Continua el debat. Enric Canet, autor
del bloc Potser em
deixin les paraules, aposta per l’abstenció i escriu ?Si
del que es tracta és de DESLEGITIMAR la democràcia
espanyola, que l’abstenció a Catalunya superi el 55% (o el
60%) no seria una demostració fefaent d’això que dic?
En canvi, un, posem pel cas, 10% de vots nuls… quina lectura
tindria? Que els sobiranistes només arrosseguem un 10%? ?
Una abstenció de més del 60% a Catalunya tindria la
lectura de país desestructurat, sense representants polítics,
desfet. Alguns dirien que per culpa del nacionalisme; altres, que és
la prova que mai ens hauríem d’haver ficat en el cul-de-sac de
l’Estatut. Encara hi hauria desvergonyits que en culparien
l’independentisme. Jo tinc la impressió que l’abstencionista
crític quedaria absorvit per l’abstencionista no crític.
El missatge seria descontentament general, però no
necessàriament vinculat al rebuig a l’Estat espanyol. Amb
promeses d’una reforma de la constitució o d’un pla contra
l’abstenció aviat tindrien els ànims apaivagats.
L’Enric també assegura que ?per
guanyar la partida d’un estat propi (que vindrà) cal afegir al
carro dels insatisfets al màxim número de gent. I
creieu-me que els abstencionistes (una gran majoria de curta edat) és
un dels gruixos socials a on hem de dirigir les nostres aspiracions.
? I hi estic del tot d’acord, però conec molts insatisfets
que no veuen en la independència cap solució. Hi ha
dues qüestions a tenir en compte en aquest punt: les quantitats
i la lectura d’aquestes quantitats. Si els insatisfets no
independentistes que s’expressen a través de l’abstenció
són més que els independentistes, aquests darrers seran
arrosegats. I la interpretació que se’n faci serà
versemblant perquè diran que hi ha insatisfacció però
no independentisme. Diran que els independentistes es volen erigir en
representants d’unes idees que no són compartides per tothom.
En canvi, si es dóna entenent que el vot Jo em planto
té un missatge d’inequívoca desobediència a
l’Estat, als independentistes abstencionistes s’hi podran agefir
altres persones que, portades per aquest clam d’insatisfacció,
s’hi apuntin. Només en el cas que siguin clarament contraris a
un estat propi seran reticents a entrar en aquest corrent. Si no s’ho
havien plantejat, és molt probable que s’hi afegeixin.
La
Roser s’expressa en una línia semblant a en Talaiòtic.
Ens recorda que el vot nul no compta i que la conseqüència
pot ser un repartiment d’escons més favorable als partits
espanyolistes: ?A tall d’exemple: si el vot blanc a les
darreres eleccions al parlament hagués estat un xic més
alt, la candidatura nacionalista espanyola C’s no hagués
entrat al Parlament, perquè el percentatge sobre el total de
vots vàlids no hagués arribat al mínim
necessari.? En Talaiòtic,
doncs, es demana si no és millor aprofitar el vot en blanc,
tot i que ell mateix reconeix: ?És clar que també
té l’inconvenient que no sabrem quins dels vots en blanc ho
són per voler un Estat propi.?
D’altra banda, en Talaiòtic ha
obert un fòrum
al Racó Català i en una de les respostes en Marc
Espasa escriu això: ?Jo per valorar iniciatives com
aquestes sempre intento donar la volta a la situació. Què
ens putejaria més al independentistes catalans, que CIUDADANOS
o algun altre partit espanyolista i anticatalà pugés un
5% a les properes eleccions catalanes o que el vot nul pugés
un 5%?? I és evident que un vot a un partit
independentista fa molt de mal al parlament del país del qual
es vol independitzar, però la qüestió és
que hi ha gent que no pensa votar cap partit independentista i si no
organitzem alguna alternativa es veuran obligats a engreixar
l’abstenció amorfa, on es barregen els descontents de tots els
partits i de totes les tendències.
Girant aquesta darrera idea com un
mitjó (que vés a saber si ja era la idea d’en Marc
Espasa), hi ha qui pensa que la millor estratègia és la
de la confrontació, i que per tant un govern espanyol en mans
del PP o d’un partit com Ciutadans seria una fàbrica
d’independentistes. Si el vot nul pot contribuir a aquest efecte,
votarien nul. Qui tingui aquest plantejament, però, potser
hauria de votar directament el partit espanyolista en qüestió.
Crec que és excessiu com a estratègia i que difícilment
se’n podria fer una lectura política. Vull dir que pot ser bo
com a actitud individual, però que els analistes es
resistirien a pensar que un increment de vots del PP o Ciutadans
pugui obeir a aquest comportament.
El fòrum del Racó Català
ja és ple d’opinions. El debat és positiu. Les opcions
són tres (sempre donant per fer que som davant del cas d’algú
que ja ha decidit no donar el seu vot a cap partit): votar en blanc,
no anar a votar o votar nul organitzat en clau independentista. Què
és millor? Quins avantatges té cada opció? Ara
és hora de discutir-ho entre la blogosfera sobiranista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo aposto per l’abstenció o el vot nul. Però necessito més argumentacions per decidir-me!
Votar Ciudadanos o PP està bé també, per liar-la. Però no m’acaba de convèncer…
Més important és decidir-nos tots per una opció amb sentit que l’opció en sí. És a dir, el que fa efecte és la quantitat.