Pere Meroño i Cadena (Barcelona, el Barcelonès, 1959) fue periodista en prensa y radio (…) Escribe libros desde 1.995. Hasta el momento ha publicado: Josep Pallach, 1920-1977, història d’un líder. Edicions 62. Barcelona. 1997. Història del sindicalisme nacional als Països Catalans, 1958-1989. Edicions El Mèdol. Tarragona. 2001. Román, l’home que va organitzar el PSUC. Fundació
Si al principi el nom de la Charo va estar lligat al del presentador Joan Viñas i a Televisió Espanyola, en el camp radiofònic ho va ser amb en Salvador Escamilla (…). L’Escamilla era un jove valor de l’escena catalana que va rebre, de la mà d’en Manuel Tarín Iglesias, director de Ràdio Barcelona, l’encàrrec
No fa gaire que hi vaig parlar, amb el senyor Escamilla (…). I amb aquesta són dues les vivències personals que n’he tingut. La primera. Corrien els anys 80 i a Badalona maldàvem per fer una ràdio de qualitat, de proximitat, diversa, amb una bona base informativa: Ràdio Ciutat de Badalona. De titularitat municipal.
Un senyor del banc deixa un missatge al mòbil d’en Josep Maria. En escoltar-lo, el fill de la senyora Joana s’ha quedat garratibat tot presumint el pitjor (…). El bancari li explica que ha trobat la mare del xicot, després de setmanes de no parlar-hi, prou canviada. FILL. Canviada com, què vols dir? BANCARI.
Mentre escolto els noms d’Ana Obregón, Isabel Pantoja, Rocío Jurado…, en els titulars del programa ”El buscador”, a Tele 5 (…), no puc evitar de sentir una mica de desassossec, i com l’ànima em cau als peus. Prenc paciència i al cap de pocs minuts de titulars sobre històries truculentes, dures, d’imatges impactants, d’un
Amb aquesta instantània engego l’àlbum (…), una nova secció de l’apartat dedicat al meu llibre. La foto fou presa a les acaballes dels anys 70, just casada. Poc després tingué una filla. Són moments feliços, de consolidació sentimental i laboral. La Charo amb poc més de vint anys. El crim del caixer automàtic / El crimen del
Totes per a mi. Sol. A casa. Prest per escampar la boira (…) Divendres 21. . 11h. Veig “El romànic a la Mediterrània”, al MNAC. Sumptuós. . 14. Dino a casa. Començo la lectura dels “Contes” d’Edgar A. Poe, volum I. Vessat al català per en Carles Riba. Magistrals tots dos, l’estatunidenc i
Amunt i crits. Dia frenètic per gravar un reportatge sobre la senyora Rosario Endrinal, amb un equip de reportera i càmera de Tele 5 (…) A quarts de deu, em planto a Sants. Aprofito l’avinentesa per dur uns llibres a diversos col·laboradors –carrer Joan Güell, rambla Badal-. Esmorzo i llegeixo l’AVUI. Sempre pendent del mòbil.
LAX’N’BUSTO segueix per segona setmana en el número 1 de la llista 20VINT (…) Crida: jo també compro música en Català! Al bloc podeu veure els vint títols de la llista. També hi hem incorporat el nou clip dels WHISKYN’S “Cada cop que te’n vas”. Si voleu escoltar la rotació musical de *20VINT* entreu al nostre
No atura, no senyora, la polèmica entorn del documental sobre l’antic dirigent comunista. Greu em sap, l’apunt de l’Enric Borràs, amb comentaris verinosos, d’un gran i poc recomanable sectarisme (…) Davant de tot plegat, voldria efectuar-ne les puntualitzacions següents: 1.- En Jordi SoléTura ha tingut una trajectòria en defensa de la democràcia i l’autogovern
Amb el pas dels anys, l’estelada esdevindria la nova bandera de la Catalunya insurrecta, de la Catalunya que té clar el que vol, fins que recuperés la independència (…) Un segle, doncs, de la seva naixença. Quaranta anys, també, de la creació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans. Estelada i PSAN, bo mnotiu
. D’aquí poc farà un any del naixement de Thesecret, la revista. Abans de parlar d’aquest interessant web, parlem, si us sembla, de vosaltres. Qui sou i d’on veniu, personalment i professional? (…) . Thesecret va començar amb molta il·lusió i energia, tot coincidint amb la revista en paper que vam idear i crear per
Per nosaltres, comunistes del PSUC, en Josep Benet fou una peça cabdal de la nostra política unitària (…) En Benet, que acaba de morir fa poques hores, era un home pujat al monestir de Montserrat, d’ideologia democristiana, i membre actiu d’UDC. Al cap dels anys, deixà el partit i s’acostà a la primera força de
Finalment, i després d’una llarga conversa telefònica amb la Montserrat Serra dijous al migdia, Vilaweb lletres va treure en portada dissabte passat (…) una notícia amb el títol d’aquest apunt. L’edició, doncs, de dissabte de Vilaweb lletres, penjada des de les 06:00h del matí, i la pròpia, en portada, de Vilaweb, en recollien idèntiques
Impossible una notícia pitjor: el PNB opta per la via estatutària catalana. Adéu, doncs, consulta popular, adéu, per ara, a la superació del marc juridicopolític actual (…) Iñigo Urkullu, ben aviat, s’ha tret la careta i s’ha mostrat com el que és: un nacionalista pragmàtic, de poca volada estratègica. Tres quarts del mateix del seu