Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

24 de febrer de 2006
Sense categoria
0 comentaris

“Èxit sobiranista”

Ja ha passat pràcticament una setmana des de la manifestació. Tots ho hem pogut anar paint, que sempre és bo, i es poden anar traient conclusions i fent pronòstics. Per a mi, la pregunta essencial continua essent: perquè no hi eren CiU, PSC o ICV? Recomano els blocs de Vicent Partal i la seva anàlisi del 18-F, la revolució tranquil·la. També recomano el bloc de Jaume Ciurana, que ha rebut com a comentari una pregunta: on éreu? Però potser em quedo amb el titular d’un dels diaris més llegits al país: "Èxit sobiranista", deia El Periódico.

Que un diari com aquest -que personalment no recomano- hagi de reconèixer que l’element principal d’aquella concentració humana era el sobiranisme dóna la mesura de l’ambient que s’hi respirava. Sorprèn que, al costat d’aquest titular, els dirigents dels tres partits absents a la manifestació llancin pilotes fora. El repte de CiU a ERC en el sentit d’aixecar el llistó de les negociacions fa pensar que no ha entès res. La reacció de Maragall també ha estat mirar a una altra banda. I afirmar que ERC ha quedat fora de joc és, directament, una presa de pèl. Aquestes reaccions poden tenir un efecte devastador per a PSC i CiU. Cal no oblidar que en les darreres eleccions es va produir un fenomen pel qual els partits anomenats aleshores grans van tenir una davallada considerable i els anomenats petits (ICV i ERC) va resultar que s’havien fet grans. Les eleccions tenen la facultat de fer visible l’evolució política, però aquesta evolució és contínua. L’envelliment que semblava que acusaven CiU i PSC podria haver-se incrementat notablement amb aquest fet consumat que és el 18-F. El país és viu i els ha fet un toc d’atenció, que han d’interpretar com una oportunitat per reconèixer els errors. Persistir en l’obcecament pot resultar perjudicial per a ells. Ja tenim estatut: ells el van acordar el 30 de setembre. I Zapatero es va comprometre a respectar-lo. No hi ha res més a dir. Si Mas no pot anar més enllà que ho digui al seu partit i que manifestin públicament el seu suport a la tesi alternativa: la sobirania que fins ara només representa ERC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!