90 ANYS D’UNA SÀVIA, AMANT I VALENTA DONA
Aquest dematí és el primer dia del Món perquè tal dia com avui de l’any 1918 va arribar a la Terra, a Mallorca, una nina que nomeria, amb sa història, M. G. R. S. S., i que ha esdevingut l’Emperadriu de Telloc, la Senyora del Plomí, la Dama dels Fogons i el centre energètic d’una Societat d’Amics, tan íntima com secreta, que xifra, i desxifra, sa vida. MOLTS D’ANYS I BONS, segona mare! Penj en el cel tardoral aquestes paperines de festa i de paraules teixides amb tots els cervells del cor perquè, amb el seu frufrueig volander, et facin sentir un poc de l’amor que et tenc, de l’amor que et tenen un conjunt de persones que formen la casa càlida i tendra de l’amistat. Des que tingueres ús de raó, i de desraó, ja ho sabies: les relacions humanes són singulars i úniques, com tu ets singular i única. I tu has practicat aquestes difícils relacions, que semblen tan senzilles, amb fervor i constància, fins i tot en èpoques tan brutals com els encontorns de l’equador del segle XX, quan Europa es convertia en uns camps de batalles de la megamort i de l’horror. En la teva primera joventut i en entrar a la vida adulta et trobares amb el Mal i saberes crear, treure i extreure de tu mateixa, un munter d’energies que lluitarien pel Bé, per la Vida.
(…)
Ets una inventora, donadora de vida en tots els instants, en tots els
batecs del teu ésser. I això els sumeris, els egipcis, els grecs, els
àrabs, els etruscs i els romans, per indicar algunes civilitzacions del
nostre origen, ho havien cantat amb tots els sinònims que ens deixà
Horaci: Carpe diem. Has viscut, vius, amb intensitat i independència
cada instant personal i intransferible. I això sempre, però
especialment en èpoques de dictadures i ideologies assassines, és pedra
d’escàndol. No has fet cap escàndol. Tota tu ets escàndol en un món en
què cavalcaven, i cavalquen, a matar els mil i un genets de
l’apocalipsi. L’exemplaritat de la teva vida és d’arrel novel·lesca: no
ets hagiogràfica perquè no et mogueres empesa per cap ideologia, secta
o religió salvadora, sinó per l’amor quotidià i de veres. Sempre et
cercares la vida fent saltar pels aires les convencions esclavitzadores
contra la dona, i és la teva resposta personal —noble, sàvia, sofrent,
coratjosa i humorosa— davant els problemes de cada escena del teu
viure, allò que dibuixa la biografia d’una dona singular que ha sabut
enfrontar-se, i desfer-se’n bé, amb els naufragis incomptables que
travessen l’existència, que ha sabut fruir, i fer fruir als altres, de
les alegries, els plaers i les tendreses que sap agafar al vol, i que
ha sabut inventar un coratge per a cada combat i una bellesa per a cada
encontre. Feminista avant la lettre és el qualificatiu més clar que et
podria definir en els teus trets més essencials. Encara ets invisible
en el cànon de les dones il·lustres de les Institucions Públiques
Nostrades, però un bon grapat d’humans sap que has estat i ets una
vivificadora reial d’aquesta societat que sense tu seria més injusta,
més masclista, més botxa, més corrupta, més violenta i més indigna. La
teva saviesa moral, la teva energia ètica i estètica, era moderna els
anys trenta, era moderna els anys vuitanta i és moderna aquest
començament de segle XXI. Tu la hi has feta amb un esforç quotidià i
tenaç, amb un savoir faire trunyellat d’elegàncies i serenitats. Has
travessat diversos sistemes polítics, has conegut una guerra en carn
viva i totes les altres, has passat per diferents estats civils, has
sofert maledicència i persecució, moltes espases de Dàmocles han penjat
damunt el teu cap, i de tot n’has sortit victoriosa amb
l’inclassificable manual d’instruccions que tu mateixa has escrit amb
la teva existència. T’haurien de nomenar doctora honoris causa de l’art
de viure. I si fos el teu padrí, recordaria entre els teus treballs i
dies dues coses molt senzilles i molt significatives. Primer de tot:
ets una Senyora del Plomí, que amb el seu pols, la tinta xinesa i la
lectura que l’ha alimentada sempre, ha creat una mala fi d’espècies
d’ocellsflors que formen un alfabet d’ideogrames d’una poètica fastuosa
i pròpia. Segon: ets una Dama dels Fogons que conjuga tradició i
originalitat en uns plats que mereixerien les tres estrelles Michelin.
No em basta aquest espai per cantar-te. I amb una aferrada sencera et
don un altre Molts d’anys ardent i inacabable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!