Estimaré sempre el calb, que calla quan parlen de cabells, el qui té cara de mul, el qui té cara de rata, el qui té cara de terròs, el qui te cara d’animal antediluvià, el qui du la cara com una perdigonada, el qui té la cara de xai mort, el qui té la cara
Dia d’aniversari magnífic!Com a festa VERA, un poema del meu llibre inèdit: MMIX Promenades dans le pays natal SON VERÍ, ESTIU, MMVIII Dues figueresparatjals,un fasseri tot el mardel móntancat dins el poema.Això és una embostad’amor.Res pus.
Escriure un poema d’amor a les fosquesés una feina de picapedrer dels motsque amb el tacte els fa i els col·locacom escultor de llum i temps ombrívolsense tèmer-me’n s’han escolat els sonsla melodia de dir l’impronunciableels lletratrèmols de traduir silencisi records invitacions a la bona horadesficis i rondalles invencions breusla trama de tants de besos
És curiós i magnífic experimentar com les obres clàssiques -i Mort de dama ho és sense cap dubte-, tenen una capacitat de dir, de mostrar sempre seguit nous aspectes, noves visions, noves realitats més reals que la Realitat.I una de les fetes que més em sorprenen és la poca importància que Llorenç Villalonga donava a
L’horabaixa primaveral amb fonoll i espasetes i caps blaus i un vent color carabassa. I aquesta cançó a l’ipod per acompanyar-me del nou disc Bombón mallorquín de l’Oliver.
Ha estat l’espectacle del dia.Un arbre entre arbres.Un hortet de conte entre trasts amb materials de construcció d’il·legalitat permesa.L’he mirat i l’he vist vermell de cireres.Els ramissons de flors tenien un blanc emmidonat.M’he vist davall com en la cançó de Manel, quan féiem segon de Biològiques a la Central de Barcelona, i ell acabava de
Escolt Maurizio Pollini dient Schubert, la Sonata en a menor per piano, D 845, i encara sent l’olor de les fressèlies color d’ambre fus, del jardí aquest migdia, esclafades per la indolència dels moixos, exhalant a les totes.La foscúria del dolor de la mort de Ricard Salvat, aquí.Passen pel cervell films personals dels seixantes, dels
UN dia sencer dedicat a la promoció de la literatura. Ufffff!La bona literatura és catacúmbica!
DEMÀ, 23 DE MARÇ DE 2009, A LES 19 HORES , A LA SALA DE JUNTES DE LA RIERA, C/ MIQUEL DELS SANTS OLIVER, 2 DE PALMA «ELS ESCRIPTORS ES LLEGEIXEN» LA MONTSÓ I EL FONALLERES, ES PRESENTARAN UN A L’ALTRE, ES LLEGIRAN UN A L’ALTRE, ENS LLEGIRAN ESCRIPTORS DEL SEU REDOL I PARLARAN AMB
NOTÍCIA: La Setmana del Cervell és una iniciativa internacional organitzada des del 1996 a 76 països de tot el món i que enguany es fa del 16 al 24 de març. El propòsit és de difondre la recerca que es fa en neurociència, una disciplina apassionant perquè el cervell és l’òrgan més desconegut del nostre
Voldria escriure idees que he oralitzat a la tertúlia d’Elisenda Farré, “Arreglam el món” a la Ràdio IB3: sobre els dies de la poesia, de la dona, de la terra, etc.Cada instant hauria de ser poesia, ufffff!I el que no és poesia, i si una falta de caritat, de compassió i d’humanor són les paraules
Avançar amb la incertesa com a companya. El motor, l’ombra i la font. En Jaccottet també ho diu!Avançar per terres plenes d’engolidors i cels poblats d’ocells caníbals, per mars amb peixos atauronats i per cossos que estim amb tota la correntia fràgil de les electricitats.
Com, en un món insípid, arrossegat a la religió de l’útil, fer un lloc als gusts gratuïts de la literatura? (Figura ciclàdica. 4000 anys abans de J. C.)
Creia que ja havia après a sofrir, però la nit en què em digueres aquelles frases enverinades pastades a voler, vaig tenir l’experiència d’un cap de fibló que m’ofegava i vaig entendre que les meves migranyes escandaloses no tenien una causa desconeguda. No em va doldre el to postís de la teva expressió, sinó aquell