6 d'agost de 2009
Sense categoria
3 comentaris

He escoltat els sebel·lins

Cap al tard, vora els esbarzers plens de móres, he sentit el refilar dels sebel·lins.
M’ha omplert de tranquil·litat.

  1. He vist la galta humida de l’amic i he sentit que plorava, mentre esclafava móres entre dents. L’urpa del sebel·lí no casa amb el seu cant. Ha de ser fort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!