Si alguna cosa hem après, del caos de Rodalies, és que les catalanes i els catalans acceptem les desgràcies amb resignació, sense alterar-nos. De la mateixa manera que el protagonista de ?La vida de Brian? dels Monty Python, Catalunya ha actuat, un cop més, acceptant la fatalitat amb aquella naturalitat que la caracteritza. Tant se
Volia escriure sobre la reacció de la ?ministra? Magdalena Álvarez, sobre el manteniment del peatge de Martorell per a les persones que viuen i/o treballen a l?Alt Penedès (ignorant les 11000 signatures recollides per l?anterior govern del Consell Comarcal de l?Alt Penedès), sobre la hipocresia de determinats polítics que conec personalment (i que he patit
Avui hem pogut llegir un parell de notícies interessants, per enigmàtiques i rares (en el sentit que són poc freqüents)… En primer lloc, sembla ser que l?Esfinx que custodia les piràmides d?El Caire corre perill, s?està veient afectada per l?aparició, en superfície, d?aigües que ningú no sap d?on provenen (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=453044&idseccio_PK=1021). En aquest cas, hom tem
He quedat en evidència, i me?n alegro, de tot cor. Si al post titulat ?Recuperem la dignitat!? vaticinava l?aprovació dels pressupostos dels espanyols amb la inacció dels polítics catalans, de tots, avui he tingut una bona sorpresa: gairebé enfonsem els plans del Mentider. I resulta que, avui, ERC ha votat al costat de CiU, i
Malgrat discrepar, sovint, de les idees i opinions del President Maragall i malgrat pertànyer, encara, a un partit independentista, em sento indignat, ofès i insultat per determinats titulars i per determinades reaccions (o manca de reacció) El paradigma del socialisme espanyol, el seu diari ?El País?, no se n?amaga, de la satisfacció per la retirada
Acció Cultural del País Valencià ha endegat una campanya per tal de poder fer front a la taxa espanyolista de Francesc-ací/Francisco-allí Camps. Des del meu punt de vista, és clar que TV3 aporta aire fresc al, encara per a alguns, País Valencià, però el que em mou i em farà col·laborar, a ulls clucs, amb
Avui apareixia a la premsa una notícia relativa a unes desafortunades declaracions d?un dels científics considerats descobridors de l?estructura de l?ADN, el conegut James Watson. Malauradament, aquesta noticia oblida, com ve essent habitual, el paper fonamental que va jugar la investigadora Rosalind Franklin en aquest descobriment. El fet és que sembla ser que la doctora
La denúncia sistemàtica dels intents barroers de manipulació a què ens tenen acostumats determinats mitjans ha de ser, al meu entendre, general i contundent. El darrer, però no l?últim, cas el podem trobar a ?El Periódico? en referència a una enquesta sobre referèndums i d?altres insensateses. La notícia, en si, és ben sucosa. La primera
Una semblança extraordinària entre el nàhuatl i el català la trobem en el mot que utilitzen per referir-se a la papallona. I és que la màgia de les paraules, la meravella de la diversitat lingüística, no té límits. Quan penses que res no et pot sorprendre, algú et proporciona informacions valuoses. Gràcies, Tísner!. Per cert,
Creia que una Conferència Nacional consistia en el debat serè d?opinions, em vaig creure allò de ?parlant, la gent s?entén?, però veig que anava errat. Independentment de quins siguin els plantejaments de Reagrupament o d?Esquerra Independentista, independentment de les diferències existents amb l?actual Executiva Nacional, hauria estat un exercici de democràcia, una autèntica lliçó de
Els espanyols segueixen entestats en revisar la història, en amagar els fets que caracteritzaren la invasió d?Amèrica, i ho fan orgullosos. La veritable herència espanyola, a Amèrica, fou un genocidi de proporcions gens menyspreables, sistemàtic, obscur i, el que resulta més esfereïdor, perfectament calculat. És clar que la promoció de la hispanitat bé val algun
La Comissió de la Dignitat, en el seu darrer intent per fer complir la llei, ha organitzat un concert per exposar, clarament i definitiva, la vergonyosa situació de l?arxiu de la Generalitat republicana, espoliat pels feixistes espanyols. Lamentablement, cap partit polític català actuarà èticament, n?estic convençut. La prova la tindrem, si em permeteu l?exercici de política-ficció,
Si només quaranta persones, mitjançant algunes combustions, han aconseguit que el rei dels espanyols surti a defensar-se, imagineu quina resposta obtindrem si organitzem, d?una vegada per totes, el republicanisme del nostre país? Una bona ocasió la tenim, per exemple, el proper 15 d?octubre, quan recordarem la figura de Lluís Companys, republicà per definició. Seixanta-set anys
Avui fa dos mesos, va néixer la Roser, una preciositat, la meva filla. Com que fa molt de temps, ja, que no escric a Holotúria, aprofito els primers seixanta dies de vida de la Roser per encetar un nou cicle (espero que suficientment inspirat) com a blocaire. Per tal d’anar-la preparant per la “democràtica” monarquia