UE i Amèrica LLatina: Acords, immigració, crisi(s), canvi climàtic
Diumenge vaig visitar la IV Fira Llatinoamericana (Farga Hospitalet), i al vespre vaig desplaçar-me a Madrid on aquests díes té lloc la Tercera Sessió Plenària Ordinària de l’Assemblea Parlamentària Eurollatinoamericana (EUROLAT). Novament s’han abordat qüestions relatives a les migracions i, com no, la Directiva del Retorn segueix essent el tema central d’aquestes discussions. Directiva que, recordo, es va aprovar malgrat l’oposició de Verds/ALE, GUE i alguns socialistes i lliberals (a favor hi van votar PSOE, PP i CiU). També hi hem tractat les relacions comercials, els drets humans, els reptes ambientals i d’altres temes que afecten a ambdues regions (UE i Amèrica Llatina). He manifestat sovint les meves reticències en relació a la promoció d’Acords d’Associació interregionals que no tinguin en compte les assimetries i que, en la pràctica, sovint s’assemblen més als tant denostats (i pèrfids) Tractats de Lliure Comerç que molts països i regions llatinoamericans tenen amb els Estats Units, que no pas a veritables acords que busquen establir una relació privilegiada entre dues regions en els àmbits econòmic, polític i de cooperació. L’excessiva pressa que de vegades mostra la Comissió Europea en la seva negociació, la manca d’una veritables tasca de consulta, informació i participació de nombrosos sectors de les societats afectades, i la poca o nul.la voluntat de part d’alguns líders llatinoamericans a l’hora de concretar compromisos més enllà de les simples relacions comercials fan que, a hores d’ara, les negociacions dels acords birregionals estiguin en via morta. El que semblava més avançat, l’acord amb la regió centreamericana, va saltar pels aires la setmana passada en abandonar Nicaragua les negociacions de Tegucigalpa (Hondures), i demanar sis mesos més de pròrroga. Això fa inviable que l’Acord es tanqui abans del canvi de Comissió i Parlament, tal i com els primers volien i alguns/es dins del Parlament, temíem. La ronda de converses que mantindrem aquests dies a Madrid, a escala parlamentària, suposarà un nou baròmetre que ens permetrà medir la pressió de les relacions eurollatinoamericanes.
Font foto: A la Fira LLatinoamericana, diumenge, a la Farga de l’Hospitalet
Com és que els antiracistes segueixen considerant impropi el terme “Llatinoamèrica”?
Com és que les més de 10 nacions americanes amb llengua oficial francesa segueixen considerant impropi el terme “Llatinoamèrica?
Com és que les comunitats indígenes de sudamèrica segueixen considerant impropi el terme “Llatinoamèrica”?
Com és que la comunitat italiana als EEUU on són considerats llatins segueix considerant impropi el terme “Llatinoamèrica”?
Quan llegeixo un article com el teu, m’entren molts dubtes sobre amb qui fem tractes.