Aquest matí rondava de nou la idea de com és que, estant, com em sembla que ho estem, a camp obert, amb espai, aire, eines, força, raons, motius, visibilitat, i moltes coses més, com és que (deia) restem frenats o aturats, no ho sé. I anava plantejant-me com expressar aquesta preocupació i algunes altres idees
Al matí comentava un detall de notícia sobre les properes eleccions al parlament Europeu. Que aquestes eleccions són molt significatives, i que ens hem de moure a votar, són coses que es veuen bé. I en aquest sentit deia que un element d’estratègia en la campanya per a unes bones eleccions és “No deixar passar
Notícia: “(…) Tres eurodiputats vol dir més d’un milió de vots. Per tant, ja ho podem descartar des d’ara mateix. Voldria dir que hauríem fet un pas decisiu cap a la independència d’aquest país’, ha sentenciar Oriol Junqueras.” Afegeixo: Jo no ho descartaria. O, si més no, crec que hauríem de treballar per fer que
Deia que “El que espero és que s’acabin les rendes de mals: observadors, tècnics, ideòlegs, estadistes, narradors, contistes, historiadors, cronistes, periodistes, etc., i que guanyin la partida els que són rigorosos i tenen dignitat personal. (…)” És una distinció que hem de fer, diria, per anar bé. I dels casos que tinc a l’abast prenc
Al president de la Generalitat de Catalunya: A qui, i què s’escolta? Fa uns anys, el 7 d’abril de 2006, escrivia al president Pasqual Maragall un prec ciutadà perquè retirés el projecte de reforma de l’Estatut, on, entre altres coses li plantejava: “(…) La meva reclamació és que el tràmit s’anul·li perquè s’ha fet en
“Hem sentit a dir que ha fet mal temps. Anem a pams. No pas per als pèsols ni per a les faves ni per als alls tendres. Ja sabem que no tenen tanta importància com el turisme, que és una de les activitats cabdals del món actual, però els pèsols, les faves i els alls
Hi ha dues notícies d’aquests dies una mica, no: mooolt xocants: Vull dir que no sé com és que des d’ICV s’escandalitzin pel secret que ha desvetllat Felip Puig, (tot i que amb el pacte Saura-De la Vega fesin alguna cosa similar: oh1 sembla ser que va ser un error!). I tampoc no trobo necessari
Al matí buscava un apunt en que demanava explicació a un hegemoihomogè optimista sobre les definicions que pretenia de catalanisme i d’espanyolisme (17 d’abril de 2008). Ho plantejava Ernest Suñé al seu bloc en un apunt en el que pretenia argumentar que es pot ser espanyolista i catalanista alhora.D’arguments acceptables no n’hi vaig trobar, el
Estava esperant aquests dies si hi hauria no no resposta de CiU, o de l’Artur Mas a les preguntes sobre el tema que li han dirigit des d’Esquerra i dels d’ICV. Si des del PSOEc se li ha enviat alguna demanda d’esclariment dels fets no n’he tingut notícia. Tot i que el que calen no
El que és evident és que Catalanisme és independentisme. Ho podem considerar així perquè a una definició acceptable de ‘catalanista’ li cal descartar el manteniment de la submissió, la continuació en el model uninacional espanyol, o les federacions que diuen ofereixen (mareig de mots, realitat, paraules i fets). I dono per fet que no s’hagi
De conversa i contribució a la campanya, una bona eina, d’expressió, comunicació, fa dies que tinc com necessitat de fer-hi ullada i ordenació. N’hem vist moltes, moltes, de moltes…, i de molts colors. Per exemple, sense cercar gaire, trobem avui que en fa 686 dies que ja en feia “(…) gairebé un any de l’aprovació
– “(…) … ha dit una frase que demostra fins a quin punt el llenguatge, en la política espanyola, sovint emmascara i confon més que no pas defineix. (…) Aquest és el conflicte. Aquí sovint diuen una cosa quan, de fet, en volen dir una altra i, en definitiva, tot és ben simple i
– Notícia: Joan Ferran titlla Carme-Laura Gil d’intolerant per qüestionar la Creu de Sant Jordi a Matute Diu que les opinions com aquestes, ‘en forma de doctrina, van assolar Europa’. – Comentari: – No s’equivoqui, sr. Ferran.Tot i que ho intenti, no confon.No sé si és perquè ja estem “curtidos” per aquí a
Li podem dir així? aviam: 1) Diu Badia: “(…) defensar els ‘interessos dels ciutadans catalans‘ però fent-los coincidir amb els interessos dels ciutadans ‘europeus’. (…)”Ens hem de preguntar que això com es menja. I que hauria de donar algun detall, ja que s’entrada no sé on veu els tres eixos. Explica que: Els seus eixos
(30 de gener de 2009) – 21 de gener de 2009 .… Dos anys i mig porta parat l’Estatut de Catalunya al ….. – 29 de gener de 2009 En aquest sentit, els mitjans de comunicació estatals – 30 de gener de 2009 …com un peix al cove més i anys de debat es van