Bressolat pels trons i llamps d’una tempesta anunciada rere els vidres del jardí i per aquesta música consoladora del «Crepuscule with Nellie» que Thelonius Monk va fer per a la seva dona, faig que la meva tristesa, enervant i angoixosa com un guant de seda ofegador, es vessi cap a l’exterior de la còrpora i
Vet aquí la carta que va publicar a La Reppublica: impressionant i fonda. Un ver escriptor, un ver ciutadà, UN VER LLUITADOR. Su Repubblica.it oltre 150mila firme aderiscono altri premi Nobel“Ringrazio chi in questi giorni ha sentito che il mio dolore era anche il suo dolore” Saviano: “Ogni voce che resistemi rende meno solo” di
NOTÍCIA: L’ÓSSA HVALA ES RESISTEIX A SER CAPTURADA A LA VALL D’ARAN. Els guardes de Medi ambient del Consell General d’Aran, agents rurals de la Generalitat, membres de l’equip francès de seguiment dels óssos alliberats al Pirineu, coordinats per un biòleg i amb el suport d’un helicòpter, han delimitat la zona ones troba l’óssa, emperò
Describir un paisajees un acto de feo un ejercicio de candor sin nombre.Inmaculada Moreno Feies nosa. Bravejaven de tu. Corries. Feies jutipiris. Deies coses que anaven al centre de les coses. T’empegueïes. Rodolaves. Queies dins els abismes quotidians de l’ésser. Contaves soledats. Feries i et temies que feries. Nedaves entretemps, entreportes, entrecossos. Somniaves a betzef.
Copii in extenso el text de Partal.Vergonya cavallers, vergonya!Moltes de gràcies, amiga i poeta Montserrat Abelló!Gràcies, car Vicent! Gràcies, senyora Abelló Dissabte passat. Assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. ‘Nacionals’ i de ‘Cultura’ en la mateixa definició, ep! El qui porta el sarau, vés a saber per què, demana si cap dels premiats
Pau, et sents un pes a la boca del cor. Quan fa dos mesos celebrares els trenta-tres anys i et regalares tota casta d’anàlisis, el metge de capçalera et va dir que estaves bé de tot. Només hi havia aquella repetitiva neurosi hipocondríaca que curaves amb els ansiolítics que prenies cada nit i les sessions
ESCRIPTURA SENSE ENFRONT non cogitat qui non experiturne pas comprendre, mais subir diu l’amiga Marguerite Yourcenar dins el cervell de la tardorSOL EN ULL DE PERDIU:les mans empedrades, els ulls vessadors d’aigua i sal, la verga envoltada de plantes enfiladisses, els llavis sovius, l’alè fumejant de flames, les cames voladores, el cervell irradiant mercuris QUINA
TOUT CE QUI EST ANACHRONIQUE EST OBSCÈNERoland Barthes No conec totes les formes de fermentació de l’esperit. He agafat grapades i grapades de fulles, banyades i plenes de terra, dels ailants. I he fet una pasta, una pastota marronosa i regalimadora. No conec els humors del meu cos. Amb la pasta de fulla seca ben
MAL ET BADASSES! EL DIS-SIDENT ÉS: QUI ES DES-ASSEU Fuig de l’eficàcia sonora excessiva. Les ocelles i els ocells m’eixamoren amb el seus cants que no sé. Pre-cipitació vol dir el cap el primer.I quan et llances del penya-segat ja no pots tornar enrera. L’alè no és reversible. El cap-el primer d’un capficar-se que no
EL BAIX CONTINU DE L’AIGUA No has fet dues pases quan t’enfonses per l’argila pedrenca del caminal. No hem nat del sec. Et tems que t’enfonses. Enfora lladren els cans. Avança la negranit dels camps esbatanats. Qui et pot consolar d’aquest estat d’abandó, del fred, dels brolladors del naixent, de l’absència de tot socors, de
DISSOLDRE ELS CLIXÉSNo hi hamanera. Faig tots els impossibles: pos música de Monk, em menj un ikebana de carxofa, flor d’all, lacínies verges, brot de formiguer i una rosa xamoany, toc amb insistència un cos bestialista amb cadenes rompudes als mugrons, cav call vermell ple de bessons podrits, netej la pols dels penya-segats de porcellana
No hi ha res més inhabitable que un lloc en què fores feliç.Cesare Pavese Venes i artèries, cèl·lules i sinapsis, voldries córrer per aquests laberints exactes del teu cos.Necessites un carnet de somnis. Cosir les punxades, fer l’ordit i la trama dels oblits, ennuegar caps.Dibuixaràs els plecs de la realitat que et surt per les
90 ANYS D’UNA SÀVIA, AMANT I VALENTA DONA Aquest dematí és el primer dia del Món perquè tal dia com avui de l’any 1918 va arribar a la Terra, a Mallorca, una nina que nomeria, amb sa història, M. G. R. S. S., i que ha esdevingut l’Emperadriu de Telloc, la Senyora del Plomí, la
M. G. R. S. S., LA MEVA SEGONA MARE, AVUI, NO, DEMÀ, FA XC ANYS. PLAGUETA DE BORD ALÇA LA COPA DE VIDA PER DONAR-LI UNS MOLTS D’ANYS I BONS I UNA AFERRADA PEL COLL LLARGA, INACABABLE.
A la badia de Palma s’ha post el sol rera el Galatzó i totes les serres que l’envolten. Hi ha aquest color tan treballat, tan fi (de pinzellada imperceptible, però gens rellepada) del pintor Mercant (Barceló va viure l’època del Taller Llunàtic en els baixos de la casa modernista de Mercant. És un avís per