De tant en tant ens trobem amb sorpreses que contribueixen a enriquir-nos. Un bon exemple és l’excel·lent presentació d’en Joan Carreras que du per títol “La Finestra“. Com que parla per si mateixa, us convido a visitar l’enllaç i a prendre nota. Com més serem, més riurem! Dedicat, especialment, a Endavant!
Com ja he escrit en algun apunt, la sola idea de visualitzar els Països Catalans atemoria de tal manera als espanyols que la Sagrada Constitució en prohibeix la més mínima referència o semblança. Hi va haver un temps en què semblava natural lluitar pel retorn d’aquesta antiga realitat nacional i territorial, però ara ens és
Companyes i companys d’Esquerra, aquest és el darrer apunt que escric sobre la nostra estratègia electoral. Com pot ser que els nostres consellers facin propostes increïbles com la del conseller Tresserras sense que ni tan sols hi hagi una reacció contundent? Com pot ser que demanem al president Montilla que avançi al màxim les eleccions
Deixant de banda que la roda de premsa de presentació de Solidaritat Catalana per la Independència responia a una evident necessitat de personalisme i que coincideixo, plenament, amb l’editorial d’avui de Vicent Partal (Ens criden), no puc evitar una sensació d’orgull nacional en imaginar-me, ni que sigui per un instant, la força d’aquesta crida, la
La manifestació convocada per Òmnium el passat dissabte dia 10 de juliol va ser un èxit inqüestionable quant a participació i quant a ressò internacional. Ens n’hem de felicitar com a demòcrates i com a catalans i catalanes. Sota el doble lema SOM UNA NACIÓ i NOSALTRES DECIDIM, es van manifestar diverses respostes a la
No em referiré, ara, a la minsa voluntat de reparació dels crims del franquisme (que no de la Guerra Civil) que ha mostrat el mediocre govern del president Rodríguez sinó a la vergonyosa actuació d’Espanya durant la presidència de torn de la Unió Europea. Per posar, només, un exemple, el PSOE, no pas el PP,
Resulta trist de constatar que el PSC se sent incòmode defensant el nostre dret a decidir i que no és capaç d’acceptar que som una nació. Encara pitjor és, des del meu punt de vista, la total submissió als postulats de la ministra Chacón per part del president Montilla. Que un partit que s’autoconsidera progressista