?UNS LLAVIS VERMELLS, UN ESBARZER QUASI SEC, LA MÚSICA DELS MOTS DE CLAIR-OBSCUR DE FRANÇOIS HARDY I UN DIT TALLAT EN UNA FOTOGRAFIA VELLA SÓN ELS ELEMENTS DE PARTIDA DE LA HISTÒRIA. ?Emperò t’has deixat un eix: Filemó i Baucis. ?No, voldria que quedàs per davall com una transparència. ?No és el bessó de tot?
DESERT DE SALJe me livre à la fièvre des rêves, mais c’est pour en retirer de nouvelles lois. Antonin Artaud «No hi volia anar emperò la veu d’aquell home pèl-roig, Burni, m’obligava. Devies ser els porxos d’un palau en ruines. Enfora s’escoltaven ones i motors. Tothom s’havia tret les sabates i les pròtesis. Semblava una
Els lliurepensadors no podem veure com un article d’Oleguer Presas en què toca amb paraules pensades i sospesades un tema tan compromès i difícil com la vaga de fam de De Juana Chaos rebi la censura d’una empresa.No compraré pus mai més productes de Kelme.
Essent tan llarg el temps d’estar mortsvivim desèrticament un pocs anys.Carpe diem!
FÍMER, NEGRE I DOLÇ Així com nombre de pretesos poetes nostres són incapaços de redactar correctament una lletra, nombre d’avantguardistes es troben idènticament en el mateix cas. Qui fa un sonet i no sap d’escriure una carta-postal és que, si ens hi fixem bé, el sonet és més dolent encara que les quatre ratlles mal
EL LLIT SUMPTUÓS Aina Figueralti, no sents com cruixen les portes del casal? No et calfreda aquest aire gelat que s?afica per les enclextes de les finestres i ho amara tot? Has avisat madò Pereta que li digui al xofer, en Damià, que ha de dur llenya: vols la calefacció a tota. Aquestes cases tan
GOTES DE SANG, D’ORINA, D’ESPERMA I DE SALIVA AL MICROSCOPI Una mescladissa de blasfèmia, de crítica, de fascinació i d’exploració: així veig les imatges que Charles m’ha enviat de Nova York estant. No em cans de mirar-les. M’entusiasma un bonjesuset enrevoltat de santes dones que mostra una enravenada forta. Són fotografies tractades, pintades, esgarrapades, tocades,
QUÈ ÉS CORPORAR? Desullatdesfetdesditaixí pens en Aràlia. L’asfixia de la llenguaque t’anomena. El nom de l’absènciaets tu. Desmorquan et dicpanteixantfragments de tu. VersAràliaentre clivellscapaltardscaríciesmots que s’obren. AràliaBruixaBrúixola
DINS L’ENTRESON He agafat el llibre del teu cantó de biblioteca, Aràlia, entre el quadre de Ribas que representa una lluna plena al Molinar i el finestral que pega a la clastra per on sempre vol entrar una branca del lledoner ara tan despullat, tot brancatge. Perles del «Llibre d’Amic e d’Amat» d’en Ramon Llull,
DÉU DEL FANG I DE LA LLUM París. 2000. Les professores Catalina Cantarellas i Mercè Gambús de la Universitat de les Illes Balears i aquest cronista ens trobàrem en un nau ferroviària de Les Batignolles convertida en estudi amb l?artista Miquel Barceló per demanar-li si acceptava ser honoris causa. Parlàrem molt, veierem quadres, dibuixos, escultures.
DOMINIQUE LIMMONIER TOCANT UNA SONATA DE J.S.BACH PER A VIOLÍ DAVANT LA CAPELLA DE BARCELÓ FOU UN PRODIGI. BARCELÓ DIENT ELS NOMS DE LA SEVA VIDA: TINTORETTO, ZELDA, BRUMERS, FITZGERALD, MALI, EL FONS DE LA MAR, LA PINTURA, VIURE DINS UN QUADRE, EL SEXE FRENÈTIC, GIORGIONE, EL FANG, L’HUMIT I I EL SEC, ETC. (El
EL FANG I LA LLUM DE LA VIDA Vull escriure només sobre el procés vivificador de l?art vertader: el que ens fa més bons i, també, més savis. La capella de Miquel Barceló (des d?ara l?anomenaré amb les inicials del nom i llinatge: Emabé) de la Seu de Mallorca, en uns temps de molta misèria