NOTÍCIA: Brega sense precedents al Sant Sepulcre de Jerusalem. Monjos i fidels ortodoxos grecs i armenis acabaren a cops. El desencadenant fou que la comunitat armènia denuncià que no es respectaven els seus drets. Una dotzena de monjos i de fidels ortodoxos grecs i armenis acabaren a bufetades al Sant Sepulcre de Jerusalem quan es
POS COMPASSIÓ PEL DIMONI AL MAC: POS PASCAL QUE M’HA ENVIAT UN CEL A. Surt a la terrassa del gabinet en la nit lluent. No plou. Els arbres del jardí negres i segur que dormits. El cel és l’escena. La lluna molt plena enrevoltada de nuvolets blancs de Murillo sobre una cúpula de titani fosc.
Ja sabeu que els divendres, devers les onze i busques, faig un CONTE AL PROGRAMA DE MANEL FUENTES?Semprer a partir d’una notícia!————————————————————————NOTÍCIA: El passat 29 d’octubre de 2008 fou un dia històric per a la meteorologia a causa del fred. A les dotze del migdia a l’observatori de la plaça Molina de Barcelona es registraven
Lavínia s’havia separat. Era una dona fràgil, un poc faisandée, elegant i sobretot, molt intel·ligent. Una intel·ligència lluminosa que sortia pels seus ulls color d’argila i per aquelles paraules que trunyellava per dir la tristesa.Quasi no sortia. Ja no em conviden, pensava. Escoltava simfonies de Schubert que sabia de cor. Es passava tot el temps
Això que llegiràs, Lector dels mil i un sexes de l’esperit, és una carta que m’arribà als ulls i a les mans per un conjunt d’atzars, que no existeixen a l’atzar. La carta m’enlluernà. La propietària, en veure la fascinació que aquella lletra m’havia produït, me’n va deixar fer una còpia amb la condició de
Tornaves a dur la bruta, Maria Àngels, emperò jo em pensava que era cosa d’aquesta menopausa que et donava fogots quan érem al sopar dels Tarongí de Vallcaneres, que celebraven les noces d’argent del matrimoni, on vares organitzar un festival amb la teva mania de treure’t tot el tèxtil en públic com si aquella casa
ENSUM ELS DARRERS CANTS DELS GRINS El camp em diu que aquesta olor de clovella d’ametla és un miratge. Estic cansat. Llegesc d’eima. Record els arrosserars com un jardí aqüàtic de quarterades i quarterades amb un atles d’ocells espaterrant. El XXV encontre de Galeusca m’ensenya a estimar un poc més l’Albufera destrossada de València. Els
AQUESTS DOS DIES NO HE POGUT CONNECTAR-ME.He assistit a la XXV reunió de Galeusca a València i Sueca. Acab d’arribar. Despús-ahir, dijous, vaig passar tot el dia de chevalier servant de Sílvia Munt (ja ho contaré). I no vaig poder entrar a la meva Plagueta. Ahir, a València, a l’hotel Anglès, superxulo davant el palau
UNA VEU OSCADA, TOTA PLENA DE FALLES Escric impregnat de luxúria Això era una terrassa d’horabaixa a la fi de l’estiu, l’atmosfera del silenci del mar i unes parets de pedra seca que es perden cap als penya-segats. Amb els cabells molts curts, uns pantalons amb un estampat de taques, la silueta de l’adolescent cull
Tots no són corruptes en aquesta illa de Mal. Escrivies! A la fi escrivies una frase sencera d’aquell correu electrònic que li volies enviar avui. Feia molts de dies que hi feies voltes, que prenies notes, que et trobaves amb el cigarret que et cremava els dits mentre tu havies partit cap a un viatge
Damasc. Nit. Un cafè: Al Nafura. Molts d’homes i algunes dones. Es pren te i es fumen pipes d’aigua. Els cantadors de les mesquides ja han acabat la pregaria del vespre. Rashid el Qalaq, l’hakauati, vestit amb pantalons negres, cenyits amb una faixa gris i amb un fes vermell o tarbush sobre el cap, puja
CAMINA CAMINARÀS… Una de les feines més emprenyadores que faig és tirar diaris i revistes. Som un amador apassionat de la lletra impresa en qualsevol suport. I no privilegii la lletra del llibre sobre la d’una revista o la d’un diari. I quan llegesc premsa em dedic a retallar planes, a guardar suplements i crear