Quantes vegades en la vida hem pensat a fugir-ne lluny, a deixar-nos arrossegar pel desig de trencament, de regeneració que tots portem a dins? La protagonista de l’última novel·la de Jaume Benavente juga amb aquesta idea per tal de donar-nos notícia de les diverses persones que viuen en nosaltres. Així, Cèlia Vidal va passant al
Les novel·les històriques, passin o no una època de gran interès mediàtic, sempre tenen lectors entusiastes que esperen amb ansietat la darrera proposta. Però sovint no arriben a tenir la qualitat i l’ambició necessàries per entrar dins del que podríem anomenar com a Literatura amb majúscules. És per això que els autors capaços d’anar més
Si atenem al vell debat sobre si hi ha llibres que s’han de traduir del castellà al català, i dic vell perquè ja ningú sembla tenir-lo present, penso que hi ha una reflexió capaç d’oposar-se a tots els arguments en contra: la riquesa que suposa per a la llengua i la literatura catalanes incloure als
El nombre d’escriptors portuguesos que es tradueix cada any a casa nostra és mínim, però encara més greu és el cas dels escriptors gallecs, sistemàticament oblidats per les editorials, que només tenen ulls per a fenòmens passatgers, enlairats per un màrqueting cada dia més sospitós de jugar sense una maleïda parella de trumfos que justifiqui