En caminar sovint pense si el cos domina la ment o és la ment qui predomina sobre el cos o ambdós s’influeixen mútuament de manera igual. Certament, el cos influeix en la ment perquè ens pot fer sentir, després d’un esforç, una sensació de benestar, d’incomoditat, de fatiga… (Amb la fatiga sóc un home intractable,
Acaba de publicar-se, Hòmens i falagueres i altres relats, un conjunt de nou contes de Toni Cucarella, en l’editorial 3 i 4. Els relats es caracteritzen per la seua brevetat, la força vital dels personatges i la seua humanitat. Cucarella infon als personatges una vida directa, semblen quasi documents de la realitat. Documents lírics. Tret dels dos relats últims
Aquest cap de setmana he llegit —i en alguns casos rellegit— els textos que formen el volum d’assajos, Causar-se d’esperar, de Joan Fuster. Un títol dolent per a un llibre deliciós, de 1963. L’escriptor aborda assumptes diversos que van des de l’antisemitisme a la literatura bucòlica tot passant per parlar de coses com la forquilla