Can Alcover era ple de gom a gom, tots els pisos, el carrer, la sala principal. Bona gent, amics, lluitadors, resistents. Sonaven les paraules d’en Toni Roig, paraules d’amor, d’amistat, de lleialtat, de lluita, de país. La veu den Toni Artigues i Biel Majoral, propera, contundent, emocionada. El testimoni viu d’en Toni continua, la seva dignitat, el
Demà, dimarts 30 de setembre, a les 21h, un any després de la mort del músic i activista Toni Roig, ànima del grup Al-Mayurqa, http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Roig_Sierra els seus amics el volen recordar en un acte d’homenatge, amb la participació d’Antoni Artigues, Biel Majoral, Miquel Brunet i Al-Mayurqa. Vos hi esperem a : Can Alcover – Espai de Cultura
“La natura provident ens procura una bèstia per a cada molèstia”, diu el poeta Joan Oliver. Jo avui he d’afegir: La natura provident ens procura un goig per a cada post. No pensava pas fer un post avui. Divendres – ja m’enteneu, tota una setmana a l’esquena – set hores de feina, tertúlia literària a
El sol s’alçava incandescent, avui, de bon matí . Arribava sense cap impediment als meus ulls, de cop, i m’encegava, talment la vida, a vegades, que t’arriba que no la pots encabir, de forta i deslliurada que és, de seductora, de contradictòria. El cel molt net i blau, lleugerament pàl·lid, no s’avenia amb la desmesura d’aquell roig enlluernador,
Arriba amb aquesta contudència i suavitat, alhora, amb que Vivaldi la va saber descriure. Ens durà un seguit de moments dolços: les festes del veremar, el formatge amb reïm, les horabaixes curtes, l’enyor de la llum, els encontres volguts, passat el tràfec de l’estiu, els bolets i el vi nou, 90 dies de llum obliqua i
Cau a barrals l’aigua i fa calfreds. S’esborra la línia de l’horitzó, com un ombratge. La mar i el cel, talment una mateixa peça a un teler imaginari, tota aigua i grisor, anuncien la tardor. Em deixo dur per la pluja. Les gotes cauen amb força com dards i no es desfan. Resten disperses, a la deriva, bimbolles
Puja la boira des de la serracom fum.S’escampa lentament. Ens cobreix,talment un fogasserque estreny la ciutat quallada. No la traspassa el solni sobreviu la lluna diürna. El dia nou va vestit de tardor.La llum somorta m’acompanya a la feinai un cobricelde foscaem clou. Les amigues em parlen d’altres dones que estimem,a la primavera de l’hivernque s’acosta. Hi ha el
La lluna era alta en el cel, plena i completa, com una bolla de cotó gegantí, flonja, dalt dels molins del Jonquet, aquest matí mandrós. Un sol de llautó, d’una albada alentida, sorgia del miratge en perspectiva que, al revolt del bus cap el passeig marítim, ens fa veure Sta. Eulàlia, la Seu, les atzavares
Quin gran tresor i quin turment les paraules: Paraules com hams, que ens atrauen, ens aboquen a engolir-les, a assaciar-nos, ens regiren, ens estripen la freixura, ens fan vibrar. Paraules com silencis, com àngels de cotó, com brises invisibles, com ponts. Paraules com gilettes, esmolades, que fereixen, que xapen, que ens fan mal. Paraules com carícies,
43 graus a l’ombra de la mort, 43 víctimes enguany. Na Laura, la darrera (?), apallissada fins a morir, a Marratxí, a Mallorca . M’estalviaré els detalls, just assenyalar que el coll i les costelles , essencials per a respirar, estaven destrossats. Realment i simbòlocament feia temps que ja no podia respirar na Laura amb la
Porta la nitpinzellades de ferro,talment una au ferida en el seu vol. Degota sang a la roca sagrada,rovell novellnascut de nits irades. Amb el palmellobert el moribundquatre barres de focescriu per a conhort. Ara encara és tempsd’assolir el bell destí. Un estel d’esperançail·lumina el camí. El ferro és la força, la sang la passió, l’estel l’esperança i el poble som
El dia, ahir, va ser estrany. Un sol opac, anèmic, descolorit, era tapat intermitentment per una mosquitera de núvols i un miratge de pols en suspensió. Un dia gris, fosc i malapler, se’ns queia damunt com un càstig. La calitja sufocant envoltava la terra, perseguida d’una febre extenuant que ens aclaparava a tots, vius
Tota la tarda s’ha preparat per a l’espectacle. Núvols compactes i d’altres, estripats i fràgils, es mesclaven al cel divers. Un vent generòs i constant, suau, duia la sensació de frescor que tant necessitàvem. El sol ha convidat a un banquet dionisíac, vidre roent a punt de fosa, ha travessat els núvols blancs i grisos
Sis érem sis que vam sortir de l’armari, o com en Toni i en Llorenç diuen, ens vam desvirtualitzar. Pel que a mi fa m’hagués estimat més no fer-ho, només ésser una oscil·lació que nom Victòria, donant la cara de l’ànima i el cor , això sempre, ja sabeu que ho faig, però sense currículums ni fotos. Hores
Avui, dijous dia 4 de setembre, a les 20h. a Can Alcover, carrer de sant Alonso 24, a Palma, es fa la presentació del llibre La Catosfera Literària 08 Primera antologia de blogs en català. Per a la presentació ve en Toni Ibañez. http://entrellum.blogspot.com, poeta, coordinador i compilador de La Catosfera Literària 08, pare de la