Els Independent Spirit Awards són els guardons anuals de més llarg recorregut: per exemple, les nominacions d’enguany s’han fet públiques avui, però no se’n proclamaran els guanyadors fins a la vigília dels Oscar, és a dir, el dissabte 26 de febrer de 2011, a la platja de Santa Mónica (Los Angeles, Califòrnia). I és que l’autoanomenat
Poesia (Shi / Poetry / Poesía) Director Lee Chang-dong. Guió Lee Chang-dong. Fotografia Kim Hyunseok. Muntatge Kim Hyun. Producció Pine House Films (Corea del Sud). Durada 2h15.Repartiment Yun Junghee (Mija), Lee David (Wook), Kim Hira (el president), Ahn Naesang (el pare de Kibum)Sinopsi En una petita ciutat de la província de Gyeonggi, travessada pel riu Han, Mija
L’oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors (Long Boonmee raluek chat / Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives / Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas / Oncle Boonmee -celui qui se souvient de ses vies antérieures- / Lo zio Boonmee che si ricorda le vite precedenti)Director Apichatpong Weerasethakul. Guió Apichatpong Weerasethakul. Fotografia Sayombhu Mukdeeprom, Yukontorn
Crec en la transmigració de les ànimes entre els homes, les plantes, els animals i els fantasmes. La història d’ Oncle Boonmee mostra el vincle entre home i animal i alhora esvaeix la frontera que els separa. Quan el cinema posa en escena uns fets, passen a ser records compartits per l’equip tècnic del rodatge, els
Al dossier de premsa de la pel·lícula He jugat amb els llops (Entrelobos), llegeixo com Gerardo Olivares, director i guionista del film , explica que va arribar a conèixer la història de Marcos Rodríguez Pantoja: El 13 de Enero del 2007, la portada del diario El País publicaba la imagen de una chica de rasgos asiáticos.
Recull d’articles sobre qüestions cinematogràfiques publicats entre 4 de novembre a l’1 de desembre de 2010. Tot i que s’ha publicat força cosa d’interès al llarg d’aquest novembre, m’ha estat impossible de fer-me’n ressó (per tot un seguit de problemes diversos). En aquest apunt, miraré d’anar recuperant el que pugui. Seguiré el que vagi sortint
Recull de ressenyes informatives i articles d’opinió (no críitiques) sobre algunes estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, publicats en català a la premsa o a la xarxa, entre el 25 de novembre i l’1 de desembre de 2010. *** Biutiful (Biutiful), d’ Alejandro González Iñárritu ♦ Estrena 03.12.2010: Articles • González Iñárritu: “Úxbal és de l’Espanyol”
Recull de crítiques publicades a la premsa i a la xarxa, en la nostra llengua, entre el 25 de novembre i l’1 de desembre de 2010 *** Biutiful (Biutiful), d’ Alejandro González Iñárritu ♦ Estrena 03.12.2010: Crítiques • ‘Biutiful’, comment t’appelles-tu? (Oriol Caba, Vilaweb) *** B-Side (B-Side), d’ Eva Vila: Crítiques • B-Side (Sergi Sánchez, Ara-Time Out Cultura
Finalment serà aquest gener que arribarà a les pantalles d’arreu La llarga caminada (The Way Back / Camino a la libertad / Les chemins de la liberté), el nou film de Peter Weir. Adaptació del llibre autobiogràfic de Slavomir Rawicz i protagonitzada —entre d’altres— per Colin Farrell, Ed Harris, Jim Sturgess i Saoirse Ronan, promet ser un
Des d’ahir respiro tranquil. Si més no pel que fa al munt de gigues d’arxiu electrònic que, conformat al llarg d’anys, em pensava que havia perdut del tot des que vaig tenir el problema amb el PC fix (quan se solucionà, vaig descobrir que el disc dur extern on emmagatzemava l’arxiu… era mort!). Al darrere
Aita (Aita)Director José Ma de Orbe. Guió José Ma de Orbe, amb la col·laboració de Daniel V. Villamediana. Fotografia Jimmy Gimferrer. Muntatge Cristóbal Fernández. Producció Eddie Saeta (Catalunya). Durada 1h25. Repartiment Luís Pescador, Mikel Goenaga. Sinopsi Una casa vella i deshabitada. El guarda que la cuida. El capellà del poble. Els espais, els sons, les llums
Al Premi Louis Delluc l’anomenen —no sé si exageradament— el “Goncourt” del cinema. Creat el 1937 com a homenatge a qui fou el primer periodista francès especialitzat en cinema i promotor de cineclubs, l’atorga cada any un jurat conformat per una vintena de crítics cinematogràfics i personalitats del món del cinema a l’hexàgon. S’han fet
Tamara Drewe (Tamara Drewe)Director Stephen Frears. Guió Moira Buffini, basat en la novel·la gràfica Tamara Drewe, de Posy Simmonds. Fotografia Ben Davis. Música Alexandre Desplat. Muntatge Mick Audsley. Producció Ruby Films (Londres, Anglaterra), Notting Hill Films (Anglaterra), BBC Films (Anglaterra), WestEnd Films (Anglaterra). Durada 1h49. Repartiment Gemma Arterton (Tamara Drewe), Dominic Cooper (Ben Sergeant), Roger Allam (Nicholas Hardiment), Luke
Mark Romanek ha dut a la gran pantalla la novel·la de Kazuo Ishiguro No em deixis mai (Ed. Empúries). Al text de la contraportada del llibre hi llegim: La Kathy, la Ruth i en Tommy eren alumnes de Hailsham, una idíl·lica institució docent situada en ple camp anglès. Els estudiants hi vivien escrupolosament protegits del
Fair game (Fair Game / Caza a la espía / Caccia alla spia) Director Doug Liman. Guió Jez Butterworth i John Butterworth, basat en els llibres The Politics of Truth, de Joseph Wilson, i Fair Game, de Valerie Plame Wilson. Fotografia Doug Liman. Música John Powell. Muntatge Christopher Tellefsen. Producció Zucker Productions (EUA), Weed Road Pictures (EUA), Imagenation