Veure aquest documental de memòria personal fa pensar en el cinema de Joaquim Jordà, i més concretament en el díptic Numax presenta (1980) i Veinte años no es nada (2004), amb el qual Retorn a Normandia comparteix la mirada sobre un passat propi que esdevé radiografia col·lectiva del temps que separa les dues experiències (Núria
Tot i que m’ha estat impossible fer l’article abans que arranquessin les projeccions del documental d’abril, no vull deixar de dedicar-hi el post corresponent, perquè encara en queden algunes sessions i, si més no, per deixar-ne constància en aquest bloc. L’espia del xampany (The Champagne Spy), de Nadav Schirman, ens acosta a la història de
Rebobineu, si us plau (Be Kind Rewind / Rebobine por favor / Rembobinez, merci !), de Michel Gondry, s’ha estrenat en versió original subtitulada en català al Verdi Park, de Barcelona. Es tracta del primer de quatre títols que s’estrenaran al sancta-sanctorum de la cinefília barcelonina entre ara i el més de juny. Els altres tres
Agafant el relleu a cineastes com Martin Scorsese, Stephen Frears, Nanni Moretti, Wong Kar-wai, Sydney Pollack… Quentin Tarantino serà el director (i guionista) que impartirà la lliçó magistral al decurs del Festival de Canes d’enguany. Una classe que promet contingut d’alt voltatge cinèfil i devassall de passió per part del mestre i una expectació intensa en els alumnes,
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 4 i el 10 d’abril de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES I RESSENYES. Carlos Losilla: La família Savage, de Tamara Jenkins; Joe Strummer: The Future Is Unwritten, de Julien Temple. Àngel Quintana:
Nascuda de la sacsejada del maig del 68, la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Canes celebra enguany el seu 40è aniversari. I els organitzadors pensen fer rebombori. De moment, ja han anunciat que, a la gala d’aniversari del 18 de maig, es projectarà el documental 40×15, coproduït per MK2 i France 4, en què es
Ahir dissabte va morir, als 84 anys d’edat, Charlton Heston. No havia estat, per a mi, un actor especialment remarcable des del punt de vista artístic i encara menys no ens aveníem pel que fa a la seva projecció pública (especialment per tot allò de president dels del rifle nord-americà…); però Charlton Heston havia estat el
De mica en mica, espero poder anar reprenent la normalitat d’aquest bloc: si Déu vol, al decurs de la setmana entrant, ja retrobarem el ritme habitual. Aprofitant una estoneta que he tingut i tot repassant l’actualitat, veig que l’actor Javier Bardem també ha caigut del repartiment de la pel·lícula Tetro, que Francis Ford Coppola està filmant a l’Argentina.