Avui a les set i mitja a la Casa de Cultura (Carrer Ramon Llull) de Palma es presenta un excel·lent DVD contra les autopistes de Mallorca. Torn de València. Puc donar testimoni de la fragmentació de l’espai cultural català. Si reculam som morts. Així de senzill. Un encontre literari que pot tenir molt de rotllo.
El disc encara està en la fase de mescles. emperò la veu de la Bonet cantant Llull reescrit per Verdaguer em fa tremolar les cames i em calfredeja. Pura pornografia amorosa: <?> La veu de la poesia cantada per la gargamella de la Bonet és un bon bàlsam per aquests temps sense consol.
Un anònim comunicant em diu que fa colló i fa oi que no esmenti els noms dels dos escriptors que s’han venut, fins ara, per ser finalistes del premi Planeta. Té tota la raó, emperò em pensava que els noms eren tan coneguts que no importava ni esmentar-los. Això és una forma d’exorcisme! Tothom té
Fa colló i fa ovari l’espectacle del naufragi de la imatge pública de molts escriptors catalans. I sobretot fan colló i fan ovari les practiques de traïció i esquarterament de la llengua i la cultura catalanes que practiquen. I fan colló i fan ovari la manca de crítiques sobre aquests fets miserables en els mitjans
ENCARA HEM DE POSAR MEMÒRIA A LES TOMBES FLAMEJANTS. ÉS UNA PUTADA QUE DESPRÉS DE TANTS D’ANYS HI HAGI LLOSES DE SILENCI DAMUNT LA HISTÒRIA CATALANA. M’ESTIMARIA MÉS FER SONETS ALS AMETLLERS EN FLORS COM LA COHEN O ESCRIURE NOVEL·LES D’AVENTURES NEGRES I APASSIONANTS COM EL HAMMET. O BADOCAR!!!! Avui, a les vuit del vespre
AL FINAL, S’HA COMP0ROVAT, ELS CAMELLS ARRIBEN A PASSAR PEL SUBTÍL CÓS D’UNA AGULLA. MIQUEL BAUÇÀ COS I CÓS. Tots els cossos del món? Jacques Derrida no és mort. Llegesc Glas. Xasssssssssssss!
Vet aquí uns fragments de la meva plagueta de notes. Escric fet un nero contra el Màtigues, el president Janer i tots els col·laboracionistes culturals amb un PP que, amb diürnitat i caralta, fan tots els possibles per gonellitzar, valencianitzar i fragmentar la llengua i la cultura catalanes. El color del caquier. Són les sis
He agafat el casset on la Sagan va enregistrar “Avec mon meilleur souvenir” i l’he escoltat molta d’estona dins una atmosfera de malenconia i vers records d’un lector apassionat de la seva obra. He rellegit moltes de vegades aquella primera frase de “Bonjour tristesse”: <?> i m’he sentit embolicat per aquell vellut sedós de la