Ran de l’estrena d’ Elegy, d’Isabel Coixet, el guió de la qual signa Nicholas Meyer, recupero l’article que, el 2003, vaig publicar sobre La marca de l’home, el film de Robert Benton, igualment basat en un relat de Philip Roth, també amb guió de Nicholas Meyer. La lectura de la crítica, anant a Vull llegir la
El personatge de David Kepesh –interpretat per Ben Kingsley– (..) és vist per Philip Roth com algú que quan sent el pes de la vellesa continua confiant en el sexe com a afirmació de la pròpia vida. Isabel Coixet decideix, a Elegy, (..) transformar-lo en una altra cosa. No és vist com un personatge transgressor, que
(..) la subtilitat i fins la discreció de la mateixa pel·lícula ni tan sols fan que, mentre la miris, t’adonis de la seva singularitat. I, en canvi, mentre la vas veient alhora sents que et va implicant i atrapant en la mesura que no només presenta amb sensibilitat, però amb un humor que l’aparta de
L’embolic… Déu-n’hi-do! Nicholas Meyer ha escrit el guió d’Elegy, la nova pel·lícula d’Isabel Coixet, adaptant la novel·la “L’animal moribund“, de Philip Roth. Tanmateix, el títol de la pel·lícula coincideix amb el que, a casa nostra, es va posar a una altra novel·la de Roth: “Elegia”, el títol original de la qual és “Everyman”. Així doncs,
El que podria ser un melodrama familiar en el més pur estil televisiu esdevé a poc a poc una pel·lícula continguda, sensible, amb molt sentit de l’humor, que tracta el tema de la vellesa i la mort com un més entre d’altres (Carlos Losilla, Avui) Aquest film que parla de la vellesa i la dependència,
El dia de Sant Jordi, amb els llibres, les roses, l’amor… té enguany l’afegitó de la semifinal Barça – Manchester United i, per a alguns cinèfils si més no, l’esperada roda de premsa que, a migdia, ens permetrà saber quines pel·lícules aniran finalment a Canes 2008. Mentrestant, els rumors es disparen. Títols que han caigut
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 17 i el 23 d’abril de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Imma Merino: Mil anys de pregàries, de Wayne Wang. Carlos Losilla: Elegy, d’Isabel Coixet. Mil anys
No se n’han pogut estar. La pressió mediàtica sobre els organitzadors del Festival de Canes és tan forta, perquè revelin detalls de la ja imminent 61a edició (14-25 de maig de 2008), que no s’han pogut esperar a dimecres, dia 23 d’abril, en què tindrà lloc la roda de premsa de presentació del certamen d’enguany,
Al web del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF 2008), ja podem consultar-ne la programació. Clicant a cada pel·lícula, se’ns desplega una pàgina amb informació sobre el film, que es complementa amb fotografies, tràiler, cartell i amb un enllaç a la pàgian que informa breument sobre el director. Com sol passar sempre en aquest
La Setmana Internacional de la Crítica de Canes acaba de fer públic el cartell de la 47a edició, que tindrà lloc del 15 al 23 de maig i ha anunciat que se’n donarà a conèixer la programació el proper 24 d’abril, al decurs d’una roda de premsa. Autodefinida com la més vetarana secció paral·lela del Festival
Aquesta tarda he incorporat un nou enllaç: La Llanterna Màgica. Es tracta del bloc en què Roger Morales i Puig, identificant-se com a aprenent de cineasta, escriu algunes reflexions cinematogràfiques. Al bloc hi trobem comentaris d’algunes pel·lícules (Bird, Cors, La passió de Joana d’ Arc, No és país per a vells, REC…), així com articles reflexius
Shine a light és més que un documental sobre els Rolling Stones, l’enregistrament d’un dels seus concerts i el testimoni del desplegament tècnic i mediàtic que els envolta. És un intent de copsar l’essència mateixa del rock’n’roll. Judith Vives (Capgròs i Espaiisidor) Shine a light funciona com una veritable celebració de la supervivència. Àngel Quintana
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre l’11 i el 16 d’abril de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Imma Merino: La visita de la banda, d’Eran Kolirin. Carlos Losilla: Rebobineu, si us plau (Be Kind
Aquest apunt respon a la Crida Blocaire: “Juny”, un poema contra l’opressió xinesa, que m’ha arribat via el company David Figueres, a qui agraeixo la confiança de fer-me’n partícep. Mai de la vidaaconseguiré esquivar el “juny”.Juny: se m’hi va morir el cori se m’hi va morir el poema,també l’estimadahi va morir en un romàntic bassal
Més combustible cultural, el que aporta el número d’abril de la revista Benzina. Certament, aquest mes el contingut cinematogràfic tira a magre i hi trobem a faltar les crítiques d’Eulàlia Iglesias, Xavi Serra, Quim Casas…, així com l’article de Gerard Casas de la sèrie “El cinema que no va poder ser” o l’esvaït “Fotograma del