Aquest dijous, al Palau de la Música, John Mayall i la seva banda van oferir un concert memorable, una exhibició del millor blues i de virtuosisme musical. Naturalment, això no és notícia. Rocky Athas, a la guitarra, Greg Rzab, al baix, Jay Davenport, a la bateria, i Tom Canning, als teclats, acompanyaren al mític John
Deixant de banda que, des del meu punt de vista, la constitució de la comissió parlamentària sobre el cas Millet ha estat una acció desafortunada pel què fa a oportunitat, objectius i transparència (deixar de banda el cas Pretòria és, com a mínim, sospitós), cada cop està més clar que els espanyols volen fer llenya
Un cop més, el nostre president adverteix dels perills de la desafecció que generaria una retallada important de l’Estatut. El més preocupant, però, és que ho ha dit a la cara d’en Carod-Rovira i que s’ha referit a Esquerra en tant que perillosa independentista. Cal fer res? Desesperant, sincerament. El senyor Montilla és president gràcies
Sincerament, quan creia que no em sorprendrien més, va i el president Montilla es reuneix amb el PSOE per preparar la compareixença al Senat. A hores d’ara, els espanyols es deuen estar fotent un fart de riure a costa nostra! No per sabut deixa de ser decebedor constatar que el president de Catalunya prepara la
Aquesta és la dicotomia que ens plantegen totes les enquestes, sembla que és el que votarem a les properes eleccions castigant, així, a l’únic partit independentista que, ara per ara, s’hi presenta. Enfonsar-se amb Espanya és, lògicament, el què defensa el PSC, que no ha variat ni un mil·límetre els seus plantejaments (malgrat que simuli,
Després de gairebé cinc anys estudiant Humanitats a la UOC, he obtingut el títol de llicenciat. Val a dir que, malgrat les múltiples renúncies, ha valgut la pena. És per això que vull compartir el fruit final dels meus estudis, des de la més sincera humilitat. El meu treball de recerca s’ha centrat en l’antic
Recordo aquells temps llunyans en què varen estrenar la trilogia del Senyor dels Anells, quan calia esperar un dia concret, buscar un cinema concret i desplaçar-se expressament per a poder veure cinema en català. Ara, ja no cal! I no cal perquè, gràcies a la caterva de nostàlgics recalcitrants disfressats d’empresaris de cinema, aviat no