Aquest matí hem enterrat Joan Tur. Al Tanatori de les Corts, a Barcelona, ens hem juntat una colla ben diversa d’amics de totes les conspiracions imaginables que Joan havia anat teixint amb els anys: els periodistes i els muntanyers, els polítics i els de les festes, els interessats per la festa i els amants dels calçots. Quan un home com ell mor tant jove la vetla és una trobada d’espantats i desconcertats. Tots sabem que podríem ser ell i ens preguntem perquè ell, precisament.
Joan portava l’edició de la Vila de Gràcia de VilaWeb. Havia fet d’ella una de les edicions més exitoses en tots els sentits i havia anat més enllà, ajudant a consolidar el setmanari en paper L’Independent. Jo confesse que li tenia una miqueta de por perquè sempre reclamava fer més i millorar les coses. He entès perfectament, per això, que en el moment que els seu taüt s’amagava, acabada la cerimonia, sonara pels altaveus aquell “Més Lluny” tan especial de l’Itaca de Lluís Llach: “Més lluny / hem d’anar més lluny / més lluny de l’avui / que ara ens encadena…