Som un home porós. Ara puc assegurar que em surt l’habilitat que no vaig conèixer fins aquell estiu de l’hostal Terramar fa més de vint anys, exactament vint-i-dos i tres mesos, quan aquell vespre calitjós d’estiu, després d’haver passat una mala fi d’hores jugant a dames davall l’emparrat, el Jordi va dir: és molt tard
Des del 25 d’agost no he tingut cap màquina per escriure aquí.VACANCES FORÇADES!!!HE DE DIR QUE M’HO HE PASSAT MALAMENT!Més endavant ho contaré. Encara em beg el cop.M’hauré de comprar un portable.Esper que a partir d’ara quan no escrigui a la Plagueta sia perquè no tenc escriguera.
<!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Times; mso-ansi-language:CA;} h1 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:20.0pt; font-family:Times; mso-font-kerning:0pt; mso-ansi-language:CA; font-weight:normal;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:justify; mso-pagination:widow-orphan; font-size:20.0pt; font-family:Times; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> Tot va aviat en
sark: carn sarkazein: obrir la boca a la carn les esquelles dins la fosca dels arbres la boca esqueixa la carn amb els llavis amb la llengua amb el llenguatgem’escorxem sarcasmitzem gir dedins defora les esquelles em fan bé molt de béel motor cansat d’un cotxe [Imatge: Parmiggiani](…) la pell com abric del pastor pell
Els cignes són enlluernament, elegància, gràcia, la blancor escumosa del desig fet bellesa mòbil i bategant.Fa deu anys que viuen en el seu llac del jardí. Són el cigne mare, el cigne pare i el cigne fill. Els he vist poc graciosos quan caminen per anar als menjadors, quan devoren la segonada, quan el cigne
això és la meva cacera essencial, l’alè del temps «Une oeuvre croît au-dedans de nous à travers une lente gestation dont il nous est impossible de prévoir la durée, et c’est toujours à l’improviste qu’elle vient au monde comme une image libératrice.»Parmiggiani encenc foc de paraules per atrapar l’ombra del fum que deixen els esdeviments,
Vaig al funeral de la mare d’una amiga meva, A. A., a Sa Pobla (Mallorca).És un gest difícil, el condol, emperò molt consolador. I crec que ens falten tones de pietat i de consolació en aquest món desgavellat.Cal cercar cerimònies que ens allunyin de la mort.El funeral n’és una.He trobat per casualitat una notícia de
Hem escoltat les campanades a mitjanit! Hem vist naus en flames més enllà d’Orió! Hem vist diamants en el cul d’un cadàver! Hem vist caure reis, repúbliques, imperis, civilitzacions, cacics!Les coses que hem vist i veurem, mestre Shallow, si no ens morim! El temps com un riu, la vida com una ficció. Hem travessat tots
QUÈ ÉS EL LLEVAT DE LA VIDA?Aquestes petites coses que passen al vol, desapercebudes, residus, deixalles, detalls sense importància?Aquestes equivocacions que descobreixes quan ja no hi ha remei, quan et tems que l’has feta sense voler, sense adonar-te, amb la insensibilitat del tanoca, del que no és tot.L’inconfort que em creen aquests errors —un leitmotiv
Perfum de safrà intens i pinyols d’albercoc esmolats per xiular; una safata decorada amb un bosc de tarongers amb les capçades ben rodones per posar-hi el cul dels tassons; un trenet amb els vagons que eren un alfabet de lletres pintades de verd i de blau amb tot de campanetes que quan es movia feien
Veig Experiment in terror (Chantaje contra una mujer) i pas una porada!Blake Edwards és boníssim, també en aquestes pel·lícules de sèrie negra!
ÉS LA VIDA.ÉS LA TENDRESA.ÉS LA RÀBIA.ÉS EL DOLOR.ÉS LA FORÇA.ÉS LA PERDICIÓ.ÉS EL VOL.ÉS LA MÀ .ÉS LA CLARIANA.ÉS EL TÚNEL.ÉS LA MAROR.ÉS LA QUÍMICA DE VIURE. I l’amic Martí Sales com a germà de l’ànima!
Un moment d’estupor: Can Moranta, una possessioneta d’un besoncle de part de mon pare, convertit en un camp de vinyes. Quan era petit només hi havia una casa en ruïnes i uns ametllerars magres i ressecs en una terra prima plena de macs.Ara veig la casa tota referida de blanc amb les persianes d’un blauet
Assaborir les senzilleses, un to de veu, les passes de la llum, el refilar capaltard dels sebel·lins, una alegria gastronòmica, les coloracions d’una lectura, la successió del temps per la finestra del jardí calidoscòpic.
Amb trons llunyans i una aigua de cama d’aranya que em duu olors de terra banyada llegesc aquest article magnífic i, sobretot, dens i clar, d’Andreu Manresa de dia 6 d’agost a El país que m’havia passat de llarg i que per la seva essencialitat vul citar in extenso.Los escándalos que afectan al PP Baleares,