Fa dues hores llargues d’horabaixa calitjós d’estiu que no faig altra cosa que mirar, tocar i seleccionar caramulls de fotos antigues que he trobat dins capses de llautó en el guarda-roba de la cambra que va ser dels meus pares, després la de na Maria Antònia i meva, i ara és la d’aquest vell xaruc,
Matar, posar bombes, això és fer el mal, és fer el Mal.Ahir, a Palma, tres ensurts.Voldria entendre un terrorista de qualsevol ideologia.Segurament escriuré alguna història sobre unes persones així, a l’estil de Buñuel en El discret encant de la burgesia.I per afegitó els presumptes corruptes del PP.NO ANAM!
Foravila no m’és mai extern.Els núvols m’acompanyen i cobricelen el camí.Estic segur que som allò que sent.Bellugadissa d’ocells dins una ombra: mengen gra.Amb els anys tornam no res, em deien de petit i no ho creia.Passar ànsia mata, no ho oblidis.En el darrer moment, entre dues clarors m’atur: un concert de sebel·lins em deixa en
NO PARLÀVEM I ERA EL CEL Me’n vull dur tot color de la mardavall la terra on respires i t’adobesniaré entre tos mots més nialsperquè s’encenguin d’ulls tendrellsque s’endureixen només tocar la vistaconserven tibantor cadència idea exactecada espín dels àtoms sense nom que bellnouant ens mostren cada cosa (PER A MIQUEL BAUÇÀ)
Cap al tard, vora els esbarzers plens de móres, he sentit el refilar dels sebel·lins.M’ha omplert de tranquil·litat.
M’agrada estar tancat a la meva desordenada i vivíssima biblioteca: el lloc on intent escoltar, sentir, pensar, llegir, ordenar, escriure, badocar i fer els exercicis més íntims plens de voluptuositat o dolor.Aquest dematí, deprés de llegir unes planes del diari de Julien Green, Les anées faciles (1926-1934) —crec que ara i aquí Greeen és un
No tenia pus roba, ni euros…, però m’agrada fer néixer d’un caramull de coses desbaratades, una emoció, unes ganes…Ho vaig transcriure així, quan vaig anar a la toilette de Postarama, aquesta discoteca d’on no em poden treure aquest estiu, que m’entusiasma tant perquè, quan surts de l’ou de ciment armat on la gent, a més
Crec que quan un diari amic et demana un article, sobre alguna cosa que et toca, l’has de fer.El Periòdic de Catalunya, el mateix dia de l’assassinat de dos homes guàrdia civils a Palmanova (Calvià, Mallorca) em demana un text. I, amb molta de feina i amb esforç, perquè aquestes circumstàncies tan fortes no són
DES DEL MIRADORVictòria Subíes, feia dinou anys que vivies a aquesta casa de pedra viva damunt els penya-segats —Villa Rosa— de la cala de S’Almúnia, feia dinou anys que t’havien donat la baixa definitiva perquè conjugaves un conjunt de malalties diverses que es podien resumir en dos noms: eres bipolar, la qual cosa es manifestava