CAP A L’ALGUER
31 d'agost de 2012
Sense categoria
1 comentari
Partesc amb una expedició catalana cap a l’Alguer per recitar als Parcs!Ja ho contaré!
Partesc amb una expedició catalana cap a l’Alguer per recitar als Parcs!Ja ho contaré!
L’amiga em va regalar un llibre que sempre més m’ha acompanyat. Conserva entre les velles pàgines aquella prima cinta negra que m’ajudava a trobar el vers que encara havia de llegir. Avui la cinta és una trena esbadiada, i el cartró de la coberta té un doblec que és com la nafra d’una cara. Quan
ESPELMES DAMUNT LA FINESTRA Feia temporal al carrer i la mar violeta d’aquelles hores darreres duia plàstics eterns, anuncis gravats a l’aigua, fems de plom disparats amb malvada cura i els cadàvers d’un esbart de domèstiques gallines greixoses de petroli esbucaven l’antiga superfície transparent de marbre, enverinada. No deies res. Respirava l’aire de la teva
Intent escriure un monòleg d’Anna Perenna, la germana de Dido, regina de Cartago.I entre el material que he trobat hi ha aquest vídeo de la lamentació final de Dido que m’ha entusiasmat. Llegiu L’Eneida de mestre Virgili en la versió de Miquel Dolç. és una novel·la d’aventures entretengudíssima. Visquen els clàssics!
En aquell temps vaig aprendre que hi havia dues castes d’escriptura: la que un escriu i la que ens escriu. La que ens escriu és perillosa. Anam allà on no volem anar. Miram on no voldríem mirar. El gran esforç per recollir la pols del sentit en el buit de la paraula és un recomençament
Diari d’un vellard (XLIV) Sentir amb la raó, raonar amb la sensibilitat. M’he passat el matí al bar Bosch assaborint una llet merengada. I amb els ulls que tocaven les cames d’un joves de tot el món que desfilaven en un seguici turístic.
Tot el que diu aquest editorial ho sign! L’amenaça més còmica La portaveu del govern espanyol va dir ahir que l’independentisme, al Principat i al País Basc, és la gran amenaça per a la recuperació econòmica de l’estat espanyol. És una declaració còmica. Aclarim-ho millor: és, evidentment, una manipulació interessada però resulta còmica. Espanya
Un poema per sobreviure. Per mirar que la veu no fos del tot meva, per mirar que la veuno fos només meva, per això,perquè, amb una gla a la boca,el centre d’expressió fos arbre,passés a ser arbre,sota un cel de llavor,davant l’obra blau cel,llegia els llavis de l’aire,amb una gla a la bocad’alzina que em
Diari d’un vellard (XLIV) M’agrada l’activitat. És una forma de poder estimar-me a mi mateix sense remordiments. Avui un home fet amb un mariol·lo molt escotat m’ha repassat de dalt a baix. Tenia les cuixes molt ben marcades. Feien toquera. No m’he entretengut gens i he fet com si no el vés. Les dotzr i
Diari d’un vellard (XLIII)Vaig començar aquest quadern per recuperar el temps perdut, per poder entendre’m una mica més, per vèncer-hi l’agunia més forta, la manca d’amor que fa tants de temps sembla envoltar-me, i els records. Aquest to una mica ximple que voreja la comèdia, podria donar el to melodramàtic de tantes de coses?
ENHORABONA, ANTONI PASTOR! HAS DEMOSTRAT L’ODI AL CATALÀ DE JOSÉ RAMON BAUZÁ!VERGONYA, PEPERS, VERGONYA! Antoni Pastor, expulsat del PP balear per defensar el català Ja havia estat apartat del grup parlamentari per trencar la disciplina de vot i defensar el català El Comitè de Drets i Garanties del PP de les Illes ha acordat avui
Diari d’un vellard (XLII) El bergantell estava jugant a la vora de la plaça de la Feixina. L’he vist d’una hora enfora. Era com si tengués imant. Quan m’hi he acostat he vist que m’havia semblat més gran però no menya guapo del que és. Li he mirat bé els cabells i el coll magnífic.
Baix d’aquell segon pis del carrer Rafaletes de Palma amb l’ànima als peus perquè el fill de la senyora de vuitanta-set anys que està baldada a una cadira de rodes i que volia una infermera o una senyora de companyia, m’ha dit que he fet tard. Han agafat una equatoriana a molt bon preu. He
Diari d’un vellard (XLI) Hi havia una gentada. El barri és suburbial, entre la Soledat i el Polígon de Llevant. A una plaça casetes de fira i molts de magnífics homes sols, vius i clars, que no conec. En un cornaló de la terrassa d’un bar s’ha aixecat un jovençà amb calçons curts i cames
Diari d’un vellard (XL) El cos com a despertador de l’ànima: una idea platònica?És l’ànima, però, que s’ha tornat tota desig d’un al·lot amb banyador blau marí que es tocava el paquet aquest matí a la platja de Ciudad Jardín i que m’ha fet enravenar molta d’estona.