Llegir petites històries a l’ombra d’un pi amb tot l’horitzó de l’Arenal davant la vista, és un dels plers més frescs, verds i blaus de l’estiu. Vet aquí un text escrit per als bons llegidors: els rellegidors. SOTJAR-SE A SI MATEIXA Maria Ignàsia caminava tira tira per una drecera ombrejada per mates, que vorejava la
MÚSICA VERBAL. El 19 de juliol a partir de les 21 hores els jardins de la Torre Muntadas del Prat de Llobregat foren un fester de carn humana amarada de seixanta minuts de poesia dita amb tot el carnal esperit. Gràcies escoltadors!Gràcies organitzadors! La poesia fa tornar guapos!!! ENTREPORTES (Cal·ligrafies) CAL DIR-HO AMB PARAULES PLANERES.
Aeroport, el nou. Sobre les pistes actuals del Prat es construiria una piràmide, que substituiria totes les instal·lacions de l’actual aeroport… A mitja alçada del rost més escaient, aqauesta piràmide tindria una boca, una fenedura, que seria el començament de les pistes, per on les aeronaus entrarien amb les màximes garanties de seguretat. De fet,
GRÀCIES A TOTS ELS AMICS, CONEGUTS, SALUDATS –I FINS I TOT ENEMICS– QUE M’HAN ESTIMULAT I AJUDAT AL LLARG DE LA MEVA VIDA. Vet aquí l’estat del meu esperit. COM SI FOS UN PASSEIG ZEN. A les sis d’un horabaixa ben calent de juliol tall totes les comunicacions amb l’exterior. He decidit anar a fer
NO ÉS BO PER SER LLIURE QUI A SER ESCLAU S’AVESA. Vers de Joan Alcover de El voltor de Miramar CLAUDE SIMON va ser com el mestre gran que et mostra els camins, els treballs, els gusts i els plers de la literatura. Tota la seva obra (Les Geòrgiques, L’Acàcia, La ruta de Flandes, El
Es poden fer anàlisis davant el terror? Es poden interpretar les massacres col·lectives? Es poden discernir les causes d’aquests efectes assassins? Tothom parla en calent. Tothom escriu en calent. I aquest plagueter només se sent amb eima de pegar crits contra la barbàrie organitzada dels assassins. Ja ho va dir l’amic Rimbaud, el poeta visionari:
EL RUMOR DEL TEMPS. Ja queda enfora el dia més llarg de l’any i la nit més curta, el solstici d’estiu, la nit de sant Joan, plena de fogueres on es cremen els desitjos i les andròmines de l’existència, on el moraduix es fa cendra per perfumar-nos el viure quotidià i on, mentre miram les