La relativa influència dels emigrants en la nostra societat –lluny dels moviments històrics dels anys 50 i 60 que van canviar de manera notable el mapa humà de l’Estat Espanyol- ha passat en poc més d’un lustre a trasbalsar molts dels esquemes que, sovint de manera inconscient, anem configurant. Però l’absència de perspectiva històrica del
Convençut com estic que la lectura no és una qüestió d’immediatesa he pensat que la millor manera de fer les meves recomanacions per al Sant Jordi és insistir en aquells llibres dels quals he pogut gaudir durant l’últim any. Ja, ja sé que ara toca Zafón i els més nous, però només els podrem
Durant molt de temps la literatura personal en català –alguns en diuen literatura del jo- ha estat reservada a autors de provada saviesa segons unes coordinades que no sempre funcionen. Qui volia publicar un dietari, unes memòries o uns senzills fragments havia de tenir més de setanta anys i, si era possible, que la seva
Comencem per una història. Un dia, em sembla que no massa llunyà, algú va tenir la idea de qualificar l’escriptor argentí César Aira com el secret millor guardat de la literatura argentina. Aquesta fórmula va fer tant de camí que ja poc importa si a l’esmentat Aira li publiquen en les millors editorials del món.
Publicar llibres té alguna cosa a veure amb una emoció ajornada. Escrius, dones per acabat un original i, sovint, has d’esperar mesos fins que l’editorial fa la seva feina. Quan reps a casa l’enviament dels exemplars que et corresponen ja sents el llibre com una mica antic, es converteix en una emoció fugissera perquè, amb