M’HO ACABA DE DIR L’AMIGA ANTÒNIA VICENS.ÉS UNA CATÀSTROFE!S’HA PERDUT UNA BIBLIOTECA HUMANA, S’HA PERDUT UNA ESCRIPTORA ESTIMADA I MOLT BONA, S’HA PERDUT UNA AMIGA DE TOTA LA VIDA, S’HA PERDUT UNA LLUITADORA DE SOCAREL PER LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANES, UNA CÒMPLICE TENDRA I SABOROSA. SABEROSA.ET LLEGIRÉ FINS QUE EM MORI I NO
AQUESTES SÓN DE L’11 FESTIVAL DE POESIA DE LA MEDITERRÀNIA QUE TINDRÀ LLOC I VEU ELS DIES 3 I 4 DE JUNY AL TEATRE PRINCIPAL DE PALMA I A MIL I UN LLOCS MÉS DE L’ILLA AMB 14 POETES EN DANÈS, EN CATALÀ, EN ESPERANTO, EN ESPANYOL, EN ANGLÈS, EN GALLEC, EN ESLOVÈ, EN MALTÈS,
El viatge de l’escriptor Marc Roubal va ser organitzat per una de les seves amants, Caterina Ros, que sense voler l’havia empès a aquell pelegrinatge fins a Petròpolis com una penitència necessària en un moment creatiu fràgil i, si cau no cau, a la vora mateix del cataclac bloquejador, fondo i negre com un pou
POETES A Costas Cariotakis Ah, no cap discussió, poetessom nosaltres d’encrespada cabellera—emblema antic dels artistes— que aprenguérema enfilar acres paraules i que a més ens acompanya una sensibilitat histèrica,que ens amarga un full esmorteït i pàl·lid,al lluny un núvol violeta. Una quimeraanomenem la nostra vida i no tenim un amic. (…)Restem sempre sols i silenciosos,
He trobat un article de Rodrigo Rey Rosa en què hi ha una anàlisi-repàs de l’artista que pot ser instructiva.Vet-lo ací:La imagen del pintor que nos dejó Hervé Guibert es tal vez caprichosa, pero tiene la virtud de establecer un temprano vínculo vital entre Barceló y el mar. Garçon pauvre superdotado, un rapaz cuyas fotos
Era com si fos de bon de veres… com si tot allò fos de bell nou de bon de veres… podia veure la cascada, la cúpula, el devessall de rosetineues… podia sentir la ufanor verda de les tanyades dels rosers arbrats que havia vist créixer i florir des de jovençana… podia tocar amb la vista
A les vuit del vespre del proppassat 29 d’abril de 2009, a l’auditori estibat de gent del Cuny Gaduate Center, en el 365 de la Cinquena Avinguda de Nova York, la professora i poeta Margalida Pons començava a contar amb pèls i senyals qui era Blai Bonet, una de les veus poètiques catalanes més essencials
I no pot sortir.Je suis désoleé!Entr dins Laocont…
Revengut. Amb la perspectiva del país natal, Nova York se’m presenta amb qualificatius en carn viva.Ni jetlagós ni res: escopit del cel i del cel a quaranta quatre graus sota zero a dos pams de la meva còrpora (estava devora la finestella) i a dotze mil metres i busques davall el cul: pura astronautància.He dormit
la festa blai bonet un espectacle de veus i sabors, la Pons el Rabassa i jo ferem l’ullastre esbrancat i donarem la intel.ligencia i la fonetica exactes.aquest ordinador de l’hotel es una carraca i el teclat impossible.don testimoni de supervivencia i de gust literalment i en tots els sentits.la intensitat dels dies i nits no m’ha