Són vitamines de les bones i sense efectes secundaris. Safo, Poemas i testimonios (El Acantilado) Álvaro Pombo, El cielo raso (Anagrama) Ryszard Kapuscinski, Un dia més de vida (Empúries) El disc: Lou Reed, the Raven (Warner Bross)
Escric per exorcitzar-me d’aquesta institució pepera i fragmentadora de la llengua i cultura catalanes. He vist la notícia al diari: <?> Un dels majors pesos del fragmentador i provincià institut és <?> Quins són aquests <?>? Oximorònicament aquest institut anirà molt bé perquè cada escriptor haurà de donar la cara i dir si és dels
M’agrada aquesta tecnologia plena de sorpreses. Ahir vaig escriure un parell de textos i com que havia visitat els dos bons blogs, <?> i <?>, el camí de les meves lletres no va anar al meu blog sinó als altres dos. M’he esbutzat de rialles i deman desculpes a Oriol Izquierdo i Vicent Partal per
Sortirà dins una plagueta, Com passes d’ocell a l’aire, que publicarà el poeta i editor sensible, Antoni Clapés, en una col·lecció que es titularà Els ulls de Tirèsies. El poema. T’obriré nous forats En el combat de l’amor et faré mal i t’obriré forats nous allà per on no havies pensat mai que podrien entrar
El bicentenari del naixament de la Sand és molt bo perquè ens permet esquarterar els llocs comuns que, sobretot a Mallorca, l’han blindada, l’han jivaritzada i l’han feta malbé. Ara, a més a més d’uns actes que organitza l’Associació Festivals Chopin-Sand de Valldemossa (i que publicitaré un dia amb més temps) el Consell de Mallorca
Sortirà dins una plagueta, Com passes d’ocell a l’aire, que publicarà el poeta i editor sensible, Antoni Clapés, en una col·lecció que es titularà Els ulls de Tirèsies. T’obriré nous forats En el combat de l’amor et faré mal / i t’obriré forats nous / allà per on no havies pensat mai / que podrien
El bicentenari del naixament de la Sand és molt bo perquè ens permet esquarterar els llocs comuns que, sobretot a Mallorca, l’han blindada, l’han jivaritzada i l’han feta malbé. Ara, a més a més d’uns actes que organitza l’Associació Festivals Chopin-Sand de Valldemossa (i que publicitaré un dia amb més temps) el Consell de Mallorca
Veure (i viure tot el procès) els tres-cents metres quadrats del llenç ceràmic barcelonià que cobreix com una segona pell el marès gòtic és un dels plers estètics més intensos que he tingut en la meva vida. Després del robatori d’un periodista d’El Inmundo –pur periodisme groc– d’imatges del Crist de Barceló de la capella
Avui, a les dotze i mitja, els veïns de la Real i nombrosos ciutadans sensibilitzats, anirem al Consell de Mallorca, institució que ha d’aprovar el pla territorial que pot defensar el monestir de la Real i el seu entorn rural, per donar el nostre suport a les al·legacions del superior dels monjos Missioners dels Sagrats
El monestir de la Santa Maria de la Real i de Sant Bernat de Palma i, sobretot, el seu entorn rural, estan en perill. Sembla mentida que en haguem de defensar dels polítics que ens hauríen de defensar a nosaltres, diu el rector Antoni Vallespir. Catalina Cirer, la batlessa de Palma del PP, fa una
AQUESTES FOREN LES DARRERES PARAULES DE MIQUEL MARTÍ I POL. ENS HO CONTÀ AHIR VESPRE A PORRERES MONTSERRAT TURA. Va ser un acte fort: fort de lluita (en una Mallorca molt pepera), fort d’emocions, fort de públic, fort de lectors dels poemes d’en Miquel. Quan llegeixes un poema fas viure el poeta!!! Xasssssss!
Encara no puc canviar el títol d’aquest diari de bitàcola. Problemes de la tècnica i mes d’agost es conjuguen. Paciència! Escric a tota per dir als llegidors que avui vespre, dia 10 d’agost, a les nou del vespre, a la sala de plens de l’ajuntament de Porreres (Mallorca. No confondre amb Porrera. Hei, Lluís!), hi
Per què? Són complexos els perquès i mals de respondre. Canviaré el títol per a mi mateix. Se’m va ocórrer <?> per subratllar a les totes que aquest bloc no formaria part de cap sentit de la paraula <?>. Seria un dietari que escriuria quan volgués, quan em llegués, quan trobàs el moment, amb una
Pensem-hi un minut (Editorial Pòrtic), un despertador neuronal i sinàptic 125 planes amb lletra de color blau i de cos 11 amb un bon interliniat. I aquesta lletra d’un filòsof de la vida de cada dia i de cada nit són petites dosis de saviesa (sobre la globalització, la dreta, la democràcia, la ciutadania, nosaltres
El temps de l’escriptura és ric, solitari, fort, joiós, irreversible, humaníssim, consolador, ferest, lúcid, rabiosament serè, creador de llibertats a les totes (ah! llibertats vigilades! Cal saber-ho). El temps de l’escriptura són treballs d’amor perduts.Visca Xécspir!