Plagueta de Bord

Tornaves a dur la bruta, Maria Àngels, emperò jo em pensava que era cosa d’aquesta menopausa que et donava fogots quan érem al sopar dels Tarongí de Vallcaneres, que celebraven les noces d’argent del matrimoni, on vares organitzar un festival amb la teva mania de treure’t tot el tèxtil en públic com si aquella casa de nou rics fos la platja del Trenc, aquesta menopausa que et feia cridar a la terrassa de l’apartament, quan, amb un sol que cremava el cul a les llebres, regaves els tres geranis esquifits i menjats pels cucs de papallona mentre la veïnada, que era una xafardera coneguda per Ràdio Tomàtiga, estenia la seva col·lecció de bragues, em cosiré la pantafena perquè barrinar amb aquesta calor és molt avorrit, i t’havia d’agafar per la cintura amb la regadora que em deixava els calçons pirata com si m’hagués conpixat i donar-te un vàlium amb una bocinada d’ensaïmada d’albercocs perquè deies que el suc era màssa àcid, aquesta menopausa que et feia encendre al mateix temps la rentadora, el rentaplats, l’eixugadora de cabells, l’aigua de la banyera plena de gel de pi i aquella aspiradora que tirava vapor com la xemeneia d’un vaixell amb resultats espectaculars: aconseguies que la nina i els dos al·lots partissin de quatres en plena hora de la sesta cap a ca els seus amics i jo em quedàs com el vigilant del manteniment per si el desgavell produïa un curtcircuit que t’electrocutàs o pegàs foc a la casa, aquella menopausa teva, Maria Àngels, que et feia roncar com un rinoceront neumònic i m’obligava a prendre’m una grapada dels ansiolítics que guardava per les grans ocasions, aquella menopausa que et donava idees ètniques que devies haver llegit a aquelles revistes sobre viatges que et compraves amb delit com quan la nit de luna plena d’aquest agost aparegueres dins el llit matrimonial, després d’haver entrat en olivetes per pegar un pinyol,  amb el ganivet dels embotits amb la intenció de dibuixar-me unes escarificacions precioses a la punta de l’aglà, aquella menopausa no era aguantadora i no sabia com tractar-la perquè, Maria Àngels, et negaves en rodó i en quadrat i de qualsevol geomètrica manera a visitar un psicòleg, un psiquiatra o fins i tot una curandera portolana, madò Pixona, que tothom deia que tenia la saliva sagrada i donava unes metgies que treien el mal bocí amb tres o quatre visites a un milenar d’euros cadascuna. Per tot això vaig quedar molt estorat quan ahir horabaixa enviares la nina a fer-se les piules a Jean Louis David i els dos al·lots a una trobada de digeis al Palma Arena. No era el teu estil, emperò vaig suposar que les pastilles que m’havia receptat el doctor Felip Samsó, el meu metge de capçalera, per mesclar-les amb el cafè amb llet del berenar, haviem començat a fer efecte. Som tan colló que quan et vaig veure amb aquell xanelet de color canyella, els ulls maquillats amb ombres blavoses i aquell rouge als llavis carnosos que només et posaves per anar de festa, em vaig imaginar que m’havies preparat una escena de penediment i reconciliació. Feia tres vespres que quan les criatures s’havien adormit tu em treien del llit de mala manera i m’enviaves al sofà del tresillo perquè deies que la pudor (continuarà)
———————————————————
Pos a Miriam Makeba al lector de compacte i escolt la veu d’Àfrica. Una veu fonda, solidària, bellíssima. Gràcies Miriam per morir dreta i lluitant per Savinio. No t’oblidaré mai!!!
Gràcies contant, amiga, lluitadora! 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!