Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

30 de març de 2008
0 comentaris

Diners que volen (14)

Un senyor del banc deixa un missatge al mòbil d’en Josep Maria. En escoltar-lo, el fill de la senyora Joana s’ha quedat garratibat tot presumint el pitjor (…).

El bancari li explica que ha trobat la mare del xicot, després de setmanes de no parlar-hi, prou canviada.

 

FILL. Canviada com, què vols dir?

BANCARI. Vull dir com… no sé com dir-t’ho…

FILL. Desorientada?…

BANCARI. Això mateix. Desorientada, dubitativa. Com perduda.

 

En Josep Maria fa cinc cèntims al tècnic del banc de la malaltia de sa mare. Li diu que, per ara, i fins que no sigui imprescindible, no hi intervindrà en res que tingui a veure amb els diners (“ma mare és molt però que molt desconfiada!”).

 

Un parell de setmanes més tard, el fill rep una nova telefonada del representant del banc. Tot enraonant amb el caixer, ha vist que la senyora Joana, fa, darrerament, inhabituals i estranys moviments de diners. Sumes importants…

 

El bancari gosa aconsellar a en Josep Maria que potser hauria de revisar la seva actitud merament observadora. Efectivament, després de si alça i gira i alça i tornar a girar, convenen que cal canviar la titularitat dels comptes, on tots dos poden, indistintament, moure’n el dinerari per un altre sistema on hi calgui la signatura dels dos per bellugar-hi doblers.

 

A banda del control mèdic, les relacions amb les Administracions, el fill haurà d’assumir, de grat o per força, el control de l’economia domèstica de sa mare.


                             . El crim del caixer automàtic

                           . El crimen del cajero automático 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!