Crec que quan un diari amic et demana un article, sobre alguna cosa que et toca, l’has de fer.
El Periòdic de Catalunya, el mateix dia de l’assassinat de dos homes guàrdia civils a Palmanova (Calvià, Mallorca) em demana un text. I, amb molta de feina i amb esforç, perquè aquestes circumstàncies tan fortes no són bones conductores de l’escriptura per a mi, el faig.
Amb tremolors, pensament i una impotència terrible davant la manca de diàleg entre l’Estat i ETA.
ETA va rompre el darrer diàleg amb la bomba a l’aeroport de Madrid. És ver. Però això no hauria d’haver estat motiu d’atur del diàleg.
Ernest Lluch creia amb el diàleg, el va catalitzar, i el mataren. Vaig sentir una filla seva que seguia a favor del diàleg.
(El diàleg no dóna vots?) Podria donar vida, vides.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bo l’article estimat, llàstima que les i els que pensam que el diàleg és l’única via de pau a Euskadi, ens facin sentir bruts.
Muuuuuuuuà
Tots els conflictes polítics, s’han acabat amb el pacte i el diàleg. Aquest no serà menys. Mentre parlen no maten.
Molt bo l’article del Periòdic de Catalunya.
Una darrera; perquè tot aquell personal, objectiu d’ETA, no té més precaució de mirar davall els cotxes?, per què tanta confiança després de tants atemptats semblants?.
Sobre les derrotes i destruccions no s’aixequen les paus duradores.
Biel l’article t’ha quedat tou. T’hi ajudaré una miqueta.
Tots els terroristes vénen a fer vacances a ca nostra. Els d’estat i els de sense.
Uns amb la pirotècnia festivo-mediàtica i els altres amb la de la mascletà.
Sentim que es necessiten mútuament.
Què serien els uns sens els altres?
Codialment.
Derrotar a ETA i treure recolçament i avantatgre politic a costa terrorista és fàcil i ignorar el ventall de la representació política sortida de les urnes al País Basc on menys de la meitat dells bascs té el recolçament juridic de l’Estat per a defendre els seus plantejaments neofranquistes i més de la meïtat de la ciutadania basca no té suficients garanties jurídiques i democràtiques per a defendre la seva ideogia.
ETA exisiteix i ha existit durant 50 anys des de l’antic regim ençà per interesos i conveniència politica e ideologica de les estructures velles i adjaccents de l’Estat espanyol, com organització que ningú a elegit democraticament i per tant més fàcil de derrotar i per tant amb legitimitat legal molt més febe o nul.la, per a tindre gran part de la ciutadania al seu favor.
L’Estat li ha interessat i a preferit negociar o no amb ETA, abans que fer política o buscar un estatus de consens amb una màjoria de representants legitimats i elegits democraticament que sempre ha preferit ignorar per trobar un estatus o regles de joc amb igualitat d’oportunitats i legitimat democràtica i jurítica.
Qui t´ha vist i qui et veu, plagueta, quan parles frívolament de cossos de seguretat, de barbàrie, de sindicats policials, o de terroristes. Com si els que ens creen la inseguretat, els que difonen la barbàrie, els que practiquen la tortura, els que imposen el terror, des de fa trenta anys, emparats per l´Estat, hagueren passat a l´altra banda del mirall i ja no en veiéssim l´autèntica naturalesa, que articles com el teu ajuden tant a difuminar. Un mirall, per cert, creat per la lluita popular, que permetia veure com aquells cossos repressius, aquells bàrbars, aquells torturadors i aquells terroristes a sou de l´Estat estaven al servei dels poderosos que ara gestionen la seva “crisi” i dels opressors que encara neguen als nostres països (i a Euskadi, sigui dit de passada), el dret de ser lliures.