De tant en tant, en política passen coses com ara que un partit dobla resultats, que passa de 12 a 23 o d’1 a 8 escons. Caldria veure què ha passat abans, quins moviments ideològics hi ha hagut per arribar a aquest punt. En les darreres eleccions es va comprovar que hi havia hagut moviment
Ja ha passat pràcticament una setmana des de la manifestació. Tots ho hem pogut anar paint, que sempre és bo, i es poden anar traient conclusions i fent pronòstics. Per a mi, la pregunta essencial continua essent: perquè no hi eren CiU, PSC o ICV? Recomano els blocs de Vicent Partal i la seva anàlisi
Entre els comentaris de reacció a l’exitàs d’ahir hi ha alguns retrets a ERC per haver intentat capitalitzar la manifestació. Sincerament, a mi m’hauria agradat molt que els militants d’ERC hi anessin sense cap logo que els identifiqués, com a simples ciutadans. Però el cas és que hi eren i que el suport del partit
Per a la manifestació de demà a les cinc de la tarda a la plaça d’Espanya (i per anar cap a la de Catalunya) tinc dos desitjos. El primer és que sigui ben multitudinària i que els mitjans que l’han intentat silenciar quedin en evidència. Tots tenim ben frescos els intents de silenciar problemes que
El cas de Lloret ha saltat avui als mitjans. La veritat és que el PP té problemes seriosos. No només en té Piqué, sinó que, com es va veient, hi ha mar de fons. L’estratègia de Rajoy està tensant molt la corda i obliga alguns càrrecs locals a fer alguna estrebada. En política municipal es
Tothom té molt clar que a Catalunya hi ha un partit independentista que és ERC. Això vol dir que, a banda de les polítiques de cada dia i d’una certa línia ideològica, aquest partit té com a objectiu treballar perquè hi hagi una majoria de catalans que decidim dotar-nos d’un estat propi. Des d’alguns sectors
Ja se sap que en política les coses són molt complexes, que cal prendre decisions que no sempre són fàcils d’explicar, i que a vegades militants, simpatitzants i votants s’acaben empassant uns gripaus ben indigestos. El partit que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Però trobo que el cas del PSC és
Acabo de fer una ullada al bloc d’en Jaume Ciurana. Hi diu que van donar per trencada la unitat del pacte del 30 de setembre quan els socialistes van anunciar que hi farien esmenes. No confonen les coses? No és excessiu prendre’s unes declaracions als mitjans com una renúncia formal? No valia la pena provar de
Els nostres representants polítics estan fent una gestió molt qüestionable dels nostres vots. La decisió que es prengui sobre l’Estatut ens afectarà a tots. Molts de nosaltres vam votar el que vam votar intuint que el vot també incloïa la reforma de l’Estatut. La feina que van fer els polítics fins al 30 de setembre
Algú que ha tingut l’amabilitat d’afegirr un comentari al meu bloc, l’Enric Borràs, em diu que no és la reforma de l’Estatut allò que ens cal, sinó una declaració d’independència. D’acord, però com ho fem? Moltes altres persones m’han fet comentaris per l’estil. Quan la independència que es proposa és la dels Països Catalans encara
Ahir, 4 de febrer, va fer deu anys que va morir Fèlix Cucurull. A Arenys de Mar hi ha programats diversos actes que m’agradaria que servissin perquè la seva figura i la seva obra tornin a ser actualitat. La programació es pot consultar al web de l’Ajuntament d’Arenys de Mar (www.arenysdemar.org). Animo tothom a participar-hi
Tothom s’atreveix amb ERC. He llegit que Artur Mas ha dit aquest cap de setmana a Bellaterra alguna cosa com "Mireu que n’arriben a ser, de rucs!" Ara els diuen que han de sortir del Govern. Han estat l’únic partit conseqüent a defensar l’acord del 30 de setembre. No són ells els qui han de