Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Confirmat, la tonyina a punt de col·lapsar el 2012, almenys a la Mediterrània, si no ho aturem

2
Publicat el 14 d'abril de 2009

Ens ho certifiquen els investigadors de WWF encapçalats per Sergi Tudela. Demà comença oficialment la temporada de pesca de la tonyina i la situació és pitjor del què pensàvem. La data del col.lapse s’acosta: 2012, si res no canvia, i és molt allò que ha de canviar. Ho porto enunciat en aquest bloc de fa temps. La darrera reunió de la ICCAT a Marraqueix en va ser la prova definitiva. Divendres, el programa Thalassa del C33 (programa al qual sóc addicte) hi dedica un capítol especial, en el qual participo denunciant, entre d’altres, com parts del sector no han sabut (o no han volgut) veure la magnitud de la tragèdia. a Marraqueix, alguns vàrem demanar la moratòria en la pesca de la tonyina vermella per preservar l’espècie. Enlloc d’apostar-hi, parts del sector, així com les administracions estatals (liderades per l’espanyola i la francesa) i europees (amb un galdós paper de part de la Comissió Europea), varen ignorar, fins i tot menysprear, les recomanacions científiques. Llavors ja dubtàvem que hi fóssim a temps, encara, de salvar la Tonyina. Ara ja sabem que fa temps que ens hem passat de frenada. Som conscients de l’impacte ambiental, ecològic, però també econòmic i social que pot tenir aquesta constatació? Em temo que no. La setmana vinent el Parlament Europeu haurà de votar el meu informe sobre la revisió de les mesures de control en el marc de la Política Pesquera Comunitària. Veurem com responen tots aquells i aquelles col.legues que en el debat sobre la tonyina em van acusar de catastrofista i en el qual ja vaig considerar que el Pla de Recuperació de la Tonyina era, més aviat, un Certificat de defunció. El Comissari Borg em va respondre, visiblement incòmode, que allò que deia era una exageració. Veurem què diu ara la Comissió. De moment, adjunto la nota de WWF, i algunes repercussions mediàtiques qu ja ha tingut com aquesta a Le Monde. (segueix…) 


NOTA de WWF

As the Mediterranean’s bloated fishing fleets ready themselves for the opening of the bluefin tuna fishery, WWF has released an analysis showing that the bluefin breeding population will disappear by 2012 under the current fishing regime.

14 Apr 2009

Rome, Italy – As the Mediterranean’s bloated fishing fleets ready themselves for the opening of the bluefin tuna fishery tomorrow, WWF has released an analysis showing that the bluefin breeding population will disappear by 2012 under the current fishing regime.

Global conservation organization WWF reveals that the population of breeding tunas has been declining steeply for the past decade – and will be wiped out completely in 3 years if fisheries managers and decision-makers keep ignoring the warnings from scientists that fishing must stop.

“Mediterranean bluefin tuna is on the slippery slope to collapse, and here is the data to prove it,” said Dr Sergi Tudela, Head of Fisheries at WWF Mediterranean. “Whichever way you look at it, the Mediterranean bluefin tuna collapse trend is dramatic, it is alarming, and it is happening now.

“WWF has no choice but to again urge the immediate closure of this fishery.”

The population of tunas that are capable of reproducing – fish aged 4 years or over and weighing more than 35kg – is being wiped out. In 2007 the proportion of breeding tuna was only a quarter of the levels of 50 years ago, with most of the decline happening in recent years.

Meanwhile, the size of mature tunas has more than halved since the 1990s. The average size of tuna caught off the coast of Libya, for example, has dropped from 124kg in 2001 to only 65kg last year. Data gathered by WWF show that this pattern has been observed across the entire Mediterranean.

Before the age of large-scale industrial fishing, individual tunas could even weigh in at 900kg. The loss of these giant tunas – able to produce many more offspring than medium-sized individuals – has a disproportionately high impact on the reproduction of the species.

The huge overcapacity of fishing fleets, catches that far exceed legal quotas, pirate fishing, the use of illegal spotting planes to chase the tunas, under-reporting of catch, fishing during the closed season, management measures disregarding scientific advice – and the insatiable appetite of the world’s luxury seafood markets – have all contributed to this dramatic decline.

“For years people have been asking when the collapse of this fishery will happen, and now we have the answer,” added Dr Tudela. “Mediterranean bluefin tuna is collapsing as we speak and yet the fishery will kick off again tomorrow for business as usual. It is absurd and inexcusable to open a fishing season when stocks of the target species are collapsing.”

WWF is calling for the immediate closure of the Mediterranean bluefin tuna fishery to give the species a chance to recover, while continuing to encourage consumers, retailers, restaurants and chefs to join the global movement to avoid the consumption of the imperilled fish.

There is also growing support to suspend international trade of Atlantic bluefin tuna by getting it listed on Appendix I of the Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora (CITES) when contracting parties meet in early 2010.

 

Font foto: © WWF-Canon / Ezequiel NAVÍO

 

Sentència per a Fujimori

1
Publicat el 11 d'abril de 2009

Fa uns mesos vaig ser al Perú, on vaig poder assistir al Judici a Fujimori, convidat per les organitzacions de drets humans impulsores de l’acusació particular (veure apunt A Lima, seguint el procés a Fujimori, en plena pol.lèmica sobre el present i futur del MRTA). Aquesta setmana ha arribat finalment la sentència: 25 anys de presó per vulneració de drets humans. Segueixo a través de la BBC la recepció de la sentència per part de Fujimori.

Es tracta d’una condemna històrica. Fujimori,
de 70 anys, estava acusat de ser l’autor intel.lectual de les massacres de Barrios
Altos, l’any 1991, i La Cantuta, l’any 1992, dutes a terme por un grup paramilitar promogut per l’exèrcit peruà conegut com el Grup Colina, i del segrest d’un empresari i un
periodista. Els fets de Barrios Altos van acabar amb 15 persones mortes i el de la Universidad La Cantuta, deu.

Aquesta sentència tindrà repercussions importatíssimes, no només al Perú sinó també més enllà de les seves fronteres, ja que es tracta de la primera vegada que un ex mandatari
constitucional llatinoamericà és jutjat por crims de lesa humanitat en el seu propi país.

Font video: BBC

Europe Ecologie: l’altra Europa

3
Publicat el 9 d'abril de 2009

Ahir vaig participar en el míting d’inici de campanya de la candidatura Europe Ecologie. Es tracta d’un nou intent, aquest cop força reeixit, de sumar forces a l’àmbit de l’esquerra verda francesa, i més enllà. Les vuit candidatures (a França les circumscripcions electorals per a les europees són vuit) estan farcides de gent dels moviments socials, dels verds francesos, independents, etc… Tots i totes les candidates tenen molt a aportar des del seu àmbit i experiències particulars, tal i com vàrem poder constatar ahir durant el míting. Vaig tenir ocasió de dirigir-me a un auditori ple a vessar i exultant d’il.lusió per encarar una campanya que no es preveu fàcil, però que resultarà crucial pel futur d’Europa. Una i altra vegada els intervinents recordaven que allò que toca decidir el 7 de juny és la composició del Parlament que decidirà el futur d’Europa. No són unes presidencials (ni tan sols una prèvia) com pretén Bayrou, no són un moment per passar comptes personals (com semblen reclamar determinats sectors dins dels socialistes), i no són unes eleccions per plebiscitar la presidència en hores baixes de Sarkozy. Són les eleccions al Parlament Europeu. Toca pensar què s’ha fet al Parlament Europeu amb les actuals majories, i quines majories ens calen per fer les coses altrament, com molta gent reclamem. Vaig tenir ocasió de parlar de l’Europa que personalment vull contribuir a construir: l’Europa dels Drets i les Llibertats, l’Europa que no només no tolera, sinó que combat, les discriminacions de tota mena, l’Europa que no és còmplice la CIA ni de Guantanamo, l’Europa que no criminalitza les persones migrants,… aquesta és l’Europa que vull contribuir a construir. I per fer-ho calen aliances transeuropees. Fa temps que treballem en favor d’una aliança de les forces i moviments verds, socials, solidaris, a escala europea. No sempre és fàcil. De vegades, massa vegades, hi ha impediments de caràcter personal i/o tàctic que impedeixen aquesta mena d’acords. Res que no hàgim vist centenars de vegades, em temo, però ho lamento. Segueixo pensant que la suma és sempre millor que la divisió, especialment en determinats moments, com l’actual, en què el risc del bipartidisme plana sobre el present i el futur d’Europa. He treballat cinc anys de manera ben intensa des del Parlament Europeu en aquesta direcció i, si torno a comptar amb la confiança suficient, ho seguiré fent, amb tanta empenta i il.lusió com fins ara. Toulouse ha estat, per a mi, un magnífic tret de sortida. Participar-hi al costat de José Bové, Daniel Cohn Bendit, Helène Flautre, Eva Jolie, Gérard Onésta i tantes i tants d’altres noms cèlebres i punta de llança de l’Europa verda i social que molta gent desitgem ha estat un honor, i una lliçó de compromís. La cursa, però, és llarg, i si bé no s’acaba el 7 de juny, aquesta data en resultarà, certament, determinant.
Foto: Cartell míting d’Europe Ecologie a Toulouse

Igualada, Hospitalet, Madrid, Toulouse

7
Publicat el 8 d'abril de 2009

Ja fa dies que estem en pre-campanya. Dissabte vaig ser a Igualada on em vaig reunir amb la Plataforma ‘Polígon No’ i amb els comitès d’empresa de diverses empreses de sectors del tèxtil i el metall de la comarca. Al vespre vaig fer una xerrada al teatre explicant ‘En què ens afecta Europa’. Diumenge vaig visitar la Fira Llatinoamericana a la Farga de l’Hospitalet, i vàrem poder parlar de la situació de la immigració a la UE. Al vespre vaig marxar a Madrid per participar en una nova sessió plenària de l’Assemblea Interparlamentària Eurolat, en la qual hem analitzat les relacions entre les dues regions, i les perspectives de futurs acords d’Associació. Fins avui dimecres, que marxo a Toulouse per participar en el primer míting d’Europe Ecologie, la llista unitària que s’ha aconseguit bastir a França entre el Partit Verd i els moviments socials de tall ecologista. En el míting d’avui intervindré al costat de Daniel Cohn Bendit, José Bové, Monica Frassoni, Gerard Onesta, Isabelle Durant o Catherine Grèze. Europa a debat, per tant. I és que es miri com es miri, hi ha moltes europes possibles, i algunes i alguns no renunciem a participar en la construcció d’aquella que volem, més que res per què, si no fem sentir la nostra veu, també, a les institucions europees, ningú la farà sentir per nosaltres.

Foto: José Bové, candidat de la coalició Europe Ecologie per a la regió del Sudoest de França. Font: Les Verts

UE i Amèrica LLatina: Acords, immigració, crisi(s), canvi climàtic

1
Publicat el 7 d'abril de 2009

Diumenge vaig visitar la IV Fira Llatinoamericana (Farga Hospitalet), i al vespre vaig desplaçar-me a Madrid on aquests díes té lloc la Tercera Sessió Plenària Ordinària de l’Assemblea Parlamentària Eurollatinoamericana (EUROLAT). Novament s’han abordat qüestions relatives a les migracions i, com no, la Directiva del Retorn segueix essent el tema central d’aquestes discussions. Directiva que, recordo, es va aprovar malgrat l’oposició de Verds/ALE, GUE i alguns socialistes i lliberals (a favor hi van votar PSOE, PP i CiU). També hi hem tractat les relacions comercials, els drets humans, els reptes ambientals i d’altres temes que afecten a ambdues regions (UE i Amèrica Llatina). He manifestat sovint les meves reticències en relació a la promoció d’Acords d’Associació interregionals que no tinguin en compte les assimetries i que, en la pràctica, sovint s’assemblen més als tant denostats (i pèrfids) Tractats de Lliure Comerç que molts països i regions llatinoamericans tenen amb els Estats Units, que no pas a veritables acords que busquen establir una relació privilegiada entre dues regions en els àmbits econòmic, polític i de cooperació. L’excessiva pressa que de vegades mostra la Comissió Europea en la seva negociació, la manca d’una veritables tasca de consulta, informació i participació de nombrosos sectors de les societats afectades, i la poca o nul.la voluntat de part d’alguns líders llatinoamericans a l’hora de concretar compromisos més enllà de les simples relacions comercials fan que, a hores d’ara, les negociacions dels acords birregionals estiguin en via morta. El que semblava més avançat, l’acord amb la regió centreamericana, va saltar pels aires la setmana passada en abandonar Nicaragua les negociacions de Tegucigalpa (Hondures), i demanar sis mesos més de pròrroga. Això fa inviable que l’Acord es tanqui abans del canvi de Comissió i Parlament, tal i com els primers volien i alguns/es dins del Parlament, temíem. La ronda de converses que mantindrem aquests dies a Madrid, a escala parlamentària, suposarà un nou baròmetre que ens permetrà medir la pressió de les relacions eurollatinoamericanes.

Font foto: A la Fira LLatinoamericana, diumenge, a la Farga de l’Hospitalet

Prou de discriminacions de les persones homosexuals en el si de la UE

0
Publicat el 6 d'abril de 2009

La setmana passada vàrem votar (i adoptar) la postura del Parlament Europeu sobre la Directiva relativa a les Discriminacions Múltiples. Un dels aspectes al qual posa més atenció aquesta Directiva és la necessitat de combatre les discriminacions per motius d’orientació sexual. És un fet que diàriament tenen lloc diferents formes de discriminació contra les persones homosexuals, i que aquest és un aspecte que cal que sigui afrontat amb coratge i coherència per part de les institucions comunitàries, ja que, no ho oblidem, els Tractats especifiquen ben clar que la UE ha de garantir la no discriminació, també, per motius d’orientació sexual. De cap manera es pot acceptar que aquesta sigui, només, una qüestió que depengui dels Estats membres ja que, sinó, passen coses com les que explico en la següent pregunta que he dirigit a la Comissió:

Pregunta de Raül Romeva a la Comisión Europea sobre la discriminación de residentes homosexuales en la UE

 

El pasado 3 de marzo tuvo lugar en Atenas la detención del ciudadano chileno Robert Richard Pincheira. El motivo aducido era comprobar su documentación y que efectivamente disponía de permiso de residencia. El señor Pincheira, en situación regular como residente, procedió a mostrar su documentación. En la misma queda clara su condición de residente y su vínculo matrimonial con un ciudadano español. Sin embargo, la policía  griega esgrimió que el documento no podía ser legal puesto que con arreglo al documento el señor Pincheira estaría casado con un hombre, lo que no era posible y sin duda muestra de que el documento identificativo era falso. (segueix…)

 

Este motivo lo condujo a estar privado de su libertad, debido también en parte a una más que dudosa eficacia de los servicios diplomáticos de la embajada española al defender los derechos, que tardó 10 días a solucionar el asunto.

 

Los hechos sucedidos presentan sin duda diversas consideraciones y dudas que en este caso aparecen yuxtapuestas: tanto en el campo de los derechos de los inmigrantes residentes en los estados miembros como en el de la no discriminación por razones de orientación sexual.

 

A la vista de lo sucedido, ¿No cree la Comisión que se trata de un claro caso de discriminación, vulnerando derechos fundamentales de la UE? ¿Qué medidas se piensan tomar para evitar que se eviten ese tipo de situaciones? ¿No cree la Comisión que se deberían reconocer los derechos civiles adquiridos en un estado miembro en el resto de los estados miembros de la UE? ¿No cree la Comisión que el derecho al matrimonio, y a su reconocimiento, independientemente del género es uno de los derechos más elementales que preservar en el territorio de la UE? En relación al permiso de residencia, ¿qué tipo de coordinación hay actualmente entre los estados miembros? ¿Qué opina la Comisión sobre las facilidades a la movilidad de los residentes?


Font foto: gay worldgay

Publicat dins de LGBT | Deixa un comentari

El cercle s’estreny al voltant de Vidal i d’altres pescadors pirates

0
Publicat el 4 d'abril de 2009

La Comissió de Pesca del Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana el meu informe de reglament sobre la implementació dels mecanismes de control de la pesca a la UE. És l’informe més sensible que ha hagut de votar el comitè de pesca al llarg d’aquesta legislatura, com ho demostra que hagi rebut unes 300 esmenes. N’he parlat en diferents apunts i ho considero una de les qüestions més urgents a resoldre donat el preocupant estat dels nostres mars i oceans. Les autoritats españoles han estat sovint còmplices, per activa i per passiva, de determinades pràctiques abusives o directament il.legals. Ho podeu llegir novament, avui, a El Pais (El Gobierno actuará
contra armadores nacionales que excedan la cuota en otras aguas – El cambio
llega tras críticas de Bruselas a la permisividad del Ejecutivo
). Finalment ha estat la pressió de la Comissió Europea i d’algunes ONG, com Greenpeace, WWF o Oceana, qui ha obligat a un canvi d’actitud que veurem en què es concreta. De moment el ple del Parlament Europeu haurà de votar el proper 22-24 abril el meu informe sobre control. En ell demano que les empreses que hagin estat sancionades (és el cas de Vidal Armadores, per exemple) no rebin subvencions dels Estats ni de la Comissió. És hora de posar fre al descontrol, i ja que no sembla haver-hi prou consciència entre algunes parts del sector i dels governs, llavors que sigui per llei. I qui la violi, sigui empresa o govern, que n’assumeixi les conseqüències. (segueix…)

España creará una
“jurisdicción universal” contra la pesca pirata

El Gobierno actuará
contra armadores nacionales que excedan la cuota en otras aguas – El cambio
llega tras críticas de Bruselas a la permisividad del Ejecutivo

RAFAEL MÉNDEZ
El Pais, Madrid –
04/04/2009

El Gobierno soporta todo
tipo de reproches en foros internacionales por la actuación de empresas
españolas en aguas internacionales. La empresa gallega Armadores Vidal acumula
un negro historial en medio mundo desde que en 1999 fue acusado de pescar de
más en el Antártico.

El Gobierno soporta todo
tipo de reproches en foros internacionales por la actuación de empresas
españolas en aguas internacionales. La empresa gallega Armadores Vidal acumula
un negro historial en medio mundo desde que en 1999 fue acusado de pescar de
más en el Antártico. Pero el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y
Marino afirma que su margen de actuación es limitado, ya que los buques suelen
tener bandera de conveniencia -Belice, Guinea o Corea del Norte- y que según
Naciones Unidas les correspondería a estos países perseguirlos. Por eso va a
reformar la Ley de Pesca Marítima, de 2001, para crear “una jurisdicción
universal”, según explica el director general de Recursos Pesqueros y
Acuicultura, Fernando Curcio.

El anuncio llega después
de tres años de cartas en los que la Comisión Europea exige a España mano dura
contra Vidal y critica la permisividad con estas prácticas. La última
comunicación a la ministra Elena Espinosa es del pasado 29 de enero y fue hecha
pública ayer por Greenpeace. En una de las misivas, de 2006, el comisario Joe
Borg critica la “pertinaz participación de Vidal Armadores” en la
pesca ilegal.

En 2006, Antonio Vidal
hijo fue condenado en EE UU por intentar introducir en ese país 24 toneladas de
merluza negra capturada ilegalmente. Medio Ambiente ha documentado que el 16 de
octubre de 2005 uno de los buques de Vidal, el Galaecia, “tuvo
contacto con un buque ilegal, el Hammer, en el Índico al que le pasó su
carga”. La pesca desembarcó en Kenia, de allí fue a Sintes, en Portugal, y
terminó en Vigo. Medio Ambiente ha denunciado el caso a la fiscalía.

El barco está denunciado
por la Comisión para la Conservación de los Recursos Marinos Antárticos
(CCAMLR), que en 1999 protestó por primera vez por la sobrepesca de rodaballo
de profundidad por parte de estos barcos de armadores españoles. Este diario
intentó ayer, sin éxito, contactar con Antonio Vidal, pero en la sede de la
empresa dijeron que no había nadie disponible.

Algo parecido hizo el Paloma
V. Los inspectores neozelandeses descubrieron el 16 de mayo de 2008 en
Auckland que, según el ordenador del buque, había tenido contacto en alta mar
con dos pesqueros ilegales, el Chilbo San 33 y el Ina Maka. En
2003, el Viarsa I fue perseguido durante 21 días por patrulleras
australianas y después de una persecución de 3.900 millas náuticas (7.200
kilómetros) fue apresado cerca de Suráfrica. La intención de la reforma legal
es poder multar y retirar el permiso de pesca a estos buques independientemente
del pabellón que luzcan.

Curcio relata los casos
con resignación. El Belma fue sorprendido con un tiburón de profundidad
en su bodega pese a que legalmente se encontraba faenando con un palangre de
superficie. El Tritón I tiene un expediente abierto por pesca excesiva
en aguas antárticas. Generalmente, los barcos ondean banderas de países como
Guinea Ecuatorial o Namibia.

Medio Ambiente sostiene
que ha multado a la empresa en reiteradas ocasiones -más de 180.000 euros- pero
asegura que llegar a cobrar la multa es complicado. “Es muy difícil
documentar la ilegalidad. Y cuando le imponemos una multa, el caso acaba en el
contencioso y se alarga enormemente”. Por eso Curcio resalta que el
ministerio prepara el cambio legal. “La ley dejará claro que podremos
perseguir a capitanes o armadores españoles que operen en aguas internacionales
o incluso en aguas de otro país y nos facilitará mucho las cosas”, señala
Curcio, quien admite que hay “una alarma internacional muy grande por la
sobrepesca de estos grupos en aguas antárticas”.

Los ecologistas critican
que el Gobierno español no sólo no ha aplicado toda la mano dura posible.
“Una cosa es que sea difícil perseguirlo, que puede ser. Pero la burla es
que el Gobierno ha subvencionado a Vidal”, señala Sebastián Losada, responsable
de pesca de Greenpeace. La organización ha denunciado a la fiscalía estas
subvenciones, que según Greenpeace entre 2003 y 2005 alcanzaron los 3,6
millones de euros. La Comisión Europea ha pedido a España que inicie los
trámites para devolver las ayudas para preservar “la imagen de España y de
la Comunidad en los foros internacionales”.

Una flota en el punto de
mira

El Gobierno
recibe reproches desde 1999 en foros internacionales por la actuación de
Armadores Vidal.

En 2003 uno de
sus buques fue perseguido durante 21 días por patrulleras australianas hasta
que lo capturaron después de 7.200 kilómetros de persecución.

La Comisión Europea
critica la “pertinaz participación” de Vidal en la pesca ilegal en
aguas antárticas.

Greenpeace
denuncia que el Gobierno ha subvencionado a Vidal y Bruselas pide que devuelva
los fondos.

Font foto: Vicens Giménez / El País.

Si us plau, Sr. Zapatero, no més Barroso

0
Publicat el 3 d'abril de 2009

El País ens publica avui una carta cosignada per Monica Frassoni, David Hammerstein i jo mateix, en la qual li demanem que no torni a confiar la direcció de Comissió Europea a l’actual President, Jose Manoel Durao Barroso. A banda de ser un dels quatre rostres de las Açores que encara es manté en responsabilitats de govern, la seva gestió ha estat un exemple de manual de supeditació als grans lobbies econòmics. El més de juny elegirem la composició de l’Eurocambra, i aquesta haurà de ratificar, o no, la proposta de Comissió que li facin els Governs a través del Consell. Jo li demano al Sr. Rodríguez Zapatero que no torni a donar suport a Durao Barroso. Jo ja hi vaig votar en contra ara fa cinc anys, i hi tornaré a votar negativament si els governs el tornen a presentar i si, lògicament, compto amb la confiança de la gent per tornar a exercir d’Eurodiputat. 

Carta abierta a Rodríguez Zapatero

MONICA FRASSONI, DAVID HAMMERSTEIN Y
RAÚL ROMEVA (Eurodiputados de Los Verdes)
– Bruselas, Bélgica – 03/04/2009

Señor presidente, por la presente deseamos hacerle
conocedor de nuestra decepción con relación a su apoyo al actual presidente de la Comisión Europea,
José Manuel Durão Barroso, para que repita en el cargo por un nuevo mandato de
cinco años. A nuestro entender, la gestión de Durão Barroso al frente de la
Comisión ha estado claramente marcada por la gran condescendencia mostrada ante
los grandes sectores económicos y lobbies
industriales en detrimento de una Europa más social, democrática y
transparente. Además, ha fracasado en conseguir las necesarias reformas
institucionales de la
Unión Europea.

La Comisión presidida por el señor Durão Barroso (segueix…)

se ha
caracterizado por responder débilmente y mal a las crisis económica y financiera;
por fomentar la desregulación a costa de las políticas sociales; por fomentar
la liberalización a costa de más solidaridad; por carecer de ambición frente a
las gravísimas consecuencias del calentamiento global y de la degradación
ambiental, y por pasar de puntillas sobre la promoción de la democracia y los
derechos humanos dentro y fuera de la UE.

Por todo ello, entendemos que es necesaria una alternativa
política más consistente para liderar la Comisión Europea,
sin la cual será imposible ilusionar a la ciudadanía en las próximas elecciones
y se hará mucho más difícil la construcción de la Europa unida y política que
el mundo necesita.

Así pues, señor presidente, quisiéramos solicitarle que
reconsidere su apoyo al presidente Barroso y apueste por otro tipo de
liderazgos más comprometidos con unas políticas ambiciosas en el campo social,
ambiental y democrático. En el caso de que así lo hiciere, señor presidente,
contará con todo nuestro apoyo para hacer avanzar Europa hacia el futuro que
sus ciudadanos y ciudadanas, así como el resto del mundo, merecen.

Font foto: Wikipedia

Ryanair discrimina les persones immigrades

8
Publicat el 2 d'abril de 2009

Un incident recent que ha tingut lloc entre una persona coneguda (de fet una bona amiga) i la companyia aèria Ryanair ha estat motiu que dirigís la següent pregunta a la Comissió Europea, bàsicament per què penso que segurament no és un fet aïllat i que, en qualsevol cas, cal aturar aquesta mena de discriminacions inmediatament:

Pregunta de Raül Romeva a la Comissión Europea sobre la vulneración de los derechos de los pasajeros inmigrantes por Ryanair

El pasado miércoles 1 de abril de 2009, en el aeropuerto de Ryanair de Girona, se le denegó el embarque para el vuelo con destino Granada a la pasajera María Delfina Rossi, de nacionalidad argentina. El motivo de dicha denegación fue que la pasajera, de nacionalidad argentina pero con permiso de residencia en España -y finalizando los trámites para la obtención de la ciudadanía española- presentó su tarjeta de residente como documento identificativo, que además especifica que es familiar de persona con ciudadanía comunitaria y con vigencia hasta 2012. Es por lo tanto un documento perfectamente válido, pues se trata de un documento oficial expedido por el Estado y cumple con la función identificativa que se requiere en los recintos aeroportuarios.

En cambio,  (segueix…)

a la pasajera se le exigió la presentación del pasaporte como condición indispensable para poder proceder al embarque, documento que en ese momento no llevaba a mano -al tratarse de un vuelo nacional-, y pese a que reiteró que tenía el derecho a ser identificada y a viajar con este documento, no le permitieron el acceso a la aeronave debiendo de quedarse en tierra. Es relevante resaltar que la situación podría incurrir en estafa, puesto que a la pasajera sí se le aceptó el documento de residencia como válido a la hora de proceder a la facturación, que además en el caso de esta compañía requiere un desembolso económico específico para este procedimiento.

Más allá de las implicaciones económicas –a la pasajera no se le reembolsará el coste del billete-, profesionales, temporales, y emocionales que un trato de estas características representa en términos de humillación para la persona y de injusticia en el trato, esta situación representa una grave vulneración de los derechos fundamentales de la UE. Es una medida, que además de vulnerar la Ley de Extranjería (Ley Orgánica 4/2000) que garantiza el derecho a la libertad de desplazamiento en todo el territorio español, podría ser incluso anticonstitucional, puesto que una empresa particular se arroga controlar condiciones que exceden lo que dice la propia ley.

Dado, que se trata de una empresa con sede en un Estado miembro de la UE, que opera en la mayoría de sus países y usa espacio aéreo europeo: ¿Qué opinión le merecen a la Comisión estos hechos? ¿Piensa tomar alguna medida al respecto? ¿Tiene la Comisión constancia de los reiterados abusos y vulneraciones de derechos que sufren consumidores que viajan con esta compañía como consecuencia de cierta ventaja monopolística? ¿Se tiene constancia de violación del derecho comunitario por parte de esta compañía? En caso afirmativo, ¿se ha realizado algún tipo de acción?

Font foto: Ryanair

La Directiva sobre Tractament No Discriminatori (Multiples discriminacions), per fi al ple

1
Publicat el 1 d'abril de 2009

Finalment la Directiva relativa a la no discriminació degut a motius de religió o fe, discapacitat, edat o orientació sexual arriba al Plenari (debat avui, votació demà), després d’haver estat adoptadat l’informe corresponent a la Comissió de Llibertats (LIBE). En vaig parlar ja a l’apunt  Posar fre a les discriminacions a escala europea (edat, orientació sexual, discapacitats, fe/religió). Aquesta Directiva persegueix acabar amb l’enorme buit legal que existeix en el camp de les no discriminacions, ja que no tots els àmbits es troben igualment protegits. Actualment, la legislació existent fa referència a la Discriminació per motius racials o d’origen ètnic tant dins com fora de l’àmbit laboral, a la Discriminació per motius de Gènere (també dins i fora de l’àmbit laboral a excepció de l’educació i la publicitat), i la discriminació per motius d’edat, religió o creença, discapacitat i orientació sexual dins de l’àmbit laboral. Com podeu comprovar, per tant, la situació actual és força pobra en aquest aspecte. La Directiva que avui debatem busca corregir-ho, si la dreta conservadora i les veus més involucionistes del Parlament Europeu ens ho permeten. L’objectiu és ampliar l’àmbit d’actuació de la Directiva ja existent sobre els quatre aspectes mencionats a un nivell similar al que ja té la Directiva sobre no discriminació racial. És el que es coneix com a proposta de Directiva Horitzontal per fer front a les Discriminacions Múltiples. La tasca feta per la ponent, la meva col.lega del Grup dels Verds, l’holandesa dels Groenlinks, Kathalijne Buitenweg, ha permès arribar a un punt d’equilibri, no plenament satisfactori per a ningú, però l’únic possible donada l’actual correlació de forces del Parlament (correlació de forces que cal treballar per canviar). Tinc demanat torn de paraula pel debat d’aquesta tarda. Creuem els dits. (segueix…)

Intervención en plenaria
Directiva Multiples discriminacions (1′)
1 de abril de 2008
Raül Romeva, MEP


El proyecto europeo nunca será del todo creíble sino garantiza que se pone fin a las discriminaciones de diversa índole.

Y por ello me sorprende que algunas y algunos colegas, que tantas veces hacen gala de europeismo en otros debates, cuando se trata de derechos y libertades se convierten de repente en los más antieuropeistas. No es de recibo que a una persona se la discrimine en la UE por contar con alguna discapacidad, o por amar a otra persona del mismo sexo, o por ser mayor, o por creer en un dios o tener una fe que no sea la ‘estandard’.

Esta no es la Europa en la que yo quiero vivir y por la que quiero trabajar. Esta Directiva apunta en la buena dirección. No es lo que yo querría, cierto, pero marca un rumbo más que aceptable. Y espero que la mayoría de esta cámara esté mañana a la altura de las circunstancias y apoye, como ya haré, el informe Buitenweg.

Foto: Cartell de la Conferència que vaig promoure i organitzar al Parlament Europeu l’octubre de 2008 per afrontar el debat sobre la Directiva en qüestió.