Aquí en tenim una primera introducció… Aquest és un muntatge perquè ens preparem, perquè anem fent boca, amb imatges d’altres pel·lícules, com ara The Thin Red Line (1988), El nou món (2005)…
Biutiful (Biutiful)Director Alejandro González Iñarritu. Guió Alejandro González Iñárritu, Armando Bo, Nicolás Giacobone. Productors Alfonso Cuarón, Fernando Bovaira, Alejandro González Iñárritu, Guillermo del Toro, Jon Kilik. Fotografia Rodrigo Prieto. Música Gustavo Santaolalla. Muntatge Stephen Mirrione. Producció Cha Cha Cha (Mèxic), Focus Features (EUA), Mod Producciones (Espanya), Universal Pictures (EUA). Durada 2h18.Repartiment Javier Bardem (Uxbal), Maricel
El poder a l’ombra (The Ghost Writer), de Roman Polanski, que arrancava com a favorita amb 7 nominacions, ha fet bons els pronòstics i ha estat la gran triomfadora de la Gala dels EFA (premis de l’acadèmia europea de cinema) que s’ha celebrat a Tallinn (Estònia). Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Polanski), Millor Actor (Ewan McGregor),
Apichatpong Weerasethakul va nàixer el 16 de juliol de 1970, a Bangkok; però va crèixer a Khon Kaen, al nord-est de Tailàndia (els seus pares, metges, s’hi van instal·lar). Llicenciat en Arquitectura a la Universitat de Khon Kaen, posteriorment féu un Master en Realització Cinematogràfica a l’ Art Institute of Chicago. Si és a partir de 1993 que
Poesia (Shi / Poetry / Poesía), de Lee Chang-dong La confrontació entre una iaia lluitadora i humil i el nét que té al seu càrrec, que participa en una violació en grup que acaba amb el suïcidi de la noia, resulta devastadora, dibuixa un món progressivament pervers dominat per les aparences i els diners. I
L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas / Oncle Boonmee -celui qui se souvient de ses vies antérieures- / Lo zio Boonmee che si ricorda le vite precedenti), d’Apichatpong Weerasethakul(..) aquest conte de fantasmes recorda que el
Diu Sergi Sánchez a la seva crítica publicada a Time Out Barcelona: «Uncle Boonmee recorda les seves vides passades» és la culminació del projecte multimèdia “Primitive”, els dos capítols del qual, “Phantoms of Nabua” (2009) i “A Letter to Uncle Boonmee” (2009), prefiguren l’enigmàtic to d’aquesta contundent però lànguida obra mestra. L’abstracció de llums i
Aita (Aita), de José Ma de Orbe Què quedarà d’aquests records després de la mort, què queda de la nostra existència després de tot? Música, pel·lícules, silenci. Llums i ombres. La vida i la mort, l’espai i el buit. Apunts de tot i de res que configuren un assaig enigmàtic i fascinant. Tot això i
Fair Game (Fair Game), de Doug Liman (..) la tradició demòcrata del cinema nord-americà, a la qual pertany aquest film, no només concep la denúncia de la corrupció política o els abusos de poder, sinó que vol fer present la capacitat dels individus per fer-hi front. Plame i Wilson emprenen una lluita amb què aquest
La mosquitera (La mosquitera / The Mosquito Net), d’Agustí Vila (..) «La mosquitera» es converteix en una peça inclassificable (..) La gràcia de «La mosquitera» rau en el fet que no es contenta a explorar una suposada normalitat, sinó que vol anar més lluny, vol crear un efecte d’estranyesa i convertir el malestar de l’espectador en
Biutiful (Biutiful), d’Alejandro González Iñárritu El maig de 2010, just acabar de veure la pel·lícula al Festival de Canes, vaig escriure’n això, en aquest mateix blog: “Biutiful” es rabeja en una Barcelona tan miserable com la castigada vida dels seus personatges FOTO Javier Bardem, a Biutiful, d’Alejandro González Iñárritu
Poesia (Shi / Poetry / Poesía), de Lee Chang-dong El 19 de maig de 2010 vaig publicar-ne aquest comentari: Potser el principal retret que faria a aquest film bonic, dut amb bon pols, és que reivindicant com reivindica la poesia en la nostra societat materialista, sigui tan prosaicament narratiu i faci passar el relat per davant del lirisme cinematogràfic. Aquí,
L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas / Oncle Boonmee -celui qui se souvient de ses vies antérieures- / Lo zio Boonmee che si ricorda le vite precedenti), d’Apichatpong Weerasethakul El 21 de maig de 2010 vaig
Fair Game (Fair Game), de Doug Liman El 12 de juny de 2010, vaig publicar-ne aquest comentari: A cavall del thriller d’espies i el film de denúncia, Fair Game reconstrueix l’anomenat Cas Plame; amb Naomi Watts encarnant-hi l’exagent de la CIA, de qui la Casa Blanca en destapà la identitat el 2003, i Sean Penn donant-hi vida
Si ahir es va fer pública la programació competitiva de Sundance 2011, avui ha estat el torn dels films seleccionats als apartats no competitius, ja sigui la més “comercial” Premieres, ja siguin les més avantguardistes Next i New Frontier, ja sigui la informativa Spotligh, ja sigui la noctàmbula Park City at Midnight. La llista sencera de