Indústries i caminars.

  – Notícia:

Joan Ferran titlla Carme-Laura Gil d’intolerant per qüestionar la Creu de Sant Jordi a Matute
Diu que les opinions com aquestes, ‘en forma de doctrina, van assolar Europa’.

  – Comentari:

– No s’equivoqui, sr. Ferran.
Tot i que ho intenti, no confon.
No sé si és perquè ja estem “curtidos” per aquí a haver-nos d’escoltar acusacions de nazis, acusacions i pretesos insults que es diuen amb frivolitat, estupidesa, o maldat, o si és que no ens confon perquè s’hagin destapat algunes cartes, o altres raons. Això és bo.

– No menteixi, sr. Ferran.
Carme-Laura Gil no diu el que vostè afirma al seu bloc. La raó que presenta ella en la crítica a aquest premi és doble. Però, i, no hi té res a veure amb el que ens explica. No es tracta d’una discriminació per llengua, ni té a veure amb la por al cos que vol ficar-nos. La única relació que hi veig cap a aquesta por que ens vol fer empassar és el lligam que alguns polítics com vostè, o la sra Esperanza Aguirre, per exemple, en fabriquen, i ens volen fabricar per ignoràncies o vergonya pública i històrica.

Si és intolerant, ja en som dues, i unes quantes més que ho haurien de ser. Tot i que no li ho accepto, sr. Ferran, perquè no estem davant un tema d’intolerància, ni d’antitolerància, sinó és que ens vulgui parlar seriosament de la falsa tolerància, que aquesta sí, sí i de debò, és la que va permetre els feixismes del XX, i d’altres que en va permetent afinar.

De la doble raó que ens presenta Gil amb un aspecte n’hi ha prou per a trobar criticable, en un sentit de no acceptar-lo, l’atorgament d’aquest premi de La Creu de Sant Jordi. La sra Matute (de la que ningú ha negat mèrit, la seva insistència aquí és mostra de la seva feblesa) recolza el “Manifiesto por (o para) una lengua común”, cosa que en el nostre context vol dir, sense gratar-hi gaire, només amb una mica d’atenció a l’actualitat i realitat, vol dir, deia, l’oposat al criteri fonamental del premi. És raó suficient.

A parer meu, si per part de la premiada no es fes pública renúncia i denúncia del recolzament a aquest manifest, i suposant que en rebre un premi i acceptar-lo estaria bé conèixer-ne les bases, criteris i compromisos que l’acompanyen, els dos aspectes de la raó que presenta Carme-Laura Gil haurien de dur a no acceptació, per part de la premiada, i a la no acceptació per una societat mínimament ben informada.

De tota manera, hi ha intoleràncies molt saludables, per exemple la intolerància a la estupidesa política i a l’abús dels discursos o usos dialèctics de pors. Siguin aquestes com siguin, i més encara si són fabricades, muntades i alimentades políticament. Sr. Ferran: No en té cap de raó acceptable, cap bona raó en l’acusació que fa a la nostra exconsellera de Cultura. Cap ni una, si no és la d’anar a fer mal. Espero que se li vegi ben vist.

…………………………………..
http://www.directe.cat/article/joan-ferran-titlla-carme-laura-gil-dintolerant-per-questionar-la-creu-de-sant-jordi-a-matu-13593

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!