JA VOL SOBRE L’ATLÀNTIDA.I REESCRIC UN VELL CONTE. MONÒLEG D’UNA DONA VORA L’ABISME(Festa per a Caterina Albert, estimada Víctor Català) Creia que ja havia après a sofrir, però la nit en què em digueres aquelles frases enverinades pastades a voler, vaig tenir l’experiència d’un cap de fibló que m’ofegava i vaig entendre que les meves
CATALAN DAY’S N. Y.Ja estic de partida.Ja viatj.Ja vol. Ja he fet la maleta.Ja he suat.Ja he llegit Gaspar Hauser número 2un dels poems que diré, recitaré i cantaréa NY.el Barça ha empatat.Merda!He escrit una història gevi i bellíssima:Misericordiosa obscuritatEstic nerviósLa grip porquerala influenza cochina atacatemps de pestes i de poesia. Blai Bonet dixit: GASPAR
HOTEL SHOREHAM (N. Y.) Un nom que m’acompanyarà un nom que no sé quasi dirun nom que ja em formaun nom que és un cau clarun nom que serà refugiun nom per pernoctarun nom per saber viureun nom com un ca nostraun nom de l’estranger llunyun nom que ja m’he fet meuMidtown
L’he trobada a l’atzar.Mentre cercava textos de Iannis Ritsos, aquest poeta grec que estim tant i que farà cent anys dia u de maig de 2009.Avui he fet una Clitemnestra a la maniera ritseana. Quan la tengui acabada la penjaré a la Plagueta.Fa molt d’anys vaig fer una Ismene.Ritsos em fa sortir, brostar, els ulls
LA LLENGUA ÉS INACABABLE Marta Servera tenia quinze anys i estava asseguda davant el seu escriptori perquè s’havia proposat que en aquelles llargues vacances de Pasqua començaria el seu dietari i no fallaria ni un dia. La seva professora de català, Joana Soliu, li havia proposat quan sortiren de la darrera classe a l’institut: «Si
sacudí la ceniza de mis párpadosAntonio GamonedaIEl crit d’un ocell que no he vistha tancat d’una portada l’horabaixaQuan he mirat al meu voltanttot era en blanc i negreEl pi arrabassat pel ventuna radiografia I els mots no hi podien fer res IIEl fonoll de la vora de la dreceraés una branca de corallde vidre verd
LLISTA DE LLIBRES RECOMANATS AMB ANOTACIONS O SENSE. Comença a les totes. He cantat Els vells amants del Serrat i he regalat roses d’amor i llibres. Visca Sant Jordi 2009! Aquesta és una llista inacabada, emperò tots els llibres que hi esment tenen valors singulars, són llegidors i fan llegiguera. Trenc d’alba, Miquel Barceló (La
Val l’alegria, la joia i la festa tot el conjunt d’activitats que pressnta el PEN Català.Hi estau convidats!
No sé si fou la llum color de rata que vessava del cel atapeït de grans niguls foscos, conjugada amb aquella tendència meva cap a les activitats insòlites, el que em va fer enfocar amb atenció el picapedrer que, en un dels costats d’aquell pati interior que es veia des del meu despatx, xapava la
TOT ENS VOL ROBOTITZAR I la feina del poeta és lluitar contra aquesta feta, contra els que en volen convertir en éssers inpensants, no pensants, despensants, zombis purs.Pensava això, amb un dolor fluixet, entre espasetes liles i llevamans carabassa i l’ombra dels ametllers verdíssims i estibats d’aquests bessons sucosos que assaboresc.Pensava que hem de fer
Quan arrib, d’enfora, la casa sobresurt sobre aquells ulls marronosos dels ailants que treuen a les totes i sense aturall.M’agradaria que sempre fos així: creixença primera, i res pus.Sé que no és possible, arribaran les estacions de les fulles i de l’esplendor i de la pèrdua: la repetida història del metabolisme vital. Les estepes del
AVUI, A LES 19.30 HORES A LA CASA MUSEU LLORENÇ VILLALONGA DE BINISSALEM Recital de Poesia Russa a càrrec de Monika ZgustovaL’escriptora i traductora Monika Zgustova recitarà poemes de les duespoetesses russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva que any enrere vatraduir juntament amb Maria-Mercè Marçal. L’acte conclourà amb una tertúlia al voltant dels escriptors més
AVUI A LES 20. 30 A LA LLIBRERIA ÀGORA (C/ JARDÍ BOTÀNIC, 3 DE PALMA) MONIKA ZGUSTOVÁ PRESENTARÀ LA SEVA DARRERA NOVEL·LA JARDÍ D’HIVERN.VET AQUÍ UNA TRADUCCIÓD’ Anna Akhmàtova FETA PER LA ZGUSTOVAEl darrer brindisBec per la casa devastada,pel dolor de la meva vida,per la solitud en parellai bec també, brindo, per tu.Pels llavis falsos
Va ser una sorpresa i una joia quan en Manuel Rivas em va telefonar fa uns mesos per demanar-me si li volia traduir el seu darrer llibre de poemes, La desaparició de la neu (Alfaguara), al català. Em va dir que el poeta Jon Kortázar li traduiria a l’euskera i que ell mateix el traduiria
No et veuré pus mai més. La contundència fàcil d’aquesta idea, mesclada a la mala amb tu i mumare, les dues dones que m’ajudau a embragar aquest escrit, fa que no m’hagi costat gaire agafar la mont-blanc, aquella que duu un mot i unes dates gravades en el mànec negre, per intentar treure tot allò