Revolucionària sentència del Tribunal de Justicia Europeu en favor de la igualtat de tracte entre dones i homes en el camp de les assegurances.
A partir de 2012 les empreses asseguradores no podran usar el criteri del sexe quan calculin el preu de les primes que cobren a la clientela, una variable utilitzada a gairebé tota Europa per diferenciar entre les primes que paguen homes i dones per productes com l’assegurança de l’automòbil o el de vida. Allò que passa, segons el marc actual, és que mentre els homes paguen quotes més altes en les assegurances de cotxes (al.legant que estadísticament tenen més accidents), les dones les paguen en les assegurances de vida (perquè estadísticament viuen més temps que els homes).
En concret, el que fa la sentència és anul.lar un article (el 5.2) de la directiva relativa a la no discriminació per motius de sexe fora de l’àmbit laboral que preveia una excepció, precisament, en l’àmbit de les assegurances ja que, segons l’article, ara anul.lat, es permetia a les asseguradores diferenciar per sexes quan aquest ‘constituís un factor determinant de l’evaluació de risc a partir de dades actuarials i esadístics pertinents i exactes’.
El cas, però, és que tal com estableix la sentència (opinió que comparteixo plenament): ‘consisteix una discriminació quan dues persones es troben davant d’una situació de fet igual i reben un tracte jurídic diferenciat. El principi de la igualtat estableix a a una situació de fet igual, el tracte jurídic ha de ser igual’.
Quan un home i una dona condueixen estan en una situació de fet igual, i se’ls ha de tractar igual, de la mateixa manera que a priori no podem saber quan viurà una dona, i totes elles, al igual que els homes, estan igualment confrontades a la incertesa que suposa l’hora del traspàs malgrat el que diguin les estadístiques, i per tant és discriminatori fer-los pagar, a priori, en funció de variables completament desconegudes.
La sentència, per tant, corregeix una anomalia important en l’ordre jurídic europeu però vull recordar que no és una anomalia casual. Quan es va discutir la Directiva, tant al Parlament Europeu com al Consell, la pressió dels lobbies de les asseguradores es va fer sentir, i va tenir el seu efecte en la redacció del text finalque ara ha esmenat el Tribunal. Si això va ser així és per què la correlació de forces polítiques a les dues institucions col.legislatives hi eren favorables, i per tant va ser, de fet, i en gran part, conseqüència de les eleccions respectives, tant al parlament Europeu com als parlaments estatals.
Per altra banda, davant les queixes de les asseguradores, i les amenaces que es veuran obligades a apujar les quotes a tothom, vull recordar que abans de la sentència ja hi havia països que aplicaven primes unisex en les assegurances de cotxes com Bèlgica, Bulgaria, Xipre, Estònia, Letònia, Lituània, Països Baixos i Eslovènia.
El tema m’interessa doblement: primer com a membre de la comissió de drets de les dones i igualtat d’oportunitats, en la mesura que qualsevol pas en favor de la igualtat em sembla necessari i positiu, però també com a responsable del Parlament Europeu per a la ponència sobre la de moment encallada Directiva Horitzontal per a la Igualtat de Tracte indiferentment de la Religió, l’Edat, l’Orientació sexual i la diversitat funcional o psíquica (veure aquest apunt). Aquesta proposta de Directiva, bloquejada a hores d’ara al Consell on alguns membres, liderats pel govern alemany, la tenen segrestada, també haurà de resoldre sobre aquesta qüestió que implica les asseguradores, i és evident que la sentència del Tribunal establirà una jurisprudència que caldrà tenir en compte. I és que la pressió dels lobbies, entre ells els de les asseguradores, també es deixa sentir en aquesta nova proposta de Directiva.
Font foto: autoconsultorio.com
