge. De la Vila, els autors destaquen dues persones claus que els facilitaren la feina: l’apotecari Pere Oliver i Domenge i mossèn Joan Pou del Convent, els quals “treballaren per nosaltres amb un zel i una activitat que els honoren i que els fan ben mereixedors del nostre íntim agraïment”.

La llarga desfilada de noms de persones que col·laboraren a la recollida de material donen la dimensió de la magnitud de l’obra. A risc d’algun oblit, crec oportú relacionar els noms (3) de felanitxers esmentats: Miquel Rigo, metge, Jaume Gayà, administrador de correus, Joan Grimalt, mestre, i son pare, Francesc, Catalina Veny Felia, mestressa d’un dels tallers de brodadores del poble (a les fotografies també apareix el de na Maria Vicens Molinera). Entre les persones que enregistraren cançons, les dones són majoria: Maria Obrador Gerrer, Maria Montsserrat Llevadora, Àngela Rosselló Noia, Maria Gomila Pinya, Francisca Vidal Xima, Margalida Ramon Soberà, Maria Valens Percola, Maria Gomila Carretona, Damiana Riera Llodrà, Francisca Obrador Quadrada, Margalida Adrover Quelles, Margalida Julià Caseta. Entre els cantadors, fan un encès elogi de Bartomeu Maura Pereta “de veu esplèndida i condicions excepcionals”. També s’agraeix la bona memòria de Miquel Vaquer Panerer, mestre de ball dels Cavallets, i l’amabilitat i paciència dels sonadors Guillem Oliver Lluc, Miquel Sastre Bosch i Rafel Sunyer Manresa.

De Cas Concos, apareixen els noms de Bàrbara Artigues Gorrió, Francisca Adrover i el seu germà Guillem, vicari del poble, Sebastià Vidal Sostre i el seu fill Toni, Joan Simonet Barraxeta, Sebastià Barceló Panxeta i Andreu Bennàssar Galerí.

De S’Horta, els investigadors donen els noms de Magdalena Roig de Can Pep Josep, Llucia Dalmau Rabeu, Jaume Manresa Palma, Francesc Grimalt Alacant, Sebastià Capó, Andreu Binimelis Vetla, Miquel Binimelis Devertit, i les germanes Maria i Tonina Manresa Sabateres.

De Calonge, els cantaires distingits són: Apol·lònia Adrover Vellana, Miquel Adrover Roca, Maria Vadell Simó, Aina Maria Oliver Tanca, Catalina Vadell Ganxo, Bartomeu Roig de sa Torre, Miquel Adrover Verro, Antoni Adrover Gelat, Cristòfol Bennàssar Roca i Andreu Maimó Teixidor.

Capítol especial mereix la valoració que es fa de la generosa aportació del reverend Cosme Bauçà i Adrover (“home afabilíssim i senzill”), el qual lliurà quatre volums amb mil cançons cada un, amb el títol genèric de Flors semprevives. El primer d’aquells volums ja s’havia estampat a Amèrica l’any 1908.

Les cançons seleccionades, entre les recollides a Felanitx i comarca, que es reprodueixen són: El comte i la pastora (amb el títol Hi havia un gran senyor), Sa Ximbomba, Sant Antoni, Ses ninetes, Tonada de batre, Tonada de llaurar, Tonada de segar, Sant Marçal, Sa cançó des vots (un fragment de la codolada d’en Serral, sota el títol Quants ne dus), Ses Sales, Setmana Santa, Copeo i cinc danses dels Cavallets, amb els títols: Es Rotlo, Sa Dansa, Ses tres potadetes, Sa Porfessó (sic) i Ses Esses.

En el Volum V de la magna obra referenciada, s’informa dels obsequis i les cartes d’agraïment enviades a quantes persones col·laboraren en la recollida de material. S’esmenta igualment que dia 4 d’abril de 1927: “Visita l’oficina de l’Obra Na Caterina Veny (a) Felia, de Felanitx, que ajudà força la missió de recerca que en l’estiu passat trameté a Mallorca el Cançoner. S’assabenta personalment de la importància de l’Obra i admira les fotografies de cançonaires de Felanitx.”

L’aportació felanitxera és, en tot moment, agraïda amb grans valoracions: “Tindríem tasca llarga si volguéssim recordar ara – com seria just – totes les atencions rebudes d’aquests benemèrits col·laboradors nostres. I tot ens ho oferiren amb una naturalitat i una gentilesa encisadores. Res més encoratjador que aquests exemples de les persones que saben servir ideals amb el cor.”

Com hi pot haver gent que ens critiqui, als felanitxers, que siguem bravejadors? Pitjor encara. com hi pot haver gent felanitxera que s’avergonyeixi de ser-ho?

(1) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
(2) En trobareu una petita mostra en els arxius adjunts al final.
(3) Per economia d’escriptura, he aplicat el criteri de posar en cursiva el malnom que a l’obra apareix entre cometes i dins d’un parèntesi. L’abundosa presència dels malnoms certifica la importància que tenien i delata, per comparança, com avui s’esvaeixen.