Allà on viuen els monstres (Where the wild things are / Donde viven los monstruos / Max et les Maximonstres / Nel paese delle creature selvagge) Director Spike Jonze. Guió Spike Jonze, Dave Eggers, basat en el conte de Maurice Sendak. Fotografia Lance Acord. Música Carter Burwell, Karen Orzolek. Muntatge James Haygood, Eric Zumbrunnen. Producció
L’última pel·lícula de Spike Jonze, Allà on viuen els monstres, adapta el conte homònim infantil de Maurice Sendak, que ha estat editat en català. El llibreAllà on viuen els monstres. Autor Maurice Sendak. Editorial Kalandraka Editora. Any d’edició 2009. EAN 9788484646921. ISBN 9788484646921 La pel·lículaAllà on viuen els monstres (Where the wild things are / Donde viven los
Recull d’articles sobre qüestions cinematogràfiques publicats entre el 17 i el 22 de desembre de 2009: Els articles sobre l’avantprojecte de Llei catalana de cinema, clicant aquí [Especial ‘Debat’: la Llei del Cinema] Guanya Garbo -sense enllaç-. Àlex Gorina (El Temps, núm. 1332): No es parla de res més. “Avatar”, “AVATAR”, “AVATAR!!!!”. No podeu més i
Recull de ressenyes i articles que informen sobre les estrenes a part de la nostra cartellera cinematogràfica, publicats entre el 17 i el 22 de desembre de 2009: Allà on viuen els monstres (Where the wild things are / Donde viven los monstruos / Max et les Maximonstres / Nel paese delle creature selvagge), de Spike Jonze: Spike
Recull de crítiques publicades entre el 17 i el 22 de desembre de 2009: Allà on viuen els monstres (Where the wild things are / Donde viven los monstruos / Max et les Maximonstres / Nel paese delle creature selvagge), de Spike Jonze: Rebequeries infantils. Judith Vives (Capgròs i blog Espai Isidor) | Quan érem petits. Nando Salvà
Garbo: l’home que va salvar el món (Garbo: El espía), d’Edmon Roch (..) té l’encert que no s’ha conformat a exhibir la bona història, ja que també ha estat capaç de construir-la, de donar forma a un relat d’una gran complexitat que ha transformat el documental en un possible esbós d’una gran ficció (“Bigger than life”.
Yuki i Nina (Yuki & Nina / Yuki et Nina), de Nabuhiro Suwa i Hippolyte Girardot Les pel·lícules més belles, com en el cas de les coses, són una matèria fràgil que pot passar desapercebuda enmig de la grolleria del comerç cinematogràfic i de la presència invasiva de productes concebuts pel consum ràpid. Com hem de
Les 2 vides d’Andrés Rabadán (Las 2 vidas de Andrés Rabadán), de Ventura Durall L’assassinat del pare, recreat per a l’ocasió en una seqüència que treballa esplèndidament el fora de camp, i la notable interpretació d’Àlex Brendemühl donen una mica de vida a una pel·lícula tan, tan neutra que acaba semblant un telefilm (Las dos vidas
Fem camí (Away we go / Un lugar donde quedarse), de Sam Mendes (..) una comèdia sense ànima, sense horitzó, sense arrels. Com els seus personatges, en definitiva (Un lugar donde quedarse. Núria Vidal, Time Out Barcelona) (..) són ideals. I a mesura que viatgen a la recerca de models de paternitat, els amics i familiars que visiten
Buscant l’Eric (Looking for Eric / Buscando a Eric / Il mio amico Eric), de Ken Loach Si Eric Bishop convoca l’esperit d’Eric Cantona per poder arreglar el seu petit món, el guionista Paul Lavarty –fidel a les últimes pel·lícules de Loach– sembla voler convocar l’esperit d’una pel·lícula de la Walt Disney: “Mi amigo el fantasma” (1968),
Quan, dilluns d’aquesta setmana em va arribar a casa el Time Out Barcelona -hi estic subscrit- i el vaig fullejar, vaig endur-me tota una sorpresa en llegir una de les petites notes fotogràmiques que hi escriu Pere Vall. Explicava que, entre els noms que havien sonat per a dirigir la Filmoteca de Catalunya hi havia un
Hollywood contra Franco (Hollywood contra Franco), d’Oriol Porta (..) Acabada la Segona Guerra Mundial i perpetuat el dictador en el poder com a nou aliat dels Estats Units en la croada contra el comunisme, la Guerra Freda va passar factura al suport que Hollywood havia donat a la República Espanyola. Durant la Caça de Bruixes,
Cel·la 211 (Celda 211 / Cell 211 / Cellule 211), de Daniel Monzón Daniel Monzón (autor també del guió, juntament amb Jorge Guerricoechevarría, a partir de la novel·la homònima de Francisco Pérez Gandul) s’ha convertit en un director sòlid que, fidel a les estructures de gènere, decideix abordar qüestions amb una dimensió moral i fins política que
Serà Michel Piccoli qui encarnarà l’home coronat Papa de l’Església Catòlica, Apostòlica i Romana… i que no en vol ser, de Papa! Com ja vam comentar, és Nanni Moretti qui ho està preparant tot plegat, per a una comèdia de nom inequívoc: Habemus Papam, el rodatge de la qual no hauria de tardar gaire a
Avatar (Avatar) Director James Cameron. Guió James Cameron. Fotografia Mauro Fiore. Música James Horner. Muntatge John Refoua, Stephen Rivkin. Producció Twentieth Century-Fox Film Corporation (EUA), Dune Entertainment (EUA), Giant Studios (EUA), Ingenious Film Partners (Regna Unit), Lightstorm Entertainment (EUA). Durada 2h46. Repartiment Sam Worthington (Jake Sully), Zoë Saldana (Neytiri), Sigourney Weaver (doctora Grace Augustine), Giovanni Ribisi