EM PREPAR A CONSCIÈNCIA Mir el rovell fus que escampa el sol darrer quan surt de la cúpula de núvols.Un home talla amb una falç, les mates.Camín com un orat.Pens en els poetes, pens en la gent, pens en els articles que he de fer, pens en un pròleg que he d’acabar, pens en el
Estic en capella perquè em prepar, per un cantó, i no m’atur de publicitar, per l’altre, l’XI Festival de Poesia de la Mediterrània. Dia 2, dimarts , a les 23 hores al bar Fletxes de Palma un off festival. Dia 3, a les 21 al teatre Principal de Palma, la banda eivissenca que musica poetes
Costa de Valldemossa, 27 de maig de 2009. Sis de l’horabaixa. No puc agafar l’alè. No puc respirar. Fa una calitja d’ofec. Aquesta primavera és terrible. El pol·len i els meteors intenten desarborar-me. Tant fa un sol matador com un fred siberià. Pels dos finestrons d’aquesta caseta penjada en un marge entre Miramar i Son
L’acab de trobar, la foto, i amb l’altre post fresc, la penj per a major honor i glòria d’aquest artífex del joc, d’aquest artesà de la intel·ligència, d’aquest savi lector de poesia i elegant creador de la poesia del futbol.Gràcies, Pep!Tot és possible i tot està per fer!
No he fet cap article sobre el Barça tricampió perquè des que va guanyar no m’he aturat de fer feina i cap mitjà m’ha demanat la meva opinió.Però he trobat dos articles de dos amics que signaria sense cap canvi, ni un fonema canviaria. Un és de Vicent Partal que forma un dels arcs de
I Pep Guardiola, davall la claror d’un focus solar, era com Sant Jordi amb tres dracs als peus. (Dia 23 d’abril de 2008 quan el vaig abraçar a un bar de Barcelona ja ho vaig veure: fou una visió vertadera! I no havia passat res: tot havia succeït ja!) Quin gust el joc del Barça a
VESTES En el cor glaçat i podrit d’aquesta terrahe vist uns ulls.Hi eren tots, nus,amb la seva veu i el seu gest. Coneixem millor els altres quan ens estimem, quan els cors se’ns podreixen junts i els cossos se’ns tornen de ploma les nits, insomnes,i es tornen tombesles cases i els patis.La infància és un somni,
VIVIU EN VERB Quan acab d’escriure aquestes paraules al document de text, viviu en verb, m’entren unes ganes de riure seques. Avui, després de molts de dies de gandulejar he decidit posar en net les notes sobre Daia. Interpretar-les i interpretrar-me. Daia, aquest era el seu nom de vida, encara que en el document d’identitat
Ahir es va morir. Ara l’incineren, a les 19.15 al cementiri de La Almudena de Madrid.el vaig conèixer en persona i en lletra els anys setanta. El vaig estimar en persona i sobretot en lletra. Ens trobàvem molt de tant en tant i sempre era el mateix: educat, crític, seductor.Era sintètic, brillant, exigent, antitòpic, obert,
LES DARRERES CLARORS DE L’HORABAIXA QUAN SURT AL CAMINAL TOT VERD A LES VORERES, TOT GROC ENTERRA, SENT L’ALÈ SUSPÈS EN EL MIRALL DELS MEUS ULLS.VAPORS DE CALITJA ENTINTEN LES MIRADES DAMUNT EL JARDÍ DE GEOMETRIES BORBOLLANT DE FULLES TENDRES.VOLDRIA EXPRESSAR-HO AMB EXACTESA, VOLDRIA DIR EL NOM DE CADA PAISATGE D’ENCONTORNS I HE OBLIDAT ELS
EPITAFI ÉS EPIFANIA. Això volen ser paraules-pa i paraules-roses per fer memòria de Xesca Ensenyat (des d’ara l’anomenaré X. E., segur que li agrada!) Un amic meu em diu per consolar-me de la mort de na Xesca: «Estic en contra de deixar reposar els morts. Quan reposen són definitivament morts.» I ha subratllat amb una
Cristina Ferrer estava davant la porta del despatx de Fanny Cortés, la professora d’interiorisme de l’Escola de Disseny, i mirava el rellotge amb uns nervis continguts. La seva companya de curs i amiga coral, Rosa Crehuet, havia entrat per aquella porta altíssima, feia vint minuts i allò li semblava una catàstrofe, perquè normalment per fer
Si que puc dir que hi surt, al text recordatori, la veu viva d’una altra poeta morta: Maria Mercè Marçal.Escoltau-la com entona Desglaç: Que l’amor torni la cresta arrabassada i el bec voraç al gall d’aquest nou dia. I que la sang cerqui solcs on colgar-se: llavor de cant, lluita en saó, vedruna.
Llegesc poemes: danesos, maltesos, espanyols, catalans, esperanters, italians, gallecs, anglesos, eslovens, hongaresos…Em fan molt de bé.Fer un llibre ple de músiques per a l’11 Festival de Poesia de la Mediterrània és un guster que em consola com un bàlsam d’aquells de no dir.Hi ha tantes de diccions, tants de sentiments, tantes d’intel·ligències, tantes d’emocions, tants
TEMPS DE DOLHorabaixa, 15 de maig de 2009. Ahir, per un atzar, un infermer de l’hospital d’Inca em va trobar per la plaça de Cort i em va dir que Xesca li havia dit que si em trobava em digués que estava internada. No en tenia cap notícia. Li vaig dir que avui aniria a