Recordo aquells temps llunyans en què varen estrenar la trilogia del Senyor dels Anells, quan calia esperar un dia concret, buscar un cinema concret i desplaçar-se expressament per a poder veure cinema en català. Ara, ja no cal!
I no cal perquè, gràcies a la caterva de nostàlgics recalcitrants disfressats d’empresaris de cinema, aviat no hi haurà ni una sola pel·lícula en català (l’idioma molest d’aquesta minoria d’11 milions de parlants).
Val a dir que ara entenc les reticències dels governs del president Pujol a aprovar una llei del cinema que exigís un tracte respectuós per part de les multinacionals i de les distribuïdores.
No és un tema important, podem passar sense aquesta llei, no es pot obligar a ningú a ser educat…
El cert és que no ens podem queixar més sense actuar (com acostumem a fer), cal que ens impliquem, un cop més, en la defensa dels nostres drets com a poble.
És per això que em vull fer ressò de la iniciativa de la Plataforma per la Llengua que du per nom Queixa’t i actua pel cinema en català!
Des del meu punt de vista (radical, com no podia ser d’una altra manera), fins que no demanin disculpes de manera explícita, pública i publicada no penso anar al cinema.
No penso pagar per a ésser insultat.
Sempre ens quedarà la versió original…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!