Indústries i caminars.

Notícia:

“(…) Tres eurodiputats vol dir més d’un milió de vots. Per tant, ja ho podem
descartar des d’ara mateix. Voldria dir que hauríem fet un pas decisiu
cap a la independència d’aquest país’, ha sentenciar Oriol Junqueras.”

Afegeixo:

Jo no ho descartaria. O, si més no, crec que hauríem de treballar per fer que no sigui descartable.

Comento:

Estic d’acord en que: “Voldria dir que hauríem fet un pas decisiu cap a la independència d’aquest país’,”

L’èxit d’un candidat independentista (i aviam si encara podem veure
algun altre, o si mes no una exigència i resposta coherent de
l’electorat independentista a la candidatura de CiU si aquest partit no
ho vol deixar clar. Tinc entès que un 65% de la seva militància recolza
la independència.) a les eleccions europees representa un pas en la
internacionalització del projecte d’estat i del problema que tenim amb
l’estat en que estem i amb una Europa que sembla no vulgui atendre a la
part que li toca, ni en aquest tema ni en el control de les mancances
democràtiques.

Representaria l’èxit d’un dels puntals de la manifestació a
Brussel·les: la internacionalització, i la posada del projecte en
l’agenda europea. I diria que és alhora algun altre pas, dos o tres
més, n’hi veig. Perquè seria d’esperar que esperoni als partits
catalans a posar la independència explícita al programa electoral de
les eleccions properes aquí; un pas més. Aquest és l’altre dels puntals
de la marxa a Brussel·les, i, en sumar-se a la feina que fem des de la
societat civil per la independència, seria un altre bon pas, ja en
tenim dos més.

Si ho apleguem estem en un altre, un pas que és decisiu:
la legitimació política del projecte per l’estat català, per la nostra
independència.

Vist així, i en previsió del què faran, i visió del que es va fent des
de l’antiindependentisme i des de l’espanyolisme, crec que, a més de
treballar per deixar clar el significat de les eleccions al Parlament
europeu, hem de fer una parell més de coses:
1) No deixar passar ni una a l’exercici de desinformació que faci qui sigui sobre les eleccions i sobre el que representen.
Per exemple: fer exigència d’explicació i contrast als polítics que fan
declaracions “al vuelo” (podríem dir) per marejar la gent sobre el
paper d’Europa, els Parlaments, o sobre acomplexaments i “ser bons
nens” que veiem es diuen des de diverses tribunes.
2) Estar ben preparats a la campanya per a fer resposta àgil contra
confusionismes que fins i tot van més enllà de la desinformació
anterior.

He anotat dues feines, es, però cal ampliar la proposta…, diria. Va, endavant!

……………………………………
http://www.directe.cat/article/junqueras-creu-que-ni-en-el-millor-dels-casos-el-financament-resoldra-el-problema-13661

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!