Va ser una sorpresa i una joia quan en Manuel Rivas em va telefonar fa uns mesos per demanar-me si li volia traduir el seu darrer llibre de poemes, La desaparició de la neu (Alfaguara), al català. Em va dir que el poeta Jon Kortázar li traduiria a l’euskera i que ell mateix el traduiria al castellà. Quin fester un llibre de poemes en quatre llengües d’un Estat Espanyol que sempre ha fet de marastra de tres d’aquests idiomes
Dit i fet.
«No és bo associar la riquesa de llengües a una font de conflictes», assegurava Rivas. «El títol del llibre significa un crit ecològic en contra de la destrucció del Planeta, però vol reflectir, per altra banda, que sota la neu desapareix la frontera entre els vius i els morts.»
Vaig passar un guster de trobar la música catalana a partir de la música gallega d’aquest poeta que sempre he trobat un tot terreny sensible i lluitador.
Avui, 14 d’abril, és el dia que ha triat per presentar-lo: data simbòlica per un amador de la res publica, de la República, tema, record i esperança de molts dels seus textos.
Us recoman la lectura de La desaparició de la neu: val l’alegria!
I avui també comença la projecció exterior de la poesia catalana a l’estranger. Fris d’arribar a Nova York per cantar Blai Bonet!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En realitat només existeix una llengua i tres llengues subnormals amb quatre lletraferits professionals.