l’elefant és l’espot publicitari, fa xerrera, allà al bell mig de la plaça dels papes, on hi ha el truller guiriesc, nosaltres fugim, sols, com a lladres cap a la casa d’Ivon Lambert, ai, el palauot del XVIII, el palauot de la saviesa, el palauot de l’amor, , ens tancam, pujam , miram, veiem i
LA SENTÈNCIA DEL TC ÉS ALLÒ QUE TOTHOM AMB CARA I NEURONES ESPERAVA: NO ENS ESTIMEN GENS NI MICA, NO ENS ENTENEN NI GOTA, ENS VOLEN CONVERTIR EN NO-RES. PERÒ NO ENS VE DE NOU: HO SOFRIM DES DEL FRANQUISME, DEs DE LA TRANSICIÓ I DES QUE TENIM ÚS DE RAÓ, I DESRAÓ POÈTICA, SABEM
(L’he escrit, al post, llarg, embullat, foll. completíssim, inacabat, ple de turpideses, meleta, he intentat penjar les dues tomàtigues barcelonines del Museu Lambert, per a mi le chef d’oeuvre— he contat el matí del dia 26 de juny de MMX —Sant Joan i Sant Pau— amb paraules entre comes , he fet l’ullastrte esbrancat per
Per sort tenia aquella habitació per a les ocupacions que reclamaven una solitud inviolable: la lectura, el somieig, les llàgrimes i la voluptuositat. Però en aquell temps encara em pensava que de la vida ho sabia tot i no em temia que, per desgràcia, no en sabia res i que eren molt rars els moments
el cos ple de bellesa, amarat d’ètica, fet malbé de lucidesa, avió, cel, castella tan seca, tan marastra maragalliana, tan estrangera, te quatre i horror de la centralitat d’un llogueret que vol ser el centre de la misèria, ai!, arquitectes al paredó, més problemes iberiencs, els ocells disparen contra els caçadors, overbooking, no quioscs, marsella,
Per veure el gòtic mallorquí i l’amic Miquel al Palau dels Papes i a la Fundació Ivon Lambert. El gótico mallorquín compartirá espacio con Miquel Barceló en Avignon EFE Una muestra de lo más representativo del gótico mallorquín compartirá este verano espacio en Avignon con la gran exposición que esta ciudad francesa dedicará al artista
Record, passió, malenconia, desig, sacrifici, desolació, cansament, bellesa, calma, serenitat, lluita, carnatge, rencor, facilitat, prohibició, desfici, humiliació, llàgrimes, suplici, malaltia, revelació carícia, reny, dolcesa, ensomnis, rapinyada, cruor, vertigen, escriptures, celebritat, plagi, estudi, sospir, por, vetlla, inutilitat, fondària, epidermis, masturbació, ensurt, claror, refugi, encesa, clariana, esclavatge, solitud, sí, sobretot la solitud d’un adolescent que volia fer
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Times; panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} @font-face {font-family:Cambria; panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-alt:”Times New Roman”; mso-font-charset:77; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:auto; mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */
Els origens del meu amor a Coanegra. Vaig recordar que els meus padrins paterns eren de Santa Maria del Camí i per això tota una part de la meva infantesa hi vaig viure. Dues finques del padrí foren les meves Geòrgiques virgilianes. Les quarterades del tancat de Son Bieló entre Santa Maria i Pòrtol on
Magicien de l’insécurité, le poèteRené Char Avançar dins l’incertesa, els coneixements no serveixen de guia, els sabers adquirits duen a la paràlisi, si respir és que encara no som mort.No explicar res, cercar el mot just, l’ombra exquisida, recomençar sense aturall pels caminois de l’indirecte, amb l’ajuda de l’oblit, del despullament, de la feblesa.Una aparença
Quin bell entreteniment per a un home pinçat!
Estic de baixa! Estic pinçat! T’agrada el fester? Sort de les drogues legals: vàlium,parazetamol, ibuprofè etc.Ahir no em podia moure. Avui, dins el llit, puc fer anar els dits pel teclat del portable. Però no puc riure. I puc plorar, però fluixet.Llegesc Invisible de Paul Auster, Obra poètica de Felícia Fuster, Poesia de Jordi de
M’agrada que faci aquesta aigua de bimbolla avui, dia 24 de setembre de 2009, un dia històric perquè una neboda ha trobat el seu oncle desaparegut i això la remou tant per dedins i per defora que té una plorera infinita i unes ganes de riure com una boja, riallera i ganes de plorar s’entrecreuen
Marisa Madieri és una bona escriptora i, també, va ser la dona d’un altre escriptor excel·lent que és Claudio Magris. Va néixer a la ciutat de Fiume —l’actual Rijeka de Croàcia— i com molts italians, tres-cents mil, va viure devers el 1947 un èxode cap a Trieste. Aquest fet és el pal de paller d’aquest