ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

El Sona 9 sona bé

Final del concurs sona 9, sala Bikini (Barcelona), 10 de novembre de 2009

Mine!, els flamants guanyadors del Sona 9 2009

Estúpida Érikah, només per un punt de diferència van ser el segon grup classificat

Mínimal i la seva elegància en tercera posició

Foto de família dels premiats del Sona 9 2009

El Nota, guanyador de l’anterior edició del Sona 9

Mishima, un fi de festa de luxe estrenant noves cançons

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Bevent passat ? L’exposició

Benvinguts a la visita virtual de l’exposició “Bevent passat — 20 anys d’Umpah-Pah”!

Entre 1991 i 1996 vaig tenir l’oportunitat de veure a Umpah-Pah més d’una quinzena de vegades i la majoria d’elles amb la càmera a sobre deixant constància dels seus directes. Durant molts anys aquells negatius han estat dormint al meu arxiu i ara em decideixo a mostrar el bo i millor d’aquelles nits fotografiades amb la banda gironina sobre l’escenari posant la banda sonora.

“Bevent passat — 20 anys d’Umpah-Pah” es podrà veure al Claustre de la Diputació de Girona (pujada de Sant Martí 4, 17004 Girona) entre els dies 10 i 21 de novembre. I aquells que no hi podeu anar podeu fer-ne una ullada a continuació.

Aquesta exposició està dins d’un seguit d’accions que des de la revista Enderrock hem engegat per celebrar els vint anys dels creadors de “La Catximba (i els rostolls d’Angelina)”, juntament amb la portada, un més que interessant i complert reportatge en el número 169 i l’encartament del DVD inèdit “En directe al MMVV 1991”. Un número d’Enderrock imprescindible que conèixer a una de les bandes de culte de la música catalana.

26 d’octubre de 1991. La Farga — L’Hospitalet de Llobregat


El programa de 40 Principales Cop de rock va omplir el recinte de La Farga amb el bo i millor del rock en català en format acústic. A més d’Umpah-Pah hi van tocar Kitsch, La Gran Aventura, Els Pets, Los Rebeldes, Sangtraït, BB Sin Sed, D’Estranquis i Sau, entre altres.

31 d’agost de 1991, platja de la Mar Bella — Barcelona


La formació completa del grup després de la seva actuació estiuenca a la platja de la Mar Bella.

31 d’agost de 1991, platja de la Mar Bella — Barcelona


Fent de teloners d’Els Pets en una vibrant nit d’agost.

22 de setembre de 1991, Sot del Migdia — Barcelona


Al cap de pocs mesos d’haver editat “Raons de pes” (Salseta Discos, 1991), Umpah-Pah són seleccionats per actuar a les Festes de la Mercè de Barcelona.

22 de setembre de 1991, Sot del Migdia — Barcelona


Adrià Puntí interaccionant amb el guitarrista Jordi Gimbernat.

22 de setembre de 1991, Sot del Migdia — Barcelona


Al seu concert a La Mercè del 1991, comparteixen escenari amb Antonio Vega i The Blues Brothers Band.

28 de setembre de 1991, antiga Campsa — Vic


En la seva primera actuació al Mercat de Música Viva de Vic toquen a l’escenari amb Ja T’Ho Diré, Kitsch i Karda Fàstik.

 

28 de setembre de 1991, recinte de la Campsa — Vic


L’ampolla de whisky Cutty Sark ajuda a fer passar el fred i la pudor de purins.

29 de maig de 1992, sala Zeleste — Barcelona


La sala Zeleste és el marc de la presentació a Barcelona de les cançons del seu segon disc, “Bamboo Avenue” (Salseta Discos, 2009).

6 de juny de 1993, L’Espai — Barcelona


Presentació en societat de les cançons del maxi “Borinots” (Salseta Discos, 1993).

6 de juny de 1993, L’Espai — Barcelona


En aquesta tanda de concerts es mostra el creixement professional d’Umpah-Pah amb una posada a escena madura i ben resolta.

6 de juny de 1993, L’Espai — Barcelona


Adrià Puntí apareix des del primer pis de la sala amb un barret negre, convertit en una bèstia escènica capaç de magnetitzar el públic.

6 de juny de 1993, L’Espai — Barcelona


El concert acaba amb tots els membres de la banda disfressats de hippies i Adrià Puntí vestit de tieta.

21 de setembre de 1994, sala Estàndard — Barcelona


Presentació a la premsa de les cançons del doble projecte “Bordell” / “Triquiñuelas al óleo” (RCA, 1994).

22 de setembre de 1995, Moll de la Barceloneta — Barcelona


Nova incursió d’Umpah-Pah a les Festes de la Mercè de Barcelona en un multitudinari concert celebrat al Moll de la Barceloneta.

22 de setembre de 1995, Moll de la Barceloneta — Barcelona


Adrià Puntí buscant sempre la comunicació directa amb el públic.

22 de setembre de 1995, Moll de la Barceloneta — Barcelona


El seny i la rauxa.

16 de febrer de 1995, sala Apolo — Barcelona


La solidesa del seu directe els porta a fer memorables versions, com la de “Changes”, de David Bowie, que ofereixen en aquest concert.

16 de febrer de 1995, sala Apolo — Barcelona


El concert de l’Apolo s’acaba amb el grup mesclat entre el públic mentre canten “La catximba (i els rostolls d’Angelina)”.

16 de febrer de 1995, sala Apolo — Barcelona


Sigui cantant, tocant la guitarra o al piano, Adrià Puntí es deixa l’ànima i el cor a cada concert.

29 de juliol de 1992, Parc de la Devesa — Girona


Umpah-Pah són presents també al concert reivindicatiu contra les detencions indiscriminades prèvies als Jocs Olímpics de 1992.

Eufòria en el galliner

The Fleshtones, sala Razzmatazz 3 (Barcelona), 5 de novembre de 2009

Entre les les fotos a color i les que hi ha més a baix en blanc i negre hi ha vint-i-dos anys de diferència. Ara, per fi sembla que ja hi hagi un signe d’envelliment en la fórmula dels The Fleshtones: a la testa de Peter Zaremba ja es veuen algunes canes. Per la resta tot segueix com sempre.

El seu pla és molt senzill, un guió que no per ser conegut perd la seva efectivitat: fer-la grossa ja des de la primera cançó, que el concert no sigui una progressió de menys a més culminant en els bisos. No, el que ells volen i aconsegueixen és que la eufòria col·lectiva comenci des de que pujen a l’escenari i no acaba fins l’hora d’anar a fer nones; ja sigui llençant-se al públic, fer-lo ballar de totes les maneres possibles o realitzar les coreografies més efectistes, tot amarat en greixós rock and roll garatger irresistible.

Segur que si cap metge ha receptat viagra als The Fleshtones aquests directament se la injecten per vena abans de cada concert.

El que segueix sent increïble és que una banda nascuda l’any 1976, que mai ha decebut amb els seus directes i que hauria de tenir una clientela fidel i numerosa, hagi de conformar-se en tocar en un espai reduït com és la tercera sala del Razzmatazz.


The Fleshtones, Recta de l’Estadi (Barcelona), 25 de setembre de 1987

El set list dels The Fleshtones al segle XXI

Publicat dins de Concerts | Deixa un comentari

Bevent passat

Umpah Pah, MMVV-La Campsa (Vic), 27 de setembre de 1991

Si, aquesta foto ja la vaig publicar al bloc en el seu moment, però ara li hem posat unes lletres al damunt, l’hem lligada amb altres pàgines i li hem posat un preu per vendre-la als quioscs de tot el país.

Ah! i també li acompanya un DVD amb una portada extreta d’aquell mateix concert del MMVV de l’any 1991.


Umpah-Pah, platja de la Mar Bella (Barcelona), 31 d’agost de 1991

I en el disc de tribut a Umpah-Pah “Més raons de pes” que la disquera Música Global treurà aquest mes de novembre també es troba aquesta bonica instantània presa després d’un concert que van fer a la platja de la Mar Bella com a teloners d’Els Pets. A les mans tenen un exemplar de la revista Neon (un opucle gratuït que feia en aquells anys) del mes de juny de 1991 en que els hi vaig dedicar la portada.

… / …

Costa de creure, però aquesta és només la meva segona portada en els 17 anys que fa que un grup de sonats vam parir aquesta revista.

Tres barbuts

Enric Montefusco (Standstill), Francesc Pi de la Serra i Raúl Hinojosa, barri de La Salut (Barcelona), 2 de novembre de 2009

Demà s’estrenarà el documental “The New Catalan Song” dins del programa de l’edició 2009 de l’In-Edit Festival que aquest dies es celebra a Barcelona. Un docu on Enric Montefusco dels Standstill peta la xerrada amb Quico Pi de la Serra en un diàleg intergeneracional, tot dirigit per la mirada del director Raúl Hinojosa. Aquí els teniu els tres just davant del Parc Güell. (No, no ens hem atrevit a entrar a aquell —preciós, per altre banda— reducte que sembla destinat única i exclusivament als guiris)

Qui hi vulgui anar, ja ho sap, demà a dos quart d’onze de la nit al cinema Aribau 2.