ENSUM ELS DARRERS CANTS DELS GRINS
El camp em diu que aquesta olor de clovella d’ametla és un miratge. Estic cansat. Llegesc d’eima. Record els arrosserars com un jardí aqüàtic de quarterades i quarterades amb un atles d’ocells espaterrant. El XXV encontre de Galeusca m’ensenya a estimar un poc més l’Albufera destrossada de València. Els ullals són els meu territori: aigua d’alta qualitat, color brut de matèria orgànica —orgàsmica—, aus a voler. Em vénen al cap les cuixes de Silvana Mangano i Teorema, els llavis molsuts de Monica Vitti i Il desserto rosso. Hi ha escriptors bascs fidels al tòpic, durs i forts, un xic escèptics que diuen “joder”, “hijo de puta”, “cabrón” de tant en tant i d’altres, més joves, jovenets, que fan gloses i parlen dels jos i de l’Índia. Hi ha escriptors gallecs que parlen dels ulls dels peixos, de la costa de la Mort i de la destrucció del paisatge i de la llengua, dels experiments. Hi ha escriptors catalans que volen fer un llenguatge més silvestre, que encara van plens d’ideologia de defensa, que fan blogs a balquena. Hi ha coneixences noves (Xavier Queipo, Edorta Jiménez, Francisco Castro, Jon Martín, Eduard Ramírez, Lluís Roda, Toni Cucarella), hi ha retroballes (Julià de Jódar, Marilar Aleixandre, Josep Ballester, Gaspar Jaen), hi ha molt bon ambient.
De totes formes em trob més vell, més cansat que en altre encontres.
He perdut un poc la il·lusió de la seducció. Em tem que tornar vell és un mal negoci com deia mestre Josep Sureda i Blanes.
Quan em diuen que em veuen com sempre, no sé si ho he d’agafar com un amoret.
Em sent com
mai!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tornar vell és un mal negoci
cap nogoci no és mal. Això sí, la malenconia regateja poc; o gens!